València projecta un augment dels horts urbans dins de la ciutat

València compta amb un pla per a recuperar els vincles de la ciutat i la ciutadania amb l'horta i potenciar un model agroecològic que promoga els cultius en diferents racons (parcs, jardins, places, solars, balcons i equipaments). Amb esta iniciativa, impulsada com un motor més per lluitar contra el canvi climàtic, també es reconeix el servici ambiental i social que a hores d’ara aporten els 48 horts urbans del termini municipal, alguns d’ells a Sociòpolis amb més de 200 parcel·les. L’alcalde Joan Ribó ha presentat el Pla d’Agricultures Urbanes “com a marc estratègic per al foment de l’agricultura urbana de la ciutat, un document que naix amb vocació sostenible, educativa, social, comunitària, d’oci, de subsistència, terapèutica i ornamental, dins de projecte d’una València verda amb un model d’urbanisme que defensa la renaturalització de la ciutat, l’Horta i aposta per la cogovernança amb les entitats de barri que treballen en este sentit”.

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha informat d’este pla acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i del regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, i Defensa Climàtica, Alejandro Ramon; i ha explicat que “dona resposta a les necessitats reals de la ciutat.” “A més de recuperar els vincles amb l’horta i de renaturalitzar la ciutat, volem que València siga un espai productiu perquè el veïnat puga conrear les seues pròpies fruites i verdures i conéixer el vessant agrícola tan arrelat a la nostra terra”, ha assegurat.

En la seua intervenció, Joan Ribó ha manifestat que “estem treballant per a invertir els processos urbanístics que durant anys han donat com a resultat l’expulsió cap a l’exterior de tot l’espai agrícola”. I ha celebrat que “cada vegada hi ha més camps i horts urbans dins de la ciutat, procedents tant d’iniciatives particulars, en Benimaclet, el Cabanyal o Ciutat Vella amb l’Hort de Botja, com de projectes públics”. En este sentit, ha parlat de la Rambleta, Malilla, El Grau, Sociòpolis, “i dels horts urbans que hi ha en projecció, com ara en Natzaret o en la Saïdia”, a més de la quantitat de centres educatius que s’estan sumant a esta iniciativa.

“L’agricultura urbana i periurbana té la capacitat de reforçar la resiliència del sistema alimentari local, millorar l’accés a aliments nutritius, generar ocupació i combatre la pobresa, contribuir a reduir la petjada ecològica, propiciar la biodiversitat i apropar la societat al territori”, ha continuat Joan Ribó.

Pel que fa als servicis que les agricultures urbanes poden prestar, l’alcalde ha
parlat de l'aprovisionament i producció d’aliments de proximitat; la millora de la salut, del manteniment del patrimoni cultural, així com l’aprenentatge, l’entreteniment i l’impuls de la integració social. “També cal destacar els servicis de regulació i resiliència, per exemple, els horts urbans permetran l’adaptació a la crisi climàtica, reducció de la contaminació atmosfèrica i el manteniment de la fertilitat del sòl”, ha afegit.

Joan Ribó s’ha fet ressò d’altres ciutats d’Europa, en els quals la pràctica de l’agricultura i els horts urbans “són perfectament compatibles amb la vida urbana; de fet, ajuden a millorar el nostre medi ambient i a tindre un espai de contacte amb la natura en plena ciutat”; i ha destacat que, segons l’Organització de les Nacions Unides, l'any 2030 el 60% de la població mundial residirà en entorns urbans, i ha considerat que després de la pandèmia s’incrementarà la tendència a viure a la ciutat”.

“UN PAS MÉS EN LA PROTECCIÓ DE L’HORTA”

“Per tant –ha conclòs- impulsem un full de ruta per al foment de l’agricultura urbana de València, dins l’Estratègia Urbana 2030, de la idea d'una València neta, saludable, verda, natural, solidària i integradora”. “I està fet a la mesura de les persones, en la conservació i millora dels seus actius ecosistèmics i socioambientals, en la seua idiosincràsia, i en les seues característiques clau”, ha assegurat en afirmar que este pla entronca amb el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta. “Així, estem donant un pas més en la protecció de l’horta, un valor vinculat a l’essència de la ciutat de València on sempre s’ha cultivat horta. Aleshores recuperem les nostres arrels”, ha afirmat.

Per últim, l’alcalde ha manifestat que esta iniciativa es troba dins de l’estratègia d’alimentació sostenible que l’Ajuntament ha impulsat en els últims anys amb iniciatives com el CEMAS (producció d’alimentació de proximitat dins la mateixa ciutat). “I molt important: este Pla d’Agricultures Urbanes s’ha fet des de la participació i el diàleg amb les entitats veïnals i socials dels nostres barris i Pobles”, ha terminat el primer edil.

ELS HORTS, BAIXEN TEMPERATURES I FAN FRONT AL CANVI CLIMÀTIC

Per la seua banda, el vicealcalde de València i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha explicat el recorregut seguit per a l’elaboració d’este pla que s’ha encetat amb un procés participatiu desenvolupat amb el suport de l'assistència tècnica de Cercle, equip amb experiència en la matèria, així com d’entitats gestores d’horts urbans. “S’han realitzat 39 entrevistes i han participat 55 experts en polítiques agràries per identificar els problemes i les oportunitats a què s'enfronta València en agricultura urbana”, ha detallat.

Sergi Campillo ha ressaltat que després d’escoltar i preguntar a la gent que ja treballa amb els horts urbans de València, s’ha fet un treball per documentar quines agricultures hi ha a València: horts programats i espontanis, d’altres espontanis amb suport, tradicionals i en Horta. “Tota esta informació ja es troba categoritzada en mapes que també ens donen informació de la tipologia dels horts i d’una dada molt important que és la baixada de les temperatures dels espais ocupats per cultius”.

D’esta manera, el vicealcalde hi ha subrallat l’impacte que té la infraestructura verda en la temperatura de la ciutat, els horts i la resta de zones enjardinades estan molt més fredes que la resta de València i este efecte és un servici fonamental per a la ciutat i una gran aportació en la lluita municipal contra el canvi climàtic”.

GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PERQUÈ L’HORTA ENTRE A LA CIUTAT

D’altra banda, el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, i Defensa Climàtica, Alejandro Ramon, ha parlat les línies estratègiques i accions per desenvolupar aprofitar els equipaments existents als barris, millorar la integració paisatgística d’estos cultius i afavorir la connexió amb la supramunicipal”.

Una altra línia d’acció del Pla –segons ha informat Ramon- consisteix en la promoció del model agroecològic amb l'elaboració d’una guia de bones pràctiques “perquè l’horta entre a la ciutat”.

“També volem potenciar el compostatge comunitari als horts urbans i la creació de sinergies amb els bancs de llavors tradicionals i vivers municipals, així com les xarxes d’intercanvis de llavors en general”, ha afegit en anunciar programes formatius, la implantació d’un servici d’acompanyament i la creació, entre altres recursos, d’una xarxa d’Agricultures Urbanes com un espai de trobada”.