València busca recuperar les restes de la ‘Tortada’ de Goerlich: així era la plaça de l'Ajuntament fa un segle
L'antic disseny del centre de la ciutat va ser demolit en 1961 i les seues restes estan dispersades en carrers i places de València, l'estació de FGV de Sant Isidre, Paiporta i un magatzem en Borbotó, entre altres llocs
Localitzar, identificar i catalogar cadascuna de les restes de la popularment coneguda com a ‘Tortada’ de Goerlich és el repte que ha assumit l'Ajuntament de València per a valorar el patrimoni històric municipal. “Es tracta d'una labor complexa, que permetrà a les noves generacions de valencians conéixer com era l'actual plaça de l’Ajuntament fa quasi un segle”, ha destacat José Luis Moreno, regidor delegat d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals.
El peculiar disseny del centre de la ciutat va tindre una vida efímera de només tres dècades. La plaça projectada per Goerlich sobre plataforma elevada amb un mercat de flors subterrani es va inaugurar en 1933 i va ser demolida en 1961. Les restes de la ‘Tortada’ van quedar dispersades en diversos llocs de la ciutat i la seua àrea metropolitana, com el magatzem municipal de Borbotó, els terrenys de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) al costat de l'antiga estació de Sant Isidre i espais públics de Paiporta. Fins i tot es creu que també hi ha restes en l'escalinata del Monestir de Santa Maria del Puig.
L'Ajuntament ha licitat la contractació de l'inventari, catalogació i conservació preventiva de les restes de la ‘Tortada’ de Goerlich, amb vista a la valoració d'una proposta de recuperació o reubicació de les peces. En col·laboració amb el Servei de Patrimoni Històric i Artístic de l'Ajuntament de València, l'empresa adjudicatària haurà d'escometre el treball en un termini màxim de tres mesos i mig, inclosa una possible pròrroga d'un mes, a partir d'un estudi previ realitzat el març de 2021 per la Secció d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM). El contracte té un valor estimat de 133.842,21 euros.
“Es tracta d'una tasca complexa, ja que intervenen diverses administracions públiques i tècnics de diferents àmbits, així com per la dispersió de les peces, algunes d'elles de difícil accés”, ha destacat el regidor José Luis Moreno. No es descarta que durant els treballs apareguen noves troballes o es confirmen les detectades al voltant de les Torres de Serrans i Quart, l'Església de Sant Pasqual Baylón i en el monument a Sorolla de la plaça de l'Armada Espanyola.
Les peces procedents del desmuntatge de la ‘Tortada’ en 1961 van ser enumerades i retirades amb la intenció d'una futura reutilització dels seus elements més significatius. De fet, a la ciutat de València perduren l'antiga font central en el Pla de la Saïdia, al costat del bust de Concha Piquer; un xicotet jardí, una basa i part d'una columna en un enclavament de l’Olivereta, així com cinc columnes completes del desaparegut mercat de flors, al voltant del monument als Maulets de l'avinguda del Regne de València.
L'arquitecte municipal Francisco Javier Goerlich va redactar a partir de 1927 el projecte de la plaça sobre plataforma elevada i el mercat de flors subterrani, segons consta en la documentació conservada en la caixa número 13 de l'Arxiu Històric Municipal de València. La reforma de la llavors denominada plaça d'Emilio Castelar es va executar entre 1931 i 1933, durant el govern de la Segona República. La nova plaça, inaugurada el 28 de gener de 1933, formava part del projecte de renovació urbana previst per al nou espai generat després de la remodelació de la plaça d'Emilio Castelar i la Baixada de Sant Francesc, coincidint amb la construcció de l'edifici de Correus i l'ampliació i reforma de la Casa Consistorial, en la qual es van incorporar elements neobarrocs i neorrenacentistes, una tipologia d'elements utilitzada posteriorment en el nou disseny de la plaça.
L'any 1961, l’alcalde Adolfo Rincón de Arellano va decidir demolir la 'Tortada', argumentant la seua escassa funcionalitat, la seua inadequació a les necessitats que demandava l'auge de la festa fallera i de la indústria automobilística, per la qual cosa es va crear un aparcament de cotxes en superfície i es van connectar els traçats dels carrers de les Barques i de la Sang. Els llocs de flors subterranis de la plaça havien quedat ja en desús en 1944.
