El ‘New York Times’ es fa ressò d’una investigació en la Universitat de València sobre bandes elàstiques per a entrenament
El ‘New York Times’ s’ha fet ressò d’una investigació de la Universitat de València sobre bandes elàstiques per a l’entrenament personal i la condició física en general. L’estudi pretén determinar els diferents efectes sobre la capacitat funcional i la composició corporal per l’ús de dispositius de bandes elàstiques enfront de les màquines de pes.
La investigació ha estat coordinada per Juan Carlos Colado, catedràtic de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, director de la Unitat d’Investigació en Esport i Salut i director del Grup d'Investigació en Prevenció i Salut en l’Exercici Físic i l'Esport de la Universitat de València.
Per a l’estudi, es van escollir quaranta-cinc dones voluntàries sedentàries sanes i de mitjana edat, i es van assignar aleatòriament a 1 de 3 grups: 21 subjectes entrenats amb bandes elàstiques, 14 entrenats amb màquines de pes i 10 eren controls. Ambdós grups d’exercicis es van entrenar amb un programa de resistència muscular perioditzat dues vegades per setmana durant 10 setmanes, amb un total de 6 exercicis per sessió per als principals grups musculars.
La intensitat de l’exercici es va igualar mitjançant el seguiment conjunt del mateix nombre objectiu de repeticions i la taxa d’esforç percebut en els músculs actius. La capacitat funcional es va avaluar mitjançant proves de flexions amb suport de genoll i 60 segons d’esquat. La composició corporal es va mesurar mitjançant un analitzador d'impedància bioelèctrica de 8 elèctrodes de contacte.
Els resultats tant per al grup d’entrenament amb bandes elàstiques com per al grup d’entrenament amb màquines de pes mostren una disminució de la massa de greix (p = 0,05 i p <0,01, respectivament) i un augment tant de la massa lliure de greix (p <0,05 i p <0,01, respectivament) com del nombre de repeticions a les proves de flexions amb suport de genoll (p <0,05 i p <0,01, respectivament) i d’esquat (p <0,01 en ambdues). Cap de les variables mesurades per al grup de control va canviar significativament.
Es pot concloure que, independentment del dispositiu utilitzat, el seguiment combinat del mateix nombre objectiu de repeticions i la taxa d’esforç percebut en els músculs actius pot ser una eina vàlida per controlar la intensitat de l’exercici de resistència i pot conduir a adaptacions saludables. Així, les bandes elàstiques poden oferir beneficis fisiològics significatius que són comparables als obtinguts de les màquines de pes en la fase inicial de l’entrenament de força de dones sedentàries de mitjana edat.
L’estudi aporta una metodologia d’entrenament físic molt específica que permet poder equiparar l’ús dels dos tipus de materials de condicionament físic, així com facilitar la creació de protocols d’exercitació altament segurs i eficaços a l’hora d’entrenar la força amb les bandes elàstiques.
Les bandes elàstiques són barates, accessibles, poden emprar-se en molts llocs i amb públics molt diferents, i poden ser aplicades amb objectius dispars. Això facilita que puguen ser útils a persones molt desentrenades i amb necessitats especials concretes i a persones altament entrenades i/o esportistes al llarg de tot el seu procés vital.
