València exigeix que l'alimentació saludable i sostenible siga un dret
En el marc de la celebració del Dia dels Drets Humans, València s'involucra en la iniciativa de la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia
València, juntament amb altres 19 municipis integrats en la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia, exigix que l'alimentació saludable i sostenible siga un dret. El regidor d'Agricultura, Alimentació Saludable i Horta de l'Ajuntament de València, Alejandro Ramon, ha explicat que esta iniciativa s'emmarca en la celebració hui dijous del Dia dels Drets Humans.
La iniciativa conjunta es fonamenta en la base que els sistemes agroalimentaris sostenibles poden aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició de les persones de tal forma que no es posen en risc les bases econòmiques, socials i ambientals de la seguretat alimentària de futures generacions.
La Declaració Universal dels Drets Humans relaciona nivell de vida, benestar, salut i alimentació i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals reconeix el dret de totes les persones a un nivell de vida adequat, incidint especialment en l'alimentació i la fam, i obligant jurídicament als estats a adoptar mesures per a aconseguir el dret a una alimentació adequada.
“València, juntament amb la resta de municipis participants en esta iniciativa, protagonitzen una campanya que recorda i exigix que és el moment d'actuar per a millorar la forma en què, individual i col·lectivament, ens alimentem”, ha explicat el regidor. Sota el lema “Alimentació és salut”, utilitzat en una declaració conjunta durant la crisi de la COVID-19, este 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, l'objectiu és “informar sobre dietes més adequades i la manera d'accedir a aliments més saludables i sostenibles, provinents de sistemes agroalimentaris locals de base agroecològica, i alhora visibilitzar i ajudar a reconéixer la relació entre alimentació i protecció de la natura, el canvi climàtic i epidèmies com la COVID-19, sensibilitzant i conscienciant sobre la importància de l'alimentació en la salut de les persones i el planeta, promovent hàbits alimentaris sans i sostenibles per a millorar així la nostra salut i la nostra relació amb el mitjà”.
Els consistoris que componen la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia defensen que, per a aconseguir l'objectiu, els sistemes agroalimentaris sostenibles poden aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició de les persones de tal forma que no es posen en risc les bases econòmiques, socials i ambientals de la seguretat alimentària de futures generacions. Per a això -ressalten- és necessari tindre en compte l'enorme desigualtat i la manca d’equitat del sistema, on la distribució agroalimentària exercix el poder i el control sobre les altres etapes del sistema alimentari ja que en el funcionament d'este sistema intervenen moltes polítiques nacionals i internacionals i si es vol transformar s'ha de treballar des de noves propostes públiques que promoguen formes sostenibles en la producció, transformació, distribució i consum d'aliments, en línia amb l'agroecologia. Per exemple, es planteja la planificació territorial (protegint els sòls agraris i altres recursos alimentaris com l'aigua o la biodiversitat), l'activació comunitària (enfortint el paper dels agents socials i teixit associatiu local que treballen aportant solucions i millora) i promovent la coherència entre les diferents polítiques públiques
“El compromís des de València és evident tant amb l'existència de la Regidoria com amb les iniciatives concretes que ens han portat fins i tot a ser capital mundial de l'alimentació sostenible”, ha destacat Ramon.
