La Universitat de València participa en el procés constituent de l’Assemblea de la Terra de Nacions Unides
A la reunió d’aquest any, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha instat a “alçar la veu i exigir als líders que facen les paus amb la Natura”
A través de la coordinació de la Plataforma de Nacions Unides “Harmony with Nature”, diverses universitats espanyoles han acudit a Nova York. Són les de València, Múrcia, Autònoma de Madrid, Alacant, Màlaga, Castella-la Manxa, País Basc, Rei Joan Carles i Rovira i Virgili. El personal docent i investigador assistent forma part de diferents disciplines en què es reconeix el valor intrínsec de la Natura, des de l’Economia, la Sociologia i la Filosofia fins al Dret.
En els últims 15 anys, la resolució sobre l’“Harmonia amb la Natura” ha facilitat diàlegs interactius centrats a millorar l’harmonia amb la Natura, accelerar l’acció climàtica i implementar l’Acord sobre Biodiversitat de l’ONU. L’objectiu és garantir que el 2030 el 30% de la terra i l’aigua de la Terra estiguen protegits.
En el Diàleg d’enguany, per la delegació espanyola hi van intervindre un representant de l’Associació de Drets Humans; Teresa Vicente, la professora que ha fet possible la Iniciativa Legislativa Popular del Mar Menor, i un representant de la Càtedra UNESCO.
Aurora Pedro ha manifestat: “tant a la Universitat de València com a les altres universitats i institucions participants a escala espanyola, ens hem compromès a iniciatives per continuar impulsant el Programa de la Terra, amb l’objectiu de poder assolir una base àmplia per a la celebració de l’Assemblea de la Terra”. En aquest acte es tractaran diverses visions del món i es treballarà amb l’objectiu de complir l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i més enllà.
El treball de les universitats, com la de Múrcia, ha estat fonamental perquè Espanya s’haja convertit en el primer país de la Unió Europea a reconèixer el valor intrínsec de la Natura, a través de l’atribució de la personalitat jurídica del Mar Menor i dels seus drets. Es tracta d’un referent no només per a altres països presents en aquesta reunió de les Nacions Unides, sinó també un exemple inspirador per a altres formes de governança en espais amb problemàtiques associades a les externalitats derivades de pràctiques econòmiques abusives, relacionades amb moltes parts de la Natura, com passa a Doñana, ‘’Albufera i el Delta i la conca del Riu Ebre, entre d’altres.
Diàlegs “Harmonia amb la Natura”
Els diàlegs interactius “Harmonia amb la Natura” dels últims 15 anys han contribuït a promoure el multilateralisme, una visió sistèmica de l’economia integrada en l’ecosfera i una consciència cada vegada més clara que resulta imperatiu concebre la Natura i els seus elements com subjectes portadors de drets, no com un mer escenari on desenvolupar les nostres pràctiques econòmiques.
A més, els diàlegs han permès als responsables polítics aprendre més sobre metodologies i casos d’èxit sobre la base de la gestió comunitària dels béns comuns (governança ecosocial participativa), la justícia ecològica o la satisfacció de les necessitats dels ecosistemes i les persones en conceptes com el bon viure o el benestar dels éssers vius i els ecosistemes.
