València canviarà el nom del jardí dels Jesuïtes pel de Trini Simó, una activista veïnal

El jardí municipal que s’ubicarà al solar dels Jesuïtes de València portarà el nom de la historiadora de l’art, activista veïnal i filla predilecta de la ciutat Trini Simó. Així ho ha anunciat l’alcalde, Joan Ribó, en l’acte de signatura del conveni entre l’Ajuntament i la Universitat de València per al disseny i execució del conegut com jardí dels Jesuïtes; un acte en què l’alcalde i la rectora Mavi Mestre han signat el conveni que farà possible esta nova zona verda en el centre de la ciutat, articulada amb les ja existents, i en què també ha participat el vicealcalde, Sergi Campillo, així com el director del Jardí Botànic, Jaume Güemes. Ribó ha explicat que “escrivim una nova pàgina de la història del paisatge que fou i serà. Ara que se’n parla tant de superilles, a València ja en teníem una, només calia recuperar-la i fer-la atractiva”.

En el seu discurs, l’alcalde ha repassat la història de lluita de “Salvem el Botànic”, un col·lectiu del que Trini Simó va formar part. Ribó ha recordat com “el 17 de juny de 1995, Salvem el Botànic convocava una abraçada cívica per unir simbòlicament l’illa de Jesuïtes i el Jardí Botànic. Unes mil cinc-centes persones la completaren. Aquell acte fou l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que es varen succeir al llarg de tretze anys per fer front a la pressió immobiliària. Vint-i-sis anys després, en satisfacció d’una històrica demanda ciutadana urbanística, cal fer els honors a tota la gent que va treballar intensament per l’interés públic”.

L’alcalde ha afirmat que “el solar de Jesuïtes no és un espai qualsevol i no només pel seu simbolisme. Este lloc ha sigut testimoni al llarg de dos segles de diverses transformacions urbanes des que se’n derrocaren les muralles. Ací on ara estem, era abans la perifèria i com a tal, hortes i més hortes. Com sabeu, el nostre govern no desaprofita cap oportunitat per recuperar el paisatge agrícola menyspreat durant dècades pel desenvolupisme immobiliari”.

En este sentit, Joan Ribó ha assegurat que “no podem deixar més temps en guaret 7.215 m2 de la façana septentrional del conjunt històric en relació al jardí del Túria i tota la infraestructura verda del barri del Botànic i de la ciutat. A més del concurs de projectes, el pas següent serà un Pla Director de tot l’entorn, conseqüent amb el Pla Especial, que recupere l’alqueria del carrer Beat Bono i que dinamitze esta illa verda. Ara que se’n parla tant de superilles, a València ja en teníem una, només calia recuperar-la i fer-la atractiva”.

I tot açò perquè, en opinió de l’alcalde, “som conscients que el solar de Jesuïtes forma part d’una àrea molt més extensa que inclou tot l’espai ordenat en un instrument urbanístic i que agrupa el Jardí Botànic, el temple de Sant Miquel i Sant Sebastià i la Porta de Quart”. Atesa la magnitud i simbolisme de l’obra, Joan Ribó ha anunciat que “no podíem sinó convidar els professionals de l’àmbit de l’arquitectura, el paisatgisme, la biologia o la botànica entre d’altres, a aportar les millors idees per a contractar la redacció del projecte d’enjardinament del solar de Jesuïtes, la seua direcció facultativa i també la intervenció arqueològica. Es tracta d’un únic encàrrec de vora 160.000 euros que ja tenim reservats al pressupost municipal, adquirint el compromís d’execució de l’obra per part de l’Ajuntament”.

Per concloure la seua intervenció, Ribó ha dit que “el repte del solar dels Jesuïtes també és social. No podem ser indiferents a una realitat que tenim al carreró ací al costat. Hem de treballar també conjuntament per a millorar la situació d’estes persones sense una llar”.

El conveni

El conveni signat entre Ribó i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, donarà una solució integral al solar, de propietat municipal, de manera que complemente la col·lecció del Jardí Botànic de la Universitat i el Jardí de les Hespérides. El conjunt serà un jardí singular que tindrà com a motiu principal el conreu valencià i l’agricultura urbana i que no es cedirà a tercers. Tampoc no inclourà els servicis habituals als parcs urbans com zones de jocs infantils o espai per a gossos.

El jardí serà propietat de l’Ajuntament de València, que s’encarregarà tant de la construcció com del posterior manteniment. Per la seua banda, la Universitat de València col·laborarà amb el consistori en la redacció del projecte i la posterior dinamització didàctica i cultural de l’espai.

La zona verda, visitable i oberta al públic, serà un espai formatiu al voltant de l’Horta, de la seua història i biodiversitat, de l’alimentació de proximitat i la sostenibilitat, la base científica del qual serà aportada per la Universitat de València, que també s’ocuparà de l’aprofitament didàctic i educatiu posterior i del manteniment a llarg termini del contingut científic.

Una comissió de seguiment, formada per dos membres de cada institució, controlarà l’execució del conveni, que tindrà una durada de quatre anys prorrogable per quatre anys addicionals més.

El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha assegurat en la seua al·locució que “és un dia molt especial i estic molt emocionat de tants anys com portàvem amb este assumpte. Tots sabem com ha sigut de complicat i, alhora, el fàcil que ha estat quan ens hem posat a treballar”.

El vicealcalde ha afirmat que “el jardí del solar dels Jesuïtes és un gran projecte per a València, que arreplegarà el passat, el present i el futur, que connectarà la tradició i les arrels amb la reflexió i la ciència”. El regidor ha destacat que “serà un jardí municipal en què l’Ajuntament s’encarregarà de l’execució i el  manteniment i la Universitat col·laborarà en el seu disseny i explicació”. Sergi Campillo ha subratllat que “no és habitual que les administracions col·laboren de forma simbiòtica per aconseguir un projecte en comú i, per tant, este és un exemple de com es poden fer les coses”. L’edil ha remarcat el caràcter didàctic i educatiu del nou jardí “per tal que la comunitat educativa aprenga el valor de l’agricultura”.

Sergi Campillo ha destacat que l’Ajuntament llançarà un concurs de projectes per a triar el professional o equip de professionals que elaborarà el disseny, realitzarà la intervenció arqueològica i conduirà la direcció facultativa. El projecte guanyador serà seleccionat per un jurat paritari i multidisciplinar on hi haurà representants de l’Ajuntament, la Universitat i persones externes a les dos institucions, que decidiran de forma anònima el treball vencedor. El regidor ha avançat que el consistori “vol engrescar a la participació i animar perquè ens sorprenguen” i, per això, hi haurà tres premis de 10.000, 5.000 i 3.000 euros als tres millors projectes. Sergi Campillo ha destacat que els participants tindran “llibertat creadora” però dins del plantejament general del projecte, que és “un jardí singular inspirat en el paisatge agrícola valencià i en l’Horta que envolta la nostra ciutat”.

Per la seua part, la rectora de la Universitat, Mavi Mestre, ha agraït “a l’alcalde i al vicealcalde la seua especial implicació per fer realitat este acord i per la seua visió de futur per a València”. Mestre ha assegurat que “hui tanquem una etapa de transformació urbana”. La rectora ha afirmat que “el jardí dels Jesuïtes serà un espai creat de la mà de la Universitat, que complementarà el Botànic i serà una transició, en forma de pulmó verd, al Jardí de les Hespérides i, més enllà, al Jardí del Túria, un exemple internacional d’espai verd”.