València homenatja el doctor Ramón Gómez Ferrer en el centenari de la seua mort

La Junta de Govern Local (JGL) ha aprovat homenatjar, el pròxim dia 11 de juny, al doctor Ramón Gómez Ferrer (1862-1924) en el centenari de la seua mort amb una ofrena floral davant l'escultura que té dedicada als Jardins de la Glorieta.

Amb este acte es pretén reconéixer la seua encomiable contribució en el camp de la pediatria i la seua constatada vocació de servici públic, especialment amb els xiquets i amb les famílies més desfavorides de la ciutat, a les quals va dedicar tota la seua vida.

En este sentit, el portaveu municipal, Juan Carlos Caballero, ha assenyalat que en el centenari de la seua defunció “la seua labor i el seu llegat mereixen ser recordats. Un reconeixement de tots els han coneguts la seua extraordinària labor, però també de totes les noves generacions de joves valencians i valencianes, per a un dels grans homes de la nostra història més recent”.

La celebració es realitzarà als Jardins de la Glorieta on es troba el monument dedicat a la seua figura, realitzat en marbre blanc per l'artista Francisco Paredes García, i que va ser pagat per les mares valencianes.

L'acte d'homenatge comptarà amb la presència dels familiars i representants de les entitats i institucions implicades en el desenvolupament la seua professió, així com dels membres de la corporació.

D'altra banda, l'Ajuntament també col·laborarà amb altres institucions relacionades, directament o indirectament, amb la figura del doctor Ramón Gómez Ferrer per a la promoció, difusió i la divulgació de la vida i valors d'este il·lustre valencià.

Metge il·lustre

El doctor Gómez Ferrer va ser un dels metges més il·lustres de la ciutat, innovador i compromés amb la seua professió i amb una clara vocació al servici. Es va llicenciar en medicina amb tan sols 20 anys i va obtindre el doctorat amb 22. Als 26 anys es va convertir en el primer catedràtic de Malalties de la Infància a la Universitat de València, després d'aconseguir també la plaça en les de Granada i Barcelona, però va optar per quedar-se a València, ciutat en la qual va viure fins a la seua defunció.

En 1892 va ingressar en la Reial Acadèmia de Medicina de València. Va ser Degà de la Facultat de Medicina de València en 1919, càrrec que va ocupar fins a la seua mort, soci honorari de l'Institut Mèdic Valencià del qual seria el seu vicepresident, i president de l'Ateneu Científic de València i del Cercle Aragonés.

Impulsor de la pediatria, inexistent fins a eixe moment, i de la puericultura, va dedicar els seus coneixements a investigar, previndre i combatre malalties tan comunes de l'època com la poliomielitis, la tuberculosi, la pallola, o la diftèria, causants de tantes morts dels xiquets i xiquetes a València i Espanya.

En l'article “El pediatre més estimat”, que li va dedicar el periodista Nacho Ortega, en Las Provincias, destaca la seua vehement lluita per a protegir els xiquets pobres o abandonats, víctimes de la revolució industrial, que morien a causa de la fam, el treball o les pèssimes condicions higièniques. Causes, sens dubte, de l'elevada mortalitat infantil i de la majoria de les malalties de l'època: “Tant va voler a ‘els seus’ xiquets que conten que el metge valencià va morir d'una pneumònia que va contraure en voler anar a socórrer a un d'ells una freda nit en un cotxe descobert”.

La labor del doctor, ha sigut reconeguda en múltiples ocasions. En 1923 el govern francés li va atorgar la Legió d'honor per la seua labor assistencial i la seua tasca científica en el camp de la pediatria. En 1924, l'Ajuntament de València li va concedir el títol de Fill Predilecte. De la mateixa manera, són nombroses els carrers i avingudes que, amb el seu nom, es repartixen per la ciutat i per tota la Comunitat Valenciana.