Vicent Sarriá: “S'han assentat les bases del nou model urbanístic en València'

Una ciutat paralitzada a nivell urbanístic. Així definix Vicent Sarriá el mapa que es va trobar a l'arribar a l'àrea d'Urbanisme fa més d'any i mig. El conflicte del Cabanyal, l'oblit de Natzaret, la situació del Parc Central o "l'abandó" de molts barris perifèrics, són alguns dels problemas que el socialista Vicent Sarriá ha abordat amb urgència des de la seua àrea.

Sarriá ha atés a elperiodic.com per a analitzar el passat, el present i el futur urbanístic de la ciutat.

La seua àrea és una de què més reptes ha hagut d'afrontar en esta legislatura. Quin mapa es van trobar en arribar al govern?

Independentment de les diferències ideològiques amb l'anterior govern municipal el que ens vam trobar no va ser una gran sorpresa perquè sabíem que la ciutat vivia des de fa temps una absoluta paràlisi. En l'aspecte urbanístic, que es va veure agreujat per la crisi, hi havia un problema de gestió en el model de ciutat i un altre d'inacció en aspectes claus. A més ens vam trobar un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que plantejava un model de ciutat insostenible, obsolet i que suposava l'ocupació d'al voltant de 800 hectàrees d'horta; Ens van trobar una ciutat en què no es concedien llicències d'obres i amb més de 35 Programes d'Actuació Integrada (PAIs) paralitzats.

I per on calia començar? Quina full de ruta van dissenyar?

El que vam tindre des del primer moment clar, i així ho vam voler solemnitzar en el primer ple municipal, era la qüestió del Cabanyal. Ens vam posar a elaborar una estratègia de forma integral ja que no era només un tema urbanístic sinó també econòmic i social. Hi havia qüestions que tenien a veure amb un nou planejament urbanístic, que previsiblement estarà finalitzat a l'acabar la legislatura, però prèviament calia realitzar unes normes urbanístiques transitòries que permeteren actuar, concedir llicències i posar en marxa projectes d'inversió. A més tenim més de 600 propietats públiques en el barri que havien sigut comprades per a ser derrocades.

Recentment ha començat eixa metamorfosi en el barri i serà sens dubte algo que marque esta legislatura. Quin significat té per a este equip de govern?

És veritat que ens haguera agradat que les coses hagueren anat més de pressa però el barri rebrà en els pròxims anys directament més de 60 milions d'euros d'inversió, algo impensable en cap barri de valència. Jo crec que en poc de temps el Cabanyal passarà de ser un barri degradat a ser un dels millors de València i de fet és percebut així per inversors i pels propis veïns. Així i tot hi ha encara determinats problemes relacionats amb conflictes generats per l'anterior etapa que no s'eradiquen en un matí i per això vam voler fer eixa estratègia integral.

També es van marcar altres reptes en l'àrea d'Urbanisme.

Sí. Des del punt de vista de model de ciutat calia canviar totalment el procés de revisió del PGOU ja que el PP l'havia orientat a un model de creixement que no es justificava. Nosaltres hem renunciat a tots els creixements excepte aquells que tenien raons justificades com a Benimàmet o Natzaret. Després de 25 anys es necessita una adaptació als nous temps. Era precís revisar-ho en el tema de les dotacions, la mobilitat, els taps urbanístics i tot això ho estem fent a través de la revisió detallada que va en paral·lel a de la revisió estructural. Tots estos processos no són de hui per a demà i volem portar-los a cap amb una participació pública prèvia.

Recentment s'ha aconseguit un acord històric amb el Port de València que pretén recuperar el barri de Natzaret. Es salda així el deute amb els veïns?

El deute es tenia amb el barri des de l'any 86 quan es va aprovar l'ampliació del Port que va suposar que Natzaret perdera la seua eixida al mar i la platja. A més en els últims anys no hi havia hagut una bona comunicació amb el Port, que va ser en molts casos prepotent respecte a la ciutat, i per això vam voler solucionar eixa situació. Això s'ha saldat després d'un any de negociacions i òbviament hi ha hagut un canvi d'actitud per part de l'Autoritat Portuària que ha sigut sensible a les nostres demandes. Volem que la interacció port-ciutat siga el mes àmplia possible, que es minimitzen les afeccions que l'activitat portuària tinga per a Naztaret i que el problema es convertisca en una oportunitat per al barri. A més s'ha establit un final digne per al Jardí del Túria, equivalent al que és el Parc de Capçalera.

Quina valoració fa de l'any i mig al capdavant de l'àrea d'Urbanisme?

Mentiria si diguera que estic completament satisfet. Sempre tens la sensació que t'haguera agradat anar molt mes ràpid però crec que hem assentat les bases d'un canvi d'orientació sòlid. La revisió del planejament de la ciutat ja està en marxa i al llarg de la legislatura es veuran els resultats en molts àmbits. Estic molt satisfet per la posada en marxa del pla de protecció de l'horta, hem desbloquejat àmbits de gestió de ciutat que portaven anys paralitzats com en Malilla Sud, en Quatre Carreres així com alguns taps històrics. Teníem més de 35 programes d'actuació per desenvolupar i hi havia zones senceres de la ciutat que estaven en un estat lamentable. Òbviament queden moltes per desembossar però si ara vas a Quatre Carrerres o la zona de la Font de Sant Lluís veus que els carrers estan organitzats. A més tenim diverses actuacions que veuran la llum en poc de temps i que resolen qüestions incomprensibles per als veïns.

Com per exemple?

El famós forat de la vergonya a Orriols que estem tramitant en estos moments i que permetrà obrir un carrer que portava anys pendents. També qüestions relacionades amb el patrimoni des de la rehabilitació de la Ceramo, el Setrill de Marxalenes, la Farinera, Sant Vicent de la Roqeuta... La llista és important. A més l'any passat vam invertir 15 milions d'euros en obres d'asfaltat, paviment, ampliació de voreres que portaven anys abandonats com en Sant Isidre o Sant Marcelino.

I quin és el futur urbanístic que li agradaria per a València al final d'esta legislatura?

Volem apostar per una ciutat que òmpliga els seus buits urbans, que siga més equilibrada, que suplisca les carències dotacionals de barris que han estat abandonats, que es resolga abans de finalitzar esta legislatura el conflicte del Parc Central, que és el mur de Berlín de la ciutat de València, que les actuacions en el barri de Natzaret hagen començat i també en els barris abandonats.