La València oculta sota l'asfalt comença a renàixer
Que la ciutat de València alberga en el seu interior una important part de la seua història més recent no sorprén a ningú, i és que la capital ha sigut escenari al llarg dels anys d'importants esdeveniments que han marcat el rumb de l'actual estructura de la ciutat.
Llargues avingudes i edificis infinits, atrauen anualment a milions de visitants procedents de tot el món els qui queden meravellats per les xicotetes joies que s'exposen de llarg a llarg de la llista de carrers del Cap i Casal. Història jueva i romana, part de l'antic tramvia o les mítiques muralles que hui llueixen com a torres, són només algunes de les parts de la història que s'amaguen sota les capes construïdes que conformen la ciutat tal com hui la coneixem.
Anys de trajectòria que estan començant a renàixer a poc a poc. Ha ocorregut fa poc, durant les obres de rehabilitació del Palau de Valeriola al Carrer de la Mar. El conjunt d'edificis que conforma el Palau Valeriola està sent sotmés des de fa ja més d'un any a un procés de rehabilitació integral – dut a terme per la Fundació Hortensia Herrero - amb l'objectiu de salvar i assegurar la seua estructura, recuperar el seu valor patrimonial, i adaptar-lo a un nou ús cultural que prolongue la seua vida i la seua història.
Què s'ha trobat?
L'antic Circ Romà va renàixer durant les primeres actuacions de rehabilitació. Una estructura de gran valor que en el seu moment tenia 350 metres de llarg i 70 metres d'ample, ocupant el que hui dia és el Carrer de la Pau fins a arribar al Carrer Almirall.
A més, també estan eixint a la llum les ruïnes de l'antic barri jueu el límit del qual es trobava a l'interior del palau i que suposa una gran aportació per als historiadors perquè permetrà conéixer de primera rage detalls de la seua arquitectura. Entre els objectes trobem d'aquesta època, s'ha descobert un forn tradicional amb un important valor històric i arquitectònic que podria pertànyer a la jueria i per tant podria datar del segle XIV.
Segons explica Tina Herreros, arqueòloga de l'equip de treball del Centre d'Art Hortensia Herrero “es maneja la hipòtesi, pel material ceràmic recuperat i l'estratigrafia, de què es tracte d'un forn baixmedieval”. A més, en un celler d'una de les estades del palau s'ha trobat una tinaja del segle XIV-XV. Segons l'arqueòloga “aquest utensili estava incrustat en el sòl, i normalment s'utilitzava com a sitja per a emmagatzemar aliment, possiblement gra”.
Més enllà de Valeriola
Aquests descobriments no són els únics que s'han produït en els últims anys. Cal recordar que, no fa molt, durant les obres de construcció del carril bici en la marginal esquerra de l'antic llit del Túria van eixir a la llum les antigues vies del tramvia de València, el qual va ser un referent de l'època.
A més, un altre descobriment rellevant va ser el del port fluvial de l'època romana que estava situat a l'entorn de Blanquerías i que finalment, es va decidir no deixar-lo a l'aire lliure i tornar a amagar-lo sota l'asfalt.
