elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Utilitzen l’anàlisi química de terres rares per a conéixer l’activitat humana en la Cueva de la Cocina de Dos Aguas

Utilitzen l’anàlisi química de terres rares per a conéixer l’activitat humana en la Cueva de la Cocina de Dos Aguas
  • El grup de recerca dirigit per Gianni Gallello, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, ha utilitzat per primera vegada l’anàlisi d’elements de terres rares per a trobar activitat humana en una cova

  • Mitjançant l’anàlisi dels estrats arqueològics, amb mètodes químics, s’ha pogut interpretar l’ocupació i els usos de la Cueva de la Cocina (Dos Aguas)

  • Anteriorment, el grup ArchaeChemis el va testar en jaciments d’Etiòpia o Tanzània

MÉS FOTOS
Utilitzen l’anàlisi química de terres rares per a conéixer l’activitat humana en la Cueva de la Cocina de Dos Aguas - (foto 2)

Els elements de terres rares són elements químics comuns en l’escorça terrestre la importància com a recurs estratègic dels quals ha anat creixent en els darrers anys, atés que són essencials per al desenvolupament de noves tecnologies. Gianni Gallello, primer signant del treball, s’ha especialitzat en l’anàlisi de l’ús de les terres rares com a indicador de l’activitat humana.

Un equip multidisciplinari dirigit per Gallello, format per investigadors de Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i del Departament de Química Analítica (ArchaeChemis), juntament amb especialistes de British Geological Survey i la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara), ha utilitzat per primera vegada l’anàlisi d’aquests elements per estudiar l’activitat humana en un jaciment prehistòric.

“Per determinar aquests elements s’ha utilitzat l’espectrometria de masses a partir de les mostres preses dels sediments arqueològics, digerits amb una dissolució àcida, per després poder estudiar les seues proporcions i concentracions”, explica Gallello. Aquesta anàlisi en dipòsits arqueològics s’ha desenvolupat en el marc de la unitat multidisciplinària ArchaeChemis durant els últims 10 anys i ha estat testada a Etiòpia, Tanzània o la Vall del Serpis (Alacant).

L’estudi, publicat a Boreas, una de les revistes científiques internacionals més importants en la investigació del Quaternari, aborda la informació d’un jaciment prehistòric, Cova de la Cuina (Dosaigües, València), excavat recentment per la Universitat de València i el SIP (Museu de Prehistòria de València) sota la Direcció d’Oreto García Puchol, Sarah McClure i Joaquim Juan Cabanilles. La llarga seqüència de presència humana (8500 - 4000 abans de el present) inclou principalment evidències d’activitats relacionades amb la caça, la recol·lecció i la ramaderia.

“En aquest estudi es van usar els elements de terres rares i la informació estratigràfica juntament amb altres marcadors arqueològics. Així, les concentracions i les proporcions d’aquests elements són molt consistents amb la interpretació arqueològica. Els nostres estudis demostren que les terres poden resultar molt útils a l’hora d’identificar si la formació de sòls o estrats arqueològics es relaciona amb processos naturals o activitats antròpiques”, afirma Gianni Gallello, anteriorment distingit en el programa Marie Curie a la Universitat de York.

Pujar