València implanta una tècnica pionera per al control del mosquit tigre
Provoca que els ous d'aquesta espècie no siguen viables i així es reduïsca la seua població
La Revista Espanyola de Salut Pública, del Ministeri de Sanitat i Consum, ha publicat un article sobre els resultats de la investigació que duu a terme l'Ajuntament al costat de la Universitat de València (UV) per al biocontrol del mosquit tigre (Aedes albopictus) a la ciutat. Este treball, que consisteix en l'alliberament d'insectes que contenen ceps del bacteri Wolbachia i que en creuar-se amb les poblacions autòctones impedeix la reproducció dels mosquits, es basa en una nova Tècnica d'Insectes Incompatibles (ITT, per les seues sigles en anglés). “I el seu benefici no sols consisteix en la reducció de les molestes picades, sinó també en una disminució de la probabilitat de transmissió de nombrosos virus”, tal com ha anunciat hui el regidor de Salut, Emiliano García.
El regidor ha informat de “este mètode de control natural, segur i sostenible”, que permet alliberar insectes amb ceps del bacteri Wolbachia que provoquen un fenomen denominat d'incompatibilitat citoplasmàtica, la qual cosa es tradueix finalment en què els ous del mosquit tigre no són viables i així es redueix gradualment la població de l'espècie. Així mateix, ha indicat que la investigació s'ha realitzat gràcies a diferents contractes finançats per l'Ajuntament amb la UV, que ha comptat també amb la col·laboració de l'empresa especialitzada en de control de plagues Laboratoris Lokímica; i ha aclarit que l'objecte d'esta aliança “és la innovació en el control de mosquits Aedes a la ciutat”.
Els primers resultats d'esta investigació, publicats en l'esmentada revista del ministeri, s'han presentat en diferents congressos nacionals i internacionals. El treball de la UV s'ha realitzat sota la direcció dels professors Antonio Marcilla (Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia) i Rosario Gil (Departament de Genètica), i compta també amb la participació del entomólogo i Director Tècnic de Lokímica, Rubén Bueno.
D'acord amb els resultats obtinguts per este equip, el 94% de les captures realitzades en els 19 districtes de València presenten el bacteri del mosquit tigre que ara cal substituir per un altre cep diferent que siga capaç de generar una pausa irreversible en el cicle biològic d'este exemplar, en provocar que els ous de l'espècie siguen inviables. “I per a esta segona fase del projecte, s'ha establit una via de col·laboració amb investigadors italians que ja han realitzat diferents investigacions de camp similars a la ciutat de Roma amb resultats tremendament prometedors”, ha afegit el regidor.
Estudis pilot amb investigadors italians
Estes investigadors italians, que visitaran en les pròximes setmanes València, estudiaren les zones de la ciutat on es planteja dur a terme una sèrie d'estudis pilot este 2023, així com col·laborar en els processos de cria massius en laboratori de mascles del mosquit tigre que es plantegen alliberar.
Emiliano García s'ha fet eco de les paraules dels científics, els qui asseguren que “el benefici d'esta tècnica no consisteix només en una reducció de les molestes picades, sinó també en una disminució de la probabilitat de transmissió de nombrosos virus”. Per part seua, el entomólogo del projecte i expresident de l'Associació Europea de Control de Mosquits, el Rubén Bueno, ha afirmat que “els casos autòctons de arbovirosis com el Dengue, són desgraciadament una realitat en països del sud d'Europa en els últims anys; i estes noves estratègies de combat enfront del mosquit tigre, ens permeten disposar d'una potent eina preventiva addicional a les ja existents”. “A més, no existeix cap risc per a la ciutadania, ja que els mascles de mosquit tigre que s'alliberen no piquen a les persones i per tant no generen cap mena de molèstia”, ha afegit.
