Una valenciana recorre 7.000 quilòmetres per a retrobar-se amb la Mare de Déu en l'Ofrena
Irene Parrilla viatja cada any des del Canadà per a retrobar-se amb les seues arrels: “Mire a la Verge mentres li entregue el ram i done les gràcies per poder ser ací un any més”
Com és cada vegada més habitual, molts joves ixen d'Espanya per a estudiar i treballar. Este és el cas d'Irene Parrilla, una valenciana de 30 anys que viu al Canadà des de 2018, però que malgrat la distància cada any recorre més de 7.000 quilòmetres per a gaudir de les Falles amb els seus amics i família, de la Falla Ausiàs March- Na Rovella.
L'ambient faller, l'emoció en entregar el ram de flors a la Verge dels Desemparats en l'Ofrena i tornar a les seues arrels, són alguns dels motius pels quals Irene i milers de valencians durant estos dies s'han pujat a un avió sense dubtar-lo. “El que més m'agrada de les Falles és que ens reunix a tots de nou, per a mi això és el més bonic. M'encanta el que representen les Falles, viure al carrer eixa setmana i conviure amb els meus amics. És la meua manera de connectar una altra vegada amb la meua gent d'ací”.
Malgrat l'innegable ambient festiu que es respira estos dies als carrers, i que atrau a milers de valencians com Irene, l'Ofrena també és un motiu pel qual no es perden esta data tan important de la ciutat del Túria. “L'Ofrena sempre ha sigut un moment important i representatiu de la festa. Com no estic a València durant tot l'any, l'any que puc vindre i passar per l'ofrena, és un regal. Jo mire a la Verge mentres li entregue el ram i done les gràcies per poder ser ací un any més”.
Encara que alguns valencians descobrixen la seua passió per esta festa quan són majors, en la majoria dels casos i en concret en el d'Irene, han viscut de prop des d'una primerenca edat tot el que embolica a esta festa, creant d'esta manera un sentiment que la distància no pot trencar. “He sigut fallera des que era xicoteta, des dels 7 anys, sempre m'ha encantat vestir-me. A pesar que els meus pares no són cap valencians, em van inscriure en la falla des que era xicoteta i ací vaig fer el meu primer grup d'amigues. Des de fa uns anys sempre vinc en Falles perquè és el punt d'unió per a mi ara, ja que el meu grup d'amigues cadascuna viu en un lloc, però tothom torna en Falles”.
En este sentit, a pesar que Irene ha viscut en diferents països com Irlanda, Austràlia i el Canadà, “no he vist cap festa que es puga comparar a les Falles”, i és que, “que es planten monuments als carrers, es tanquen els carrers durant una setmana sencera, es convisca amb la gent del barri i de la teua falla les 24 hores durant cinc dies, la veritat és que això no ho he vist en un altre lloc i és una cosa que ens caracteritza”.
La història d'una valenciana al Canadà
Irene es va mudar al Canadà al novembre de 2018, amb un visat que permetia treballar durant un any, “amb zero expectatives” i amb la idea de després viatjar per Amèrica Llatina, però això mai va succeir perquè “em vaig enamorar del Canadà i del treball que vaig trobar”. La valenciana va experimentar per primera vegada la sensació d'estar fora del seu país quan se'n va anar a Irlanda d'Erasmus, en tercer de carrera, i “ací vaig descobrir que volia veure molt més món. Volia conéixer més gent, llocs i altres cultures”.
Encara que ara el seu lloc de residència és el Canadà, en concret Vancouver, abans va estar un any a Austràlia, i ací va descobrir que volia tornar a viure esta experiència, però esta vegada al Canadà, on va començar a treballar en una agència d'estudiants. “Em vaig enamorar del que feia perquè era molt similar al que jo havia fet anant-me a Austràlia. Vaig veure l'oportunitat d'ajudar a una altra gent, com a mi m'havien ajudat, i un dels motius principals pels quals em vaig quedar al Canadà és que era la primera vegada que m'agradava el meu treball”. Després de molts tràmits i processos, va aconseguir després de tres anys, obtindre la residència permanent al Canadà i ara després de cinc anys ja té el passaport.
No obstant això, a pesar que milers de valencians han trobat una eixida i una nova vida lluny de les seues cases, hi ha una cosa que és indubtable, l'arrelament que sempre tindran a les seues arrels i el fort sentiment per les tradicions i la cultura de la seua ciutat, que sempre els obliga a tornar durant uns dies a l'any.
