València recorda als veïns de la ciutat que van ser víctimes de l'holocaust

El nom de 53 persones de la ciutat de València deportades als camps de concentració nazis, on van ser assassinades o van desaparèixer, està marcat des de hui al Cementeri General junt a un monòlit en el seu record. L’obra, de dos metres d’alçària, està feta de fang amb la intenció que amb el pas del temps s’haja de reconstruir i tornar a honrar així les víctimes de l’holocaust. L’alcalde, Joan Ribó, ha assistit al descobriment de la instal·lació per “no oblidar qui perderen la vida defensant la llibertat i el dret a ser, front a la mort i l’horror”.

L’alcalde ha manifestat que “els camps de concentració van ser la culminació de tota una maquinària de tortura i terror que el règim nazi va sembrar a Europa entre el 1933 i el 1945”, i ha destacat “d’entre tota esta xarxa de mort i infàmia” el de Mauthausen-Gusen, conegut com el camp dels espanyols. Allí es van traslladar 7.532 exiliats espanyols que havien passat a França en 1939 després de la victòria del bàndol franquista en la Guerra Civil i que van ser detinguts quan el règim nazi va prendre França.

Ribó ha remarcat que un 59 % d’ells no va eixir mai de Mathausen, “moriren lluny de sa casa, víctimes de la crueltat del nazisme i del col·laboracionisme del dictador Franco, que els va poder salvar i no va voler per considerar-los traïdors, condemnant-los a una terrible mort i, durant dècades, a l’oblit de les institucions públiques”.

El monòlit col·locat al Cementeri General està dedicat a totes estes persones, “en especial a aquells valencians que van perdre la vida en aquell lloc d’horror i mort”, ha explicat el màxim responsable municipal. En eixe sentit, ha declarat que la iniciativa s’emmarca dins de les actuacions de l’Ajuntament “per dignificar les víctimes del franquisme i de la guerra”, que es van encetar en 2015 amb l’exhumació de les restes de Teòfil Alcorisa, un dels represaliats del franquisme soterrat en una fossa comuna.

Durant l’acte, Joan Ribó ha estat acompanyat del regidor de Cementeris i Servicis Funeraris, Alejandro Ramon, qui ha detallat que s’ha optat per un monòlit de rajoles de tova, elaborades amb terra i palla d’arròs de l’Albufera, “fet amb tècniques locals i materials pròxims”. D’eixa manera, “amb les pluges, el vent i els diversos fenòmens meteorològics s’anirà deformant progressivament, de la mateixa manera que es degrada la nostra memòria i anem oblidant alguns records”.

Això farà, ha afegit l’edil, que “les generacions posteriors tindran la responsabilitat de reconstruir esta commemoració” i “d’elles dependrà tornar a fer l’exercici de record i memòria col·lectiva per no oblidar el dolor, l’odi i l’holocaust que va assolar Europa”. A més de l’alcalde i el titular de Cementeris i Servicis Funeraris, han intervingut en l’homenatge Estrella Israel Garzón, membre de la junta directiva de la Comunitat Israelita de València, i Adrian Minguez, delegat de l’associació Amical de Mathausen a la Comunitat Valenciana.