Vint anys després, arrenquen les obres per soterrar les vies de tren que divideixen València en dos

El soterrament de les vies que divideixen València en dues. És una de les obres d'enginyeria més complexes que es faran en la història de la ciutat i que ja començaran. Aquest dilluns s'ha signat l'acta de replanteig que dóna 'llum verda' a aquest mega projecte que consistirà a soterrar les vies del tren que van des del sud de la ciutat fins al pont de Giorgeta –conegut com l'scalextric– permetent així cosir una part de la ciutat que ha estat sempre dividida. Aquest pont, per cert, desapareixerà i es quedarà a nivell.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha visitat la zona on s'iniciaran els treballs, juntament amb el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, l'alcalde de València, Joan Ribó, i la presidenta d'Adif, María Luisa Domínguez.

Es tracta d'una obra molt complexa que es desenvoluparà en els propers cinc anys i el repte més gran serà no afectar la circulació dels trens mentre es duen a terme els treballs. Està previst que hi hagi fins a tres nivells subterranis: el primer pel qual discorre el col·lector que recull les aigües residuals i no es pot tocar, un segon de vies i un tercer de vies. En total, més de 25 metres d'obra al subsòl i, a la superfície, els trens continuaran circulant.

Així ho ha explicat Ángel Contreras, director general de Conservació i Manteniment d'Adif, que ha reconegut que és una obra de gran importància, “la més complexa que hem realitzat a Espanya”, i que es dividirà en nou fases. El cost total superarà els 440 milions d'euros i serà finançat en un 50% pel ministeri, un 25% per la Generalitat i un altre 25% per l'Ajuntament.

Entre els canvis més destacats que veuran els veïns de València serà la desaparició del pont que uneix l'avinguda Giorgeta amb Peris i Valero i que quedarà a nivell de la superfície quan es culmine el soterrament, cosa que han posat en valor tant l'alcalde de la ciutat com el president de la Generalitat.

Ribó exigeix “celeritat”

La ministra, en declaracions en aquesta visita, ha reconegut que les obres arriben amb retard -s'esperaven des del 2003- però que suposaran una “metamorfosi urbana” de la ciutat i també pel que fa al Corredor Mediterrani.

Sobre els retards també ha parlat l'alcalde de la ciutat, que d'una banda s'ha mostrat orgullós de representar València en un dia com el d'avui, però, de l'altra, ha lamentat que encara no s'hagi decidit el projecte del túnel passant i que aquesta “fita” es porta esperant més de vint anys: “Conforme avancin les obres s'anirà obrint un mur que divideix els districtes sud de la ciutat des de fa 170 anys”.

Ampliació de Joaquín Sorolla

Les actuacions, a més d'aquest Nou Canal d'Accés, inclouen l'ampliació i la remodelació de l'Estació de València – Joaquín Sorolla i l'ampliació del seu aparcament. La ministra ha dit que aquesta obra tindrà un impacte enorme en el trànsit de la ciutat, passant dels 3,8 milions de passatgers anuals actuals que passen per l'estació a ser el doble en cinc anys.

Inici de les actuacions

Després de la signatura de replanteig feta aquest dilluns abans de la visita, s'inicien les primeres actuacions: campanyes de topografia i sondejos complementaris, gestió dels serveis afectats i començament dels moviments de terres. Posteriorment abordarà el desviament ferroviari de la línia d'alta velocitat per executar les pantalles de l'estructura del canal d'accés.

Un cop finalitzada la modificació dels serveis afectats, s'iniciarà el desviament ferroviari de la línia d'alta velocitat per tal de disposar d'espai per iniciar l'execució de les pantalles de l'estructura del canal d'accés. Així mateix, es començaria la remodelació de la urbanització de l'entorn de l'estació de València Joaquín Sorolla per ampliar l'edifici d'instal·lacions.

Les actuacions del nou canal d'accés a València són de gran complexitat tècnica, es desenvoluparan per fases en cinc anys i es compatibilitzaran amb el trànsit ferroviari. En concret, es contempla el soterrament de totes les vies d'accés a les estacions de València Nord i València Joaquín Sorolla, perllongant en alguns casos els túnels del nus sud.

Les vies discorreran a un mateix nivell, donant continuïtat als túnels ja executats al nus sud, llevat de la incorporació d'un salt de carner que resoldrà l'encreuament de les vies amb origen o destinació Joaquín Sorolla.

Inclou tant l'obra civil del soterrament del canal d'accés com el muntatge de via, l'electrificació i les instal·lacions ferroviàries. Es realitzaran, així mateix, treballs d'enorme complexitat tècnica, com el nou desviament del col·lector sud per un nou tram de 2 km de longitud.