‘Wozzeck’, el més gran desafiament artístic per a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana

L’Orquestra de la Comunitat Valenciana aborda el seu més gran desafiament artístic, des que es va constituir, amb ‘Wozzeck’, obra mestra de la història de l’òpera, però encara inèdita en el repertori operístic de la ciutat de València.

El director musical, James Gaffigan, ha culminat una intensa setmana d’assajos amb la formació titular de Les Arts, que, a partir d’ara, se suma als treballs en la Sala Principal amb la resta dels integrants de l’equip artístic i tècnic de la producció en la recta final prèvia a l’estrena, el 26 de maig.

Per al director novaiorqués, ‘Wozzeck’ també suposa un esdeveniment artístic, ja que s’estrena amb l’obra i es tracta de la primera òpera que presentarà en Les Arts amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana després del seu celebrat ‘Rèquiem’ de Mozart amb escena de Romeo Castellucci.

Gaffigan, que anteriorment ha dirigit altres obres d’Alban Berg, destaca la importància de programar una òpera com ‘Wozzeck’ a València, imprescindible en el repertori de les capitals musicals del circuit i que, de fet, “figura entre les 70 òperes més interpretades del segle XXI”.

En aquest sentit, el director musical apel·la a la força emocional de l’obra i la seua dimensió humana com a principals atractius per al públic, que, unides a l’exhibició musical i tècnica que implica la seua posada en escena, prometen una experiència única per a l’estrena a València.

A més d’una àmplia orquestra en la fossa de més de 90 músics, les exigències de la partitura d’Alban Berg inclouen també altres requisits: diversos tambors xicotets, una banda militar, una orquestra de cambra i un grup instrumental en escena.

Musicalment, ‘Wozzeck’ és considerada com una de les obres més influents en la literatura operística. Berg planteja una estructura en tres actes, cada un amb cinc escenes i amb cada escena concebuda sota una forma musical específica. També preserva elements wagnerians com la continuïtat del drama i l’ús de ‘leitmotivs’.

A la suggeridora i poderosa orquestració, s’uneix un tractament vocal nou, que inclou la parla, la declamació, el cant i el recitat cantat. A pesar d’haver complit 100 anys des que es va compondre, encara “sona sorprenentment moderna”.

A més de suposar una autèntica revolució sonora, la seua irrupció va marcar també un punt d’inflexió en el desenvolupament del teatre musical per la seua perfecta simbiosi entre text i partitura; tot element musical està al servei del drama i, per tant, és un dels exercicis més complexos per a una orquestra de fossa.

Així ho confirma Gjorgi Dimcevski, concertino de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV), que equipara el desafiament artístic amb l’històric ‘El anillo del Nibelungo’ de Wagner, que va col·locar la formació titular de Les Arts en la primera línia de les orquestres europees.

La primera òpera atonal en la història de la música requereix, a més d’uns cossos estables de primer nivell i versàtils, una càrrega de treball addicional per a músics i cantants, així com una elevada concentració en la seua execució, “amb moltíssimes hores d’estudi previ”, com recorda Dimcevski.

L’Orquestra de la Comunitat Valenciana estarà acompanyada en la seua primera incursió en l’obra de Berg pel Cor de la Generalitat, l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats i un elenc de prestigioses veus del repertori alemany. Sobre l’escenari de Les Arts, es representarà l’aplaudit muntatge d’Andreas Kriegenburg per a la Bayerische Staatsoper, que, des que es va estrenar en 2008, s’ha erigit com la producció de referència de ‘Wozzeck’.

El baríton suec Peter Mattei, artista de referència del paper protagonista en el pla vocal i escènic, juntament amb la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek (Marie) i el tenor britànic Christopher Ventris (Tambor major) interpreten les cinc funcions que Les Arts ha programat de ‘Wozzeck’: 26, 29 i 31 de maig, i 3 i 5 de juny.