Una València de cinema: La capital del Túria crea una ruta amb escultures pels carrers on es van rodar les pel·lícules més famoses

L'Ajuntament de València impulsarà la creació d'una ruta d'escultures, a grandària natural, de personatges de pel·lícules i obres literàries ambientades a la ciutat de València. El projecte ha estat presentat hui en el Centre Cultural de la Nau 3 de Ribes, en el Parc Central, pel regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, acompanyat de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, per descendents de Luis García Berlanga i de Vicente Blasco Ibáñez, així com de nombrosos representants de l'art, l'audiovisual i del sector del llibre de la ciutat.

“Des del govern municipal volem posar en valor València com a escenari de ficció i retre homenatge a tots aquells personatges que han contribuït a popularitzar la nostra ciutat en l'imaginari literari i cinematogràfic amb la finalitat de perpetuar la seua memòria en el temps i que s'integren en el paisatge urbà i en la vida quotidiana dels ciutadans”, ha explicat José Luis Moreno. “En este sentit, l'objectiu d'esta iniciativa no és un altre que facilitar l'accés a la ciutadania a una xicoteta mostra de l'ampli univers de ficció del Cap i Casal i convidar a adoptar amb naturalitat la presència viva i eterna d'estos personatges”.

Les diferents escultures que es realitzen, en bronze i de caràcter figuratiu, se situaran en els llocs on transcorre la trama de l'acció, a la mateixa altura dels vianants, i inclouran codis QR per al visionat de l'escena en qüestió, sol·licitant-se, per a aquelles obres que no siguen encara de domini públic, la corresponent cessió de dret de reproducció. “Unes escultures que aspiren a ser no només una obra artística, sinó també un recurs didàctic i un atractiu turístic que se sume a l'oferta cultural de la nostra ciutat i que permeta acostar, d'una manera atractiva, a la població en general i als nostres més joves en particular els títols de ficció més destacats dels qui han tingut a la capital del Túria entre les localitzacions”, ha declarat Moreno.

Amb caràcter previ, l'Ajuntament va contractar sengles estudis, amb la finalitat de seleccionar, de forma justificada, aquelles obres, escenes i personatges més representatius, i d'elaborar els continguts que serviran, en una fase posterior, per a l'execució fidedigna de les peces escultòriques, tal com les descriu l’autor, i per al desenrotllament dels recursos tecnològics que les acompanyaran, una vegada instal·lades en la via pública. Els encarregats de donar forma a este projecte han estat el filòleg i escriptor Francisco López Porcal, la tesi doctoral del qual va girar precisament al voltant de València en l'imaginari del discurs ficcional, i el periodista Carlos Aimeur, guanyador del Premi Ciutat de València en 2007 i excap de premsa de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia.

Entre els títols triats, es troben, per exemple, L’Espill (ca. 1460), de Jaume Roig; Flor de mayo (1895) i Cañas y barro (1902), de Vicente Blasco Ibáñez; El faba de Ramonet (1933), de Joan Andreu; El chico que robó un millón (1960), de Charles Crichton; La maldición de la pantera rosa (1983), de Blake Edwards; Todos a la cárcel (1993), de Luis García Berlanga; Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent; Tranvía a la Malvarrosa (1997), de Manuel Vicent; La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), de Javier Fesser; La mala educación (2004), de Pedro Almodóvar; o Tomorrowland (2015), de Brad Bird. Una de les primeres obres a ser representades serà precisament Arroz y Tartana (1894), també de Blasco Ibáñez i de la publicació de la qual fa ja 130 anys.

Com ha explicat Moreno, “en nom del màxim equilibri temporal i geogràfic, s'ha tractat de buscar una distribució espacial el més descentralitzada possible, evitant la repetició d'ubicacions i la sobrerepresentació de cap autor, amb la notable excepció de Vicente Blasco Ibáñez i Luis García Berlanga, màxims exponents de les seues respectives disciplines a la nostra ciutat i als quals, hem volgut reservar, en conseqüència, un lloc destacat en la ruta”. En el marc d'esta iniciativa, el Govern municipal impulsarà igualment la reedició d'obres actualment descatalogades com Los locos de Valencia (1620), de Lope de Vega; o El río viene crecido (1960), de María Beneyto, amb ocasió del centenari del seu naixement.

“Es tracta d'un projecte de futur, amb voluntat de continuïtat i obert a noves edicions si la iniciativa gaudeix, com esperem que així siga, de la suficient ratificació popular, a fi d'incloure, passat un temps prudencial, nous títols de més recent creació, així com d'aconseguir la paritat de gènere, tant en la nòmina d'autors com en les representacions escultòriques. Un objectiu més factible d'aconseguir en futures edicions gràcies a la incorporació d'un nombre cada vegada major de dones a la indústria del llibre i del sèptim art, i a la major sensibilitat cap als caràcters femenins mostrada per part dels nostres narradors i professionals del cinema actuals”, ha asseverat Moreno.

Ruta de personatges literaris de ficció

Tal com ha explicat Francisco López Porcal, autor de la primera de les assistències encarregades pel Consistori (Quan el personatge de ficció es convertix en icona urbana), “el mateix títol de l'estudi condensa l'esperit del projecte: portar a l'espai públic les figures més característiques de la nostra literatura perquè siguen adoptades pel ciutadà, vianants i transeünts, i l'efígie dels quals forme part de la naturalitat quotidiana”. A Espanya, dos d'eixos casos aillats d’assimilació urbana els constitueixen la imatge en bronze d'Ana Ozores, protagonista indiscutible de La Regenta, de Leopoldo Alas Clarín, enfront de la catedral d'Oviedo; i l'estàtua del Lazarillo de Tormes, al costat del pont romà de Salamanca, no existint més precedents. “Una circumstància que converteix en pionera a nivell nacional la iniciativa promoguda per l'Ajuntament de València”.

“Malgrat mancar d'una obra mestra a l'altura de La Regenta, de Leopoldo Alas Clarín, o de Fortunata i Jacinta, de Benito Pérez Galdós, València disposa d’un ampli imaginari en l'espectre del qual batega el nervi de nombrosos personatges nascuts de la creativitat d'autors de tots els temps. Així, orgulls i passions, celebracions festives i revoltes socials, dies de goig i de guerra, llums i ombres de la condició humana han convertit els carrers i places de la nostra ciutat en un autèntic teatre urbà de la ficció. En este sentit, el fet que València no posseïsca una obra cim no ha d'entelar en absolut el seu inqüestionable caràcter literari”, ha manifestat Francisco López Porcal.

En concret, l’estudi reuneix una selecció de quinze obres escrites tant en castellà com en valencià i ambientades en diferents èpoques. En el seu conjunt, constitueixen tot un calidoscopi d'imatges tan plurals com representatives del nostre imaginari literari, on conviuen la ciutat medieval amb el caràcter moralitzador de L´Espill o Llibre de les dones (ca. 1460), de Jaume Roig; l'esperit romàntic que impregna La campana de la Unión (1866), de Vicente Boix; el paroxisme barroc de El mut de la campana (2003), de Josep Lozano; la comèdia d'embolic i la teatralitat de la demència en Los locos de Valencia (1620), de Lope de Vega; així com la ciutat del segle díhuit, comercial i conspiradora que apareix en Les ales de Mercuri (2002), de Mariano Casas.

També el naturalisme huitcentista de Arroz y tartana (1894), Flor de mayo (1895), La barraca (1898) i Cañas y barro (1902), totes elles de Vicente Blasco Ibáñez; la València de postguerra i de l'injust repartiment de drets i obligacions entre homes i dones en Babas de caracol (2006), de María García-Lliberós; la de les tràgiques riuades de 1949 i 1957 en El río viene crecido (1960), de María Beneyto; la del sabor a boleros dels cinquanta amb Tranvía a la Malvarrosa (1997), de Manuel Vicent; la dels anys seixanta de tramvies i vedettes del mític teatre Russafa en Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent; la del tardofranquisme amb Bajo la lluvia (2000), de Miguel Herráez; i la ciutat despersonalitzada dels huitanta representada en Els treballs perduts (1989), de Joan Francesc Mira. “En totes elles, destaca la força dels personatges, tant masculins com femenins, individuals i col·lectius, figurants i secundaris, atesa la solidesa dels seus trets, tant físics com funcionals i simbòlics dins del relat”.

Ruta de personatges cinematogràfics de ficció

“En el cas de la segona de les rutes projectades, s'ha procurat que, a més de ser un llistat representatiu de les pel·lícules que han tingut a València com a escenari, en ell tingueren una presència destacada els nostres cineastes locals i que totes les obres seleccionades tingueren, almenys, una dècada d'existència”, ha explicat Carlos Aimeur. “Partint d'estes premisses, s'han triat deu llargmetratges i les seues corresponents figures escultòriques, la col·locació de les quals permetrà oferir un itinerari iconogràfic a ciutadans i visitants. Estes deu propostes se sumen a les quinze vinculades a la iconografia literària, conformant un corpus total de 25 obres, a les quals es podrien i s’haurien d’afegir d’altres més en el futur, en el cas que la iniciativa siga ben rebuda per la ciutadania”.

Tal com assenyala Carlos Aimeur, “de la mateixa manera que s'ha pretés distribuir les obres per tot l'àmbit urbà, s'ha aspirat al fet que la selecció abastara igualment totes les dècades”. Així, s'ha inclòs una pel·lícula dels anys 30, una altra dels 60 i dos films de les dècades dels 80, 90, 2000 i 2010”. El límit s'ha posat en Tomorrowland, en complir este llargmetratge en 2025 el seu desé aniversari i en existir ja, per tant, una certa distància per a estimar-ho com mereix. “Per contra, s'han exclòs les sèries de televisió per a esta primera proposta. No obstant això, atesa la creixent popularitat en els últims anys, caldria plantejar-se per a un futur la realització d'una tercera ruta dedicada a esta mena de produccions audiovisuals, tan pròpies del nostre temps”.

Com a pel·lícules valencianes, s'han inclòs dos llargmetratges de Luis García Berlanga, el gran cineasta valencià del segle XX Todos a la cárcel (1993) i París-Tombuctú (1999)]; l'única pel·lícula valenciana guanyadora d'un festival de sèrie A, Las olas (2011), d'Alberto Morais; i el llargmetratge pioner del cinema en valencià, El faba de Ramonet (1933). Com a pel·lícules espanyoles, s'han seleccionat tres films de molt distint signe, però tots ells rellevants per diferents motius: així, està la primera pel·lícula basada en una novel·la de Ferran Torrent, Un negre amb un saxo (1989), de Francesc Bellmunt; el gran èxit La gran aventura de Mortadelo y Filemón (2003), dirigida per Javier Fesser i produïda pel castellonenc Fernando Bovaira; així com una de les pel·lícules rodades per Pedro Almodóvar a la ciutat de València, La mala educación (2004).

Finalment, s'han incorporat tres pel·lícules estrangeres al llistat: la fins fa ben poc desconeguda El niño que robó un millón (1960), a la qual l'esdevenir dels temps ha convertit en el millor retrat de la València dels 60; la fallida La maldición de la Pantera Rosa (1983), que va seleccionar la nostra ciutat com a escenari i l'ha convertida en part d'una de les grans franquícies de la comèdia estatunidenca; i, finalment, la superproducció de Disney Tomorrowland (2015), llargmetratge de Brad Bird, de gran pressupost i l'espectacular taquilla del qual no va ser, no obstant això, suficient per a fer-la rendible, però a la qual està reivindicant cada vegada més el pas dels anys i que va comportar el llançament definitiu de la Ciutat de les Arts i les Ciències com a icona turística mundial.