Una valenciana es viralitza en Instagram compartint trucs per a estudiar les oposicions
Davant la precarietat laboral actual, cada vegada són més els joves que després d'acabar la seua etapa escolar decidixen emprendre este camí
Les xarxes socials s'han convertit en la plataforma digital per excel·lència per a intercanviar i difondre informació, i encara que normalment s'havien associat als joves, cada vegada el seu públic és més ampli i divers. Este és el cas de Sandra Suñén, una valenciana de 29 anys que va crear en 2021 un compte en Instagram (@opotruquis), sense cap expectativa, per a compartir la seua experiència com a opositora i trucs per a estudiar, i que actualment ja compta amb una comunitat de més de 200.000 seguidors, així com la seua somiada plaça en Tramitació Processal després de quasi cinc anys de dur treball.
Sandra, igual que molts joves, va decidir emprendre en 2019 el sacrificat camí que suposa estudiar una oposició, concretament als Cossos Generals de l'Administració de Justícia. Després d'estudiar el Grau en Periodisme i un Màster en Postproducció Digital, esta decisió va ser motivada per la precarietat laboral amb la qual s'havia trobat fins a la data i la voluntat de “tindre un lloc de treball ben remunerat amb un bon horari, que permetera la conciliació, així com tindre temps lliure per a poder créixer en altres àmbits”.
L'impacte i creixement en Instagram de @opotruquis
Si de normal el procés que viu un opositor ja és dur i solitari, este es va accentuar per a Sandra amb les restriccions de la pandèmia, que el va obligar a deixar de donar les classes de manera presencial. És per això que “vaig començar a pujar en el meu compte d'Instagram coses sobre el meu estudi i vaig veure que la gent estava interessada en el contingut, i ací em vaig adonar que no estava sola en el món de l'oposicions. Per això vaig decidir fer un compte secundari; la meua idea era crear un compte per a parlar amb gent que estudiava les oposicions i crear una xicoteta comunitat en la qual sentir-me acompanyada”.
L'inici del compte es va basar en contingut amb ferramentes per a facilitar l'estudi, com per exemple trucs per a memoritzar, consells d'organització i com enfocar el temari. “Vaig començar a pujar consells d'estudi i es va viralitzar, jo no tenia cap expectativa però quan vaig veure que va començar a créixer, vaig començar a fer més contingut”.
Durant el procés d'estudi d'una oposició, “moltes persones se senten soles”, i és per això que “cerques a la gent que està en el mateix moment vital que tu, este va ser un dels principals motius pels quals considere que el meu compte ha tingut tant d'abast, a part de per la utilitat del contingut”. Un altre dels factors determinants per a aconseguir este abast, ha sigut que “les xarxes socials han canviat molt en els últims anys, ja no busquem figures que estiguen en altres nivells, sinó busquem persones amb la qual ens puguem identificar. En este cas, la meua xarxa social ha acompanyat psicològicament a moltes persones i els ha ajudat a no sentir-se tan sols”.
En eixe sentit, Sandra també ha creat un canal de Discord amb una sala d'estudi en línia, per a totes aquelles persones que “no poden anar a una biblioteca o té xiquets a casa; esta sala permet estudiar amb més persones i veure que hi ha més gent en la teua mateixa situació, creant així un efecte de concentració i motivació”.
La valenciana, igual que molts opositors, ha dedicat durant quasi cinc anys el seu temps complet a l'estudi, deixant de costat la seua vida laboral i els ingressos. Gràcies al seu impacte en Instagram ha aconseguit obtindre xicotets ingressos durant estos anys d'estudi, però “encara que la gent pense que les xarxes socials són molt rendibles, en el meu cas no vaig obtindre ingressos fins als 100.000 seguidors”. A més, Sandra ha aprofitat el seu buit en xarxes socials i el “buit en el negoci de les oposicions” per a emprendre i crear la seua pròpia marca centrada en planificadors i materials amb frases motivadores per als opositors.
La motivació s'ha convertit en l'objectiu principal del seu negoci, ja que “he detectat que és una cosa primordial per a totes aquelles persones que ens dediquem exclusivament a preparar una oposició, parant així altres aspectes de la nostra vida. Veus que tot el teu entorn avança menys tu, que seguixes assegut en l'escriptori estudiant. Per això és important el factor de la motivació, creure en un mateix i saber que eres capaç”.
Ajudes i situació precària en les oposicions
Davant la precarietat laboral actual, cada vegada són més els joves que després d'acabar la seua etapa escolar decidixen emprendre este camí, que actualment ja s'associa a “un dels pocs sectors que poden aportar una estabilitat econòmica i laboral”.
Respecte a les ajudes que reben els opositors, que en la majoria dels casos dediquen el seu temps complet a l'estudi i no reben cap ingrés, actualment “només compten amb ajudes els cossos més alts i crec que s'hauria d'invertir més en els empleats públics del futur. Igual que s'invertix en beques de la universitat, que és gent que s'està formant per a treballar en el sector privat, considere que l'Estat també hauria d'invertir en els seus futurs treballadors”. En el cas de Sandra, ella va rebre una ajuda de la Generalitat en el curso 2022-2023, encara que “considere que no és suficient, per a alguna cosa que és tan sacrificat i tan dur”.
A això se li suma la situació precària que està vivint el sector a causa de la interinitat, que indirectament ha afectat la reducció de places en les convocatòries; “actualment l'Estat està regalant les places per a intentar acabar amb eixa taxa tan alta”. A això se li suma que cada vegada els requisits “s'estan endurint més” i que les convocatòries no són anuals, “en el meu cas la convocatòria va tardar a eixir tres anys”. A més, els processos selectius “es dilaten molt en el temps”, per exemple, “en el cos de Gestió vam estar 9 mesos per a conéixer només una nota i serà un procés selectiu que tardarà més d'un any i mig, cosa que significa que moltes persones són a la seua casa tenint una plaça mentres els interins ocupen el seu lloc de treball”.