La Universitat de València, seu de les Jornades Nacionals d'Esport Universitari

Uns 200 responsables institucionals i professionals dels serveis esportius de la majoria d'universitats espanyoles han compartit experiències en aquesta trobada que anualment impulsa la Comissió Sectorial d'Assumptes Estudiantils de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

La rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, va inaugurar les jornades el dimarts 13 de desembre en la Facultat de Geografia i Història. “Per a la Universitat de València és un orgull ser enguany l'amfitriona de les Jornades Nacionals d'Esport Universitari, un espai importantíssim per a abordar els reptes més rellevants per a les universitats, tant en matèria de competicions esportives universitàries com de promoció, foment, organització i gestió de les activitats fisicoesportives en la universitat”, va assegurar la rectora.

Ana Mª Gómez, directora del Servei d'Esports de la Universitat de València, i Sergio Amat, president del grup de treball de Cultura, Esport i Vida Universitària de CRUE, van coincidir a assenyalar que han sigut unes jornades “molt profitoses, en les quals, sobretot, és d'agrair la participació tan activa de tots els assistents, que han compartit les seues experiències, han aprés junts dels errors i han treballat conjuntament en idees fructíferes”. Tots dos responsables van fer un balanç molt positiu de la trobada en l'acte de clausura que va tindre lloc en el Centre Cultural la Nau de la Universitat de València el dimecres 14 de desembre, i van animar als i les participants “a continuar treballant per l'esport universitari”.

Conclusions de les Jornades Nacionals d'Esport Universitari 2022

La directora del Servei d'Esports de la Universitat de València va resumir les conclusions de les jornades, que s'han emés en streaming i que estaran disponibles íntegrament al web del congrés www.uv.es/jndu22

Referent a les competicions universitàries –entorn del que va girar el primer bloc de debat–, la directora d’UVesports va explicar que el percentatge de participació masculina continua sent més alt, per això “cal treballar per a intentar que eixa bretxa es tanque definitivament”. Quant a les subvencions, s'observa que hi ha Comunitats en les quals el govern autonòmic subvenciona el 100% de la competició autonòmica, en canvi en unes altres és la universitat la que les sufraga, “seria interessant unificar aquestes subvencions perquè no hi haja greuge comparatiu”.

Ana Mª Gómez va posar l'accent en la importància de fomentar “relacions fluides entre equips rectorals i serveis esportius de les universitats, per a generar un clima de treball favorable i assolir objectius”. De la mateixa manera, la directora va assegurar que també és imprescindible mantindre una bona relació entre organismes, universitat, federacions i clubs, “la sinergia, cooperació i bona comunicació és bàsica”, va apuntar.

La necessitat de donar visibilitat a les competicions i a l'esport universitari en general és una altra de les conclusions que la directora va posar en relleu: “cal buscar nous camins per a donar visibilitat als serveis esportius i a les competicions. Hem de traure el màxim partit a les TICS i les xarxes socials, per a donar visibilitat a les competicions internes. I hem de fer un esforç per transmetre la importància de participar en campionats d'àmbit estatal i internacional, perquè ofereixen una experiència molt gratificant per als esportistes i reforcen el vincle entre alumnat i universitat”.

Pel que fa al segon bloc –que va girar al voltant dels serveis esportius universitaris–, Ana Mª Gómez va posar l'accent en la necessitat de mesurar la consecució d'objectius per a millorar la qualitat i l'eficiència en la gestió dels serveis. “És prioritari utilitzar sistemes que ens ajuden a millorar la qualitat, obtindre dades sobre l'avaluació del treball és molt valuós, perquè ens permeten tindre un feedbak i saber si hem aconseguit els objectius”, va explicar la directora.

En la línia dels sistemes de gestió de la qualitat, Fernando Parente (Federació Internacional d'Esport Universitari –FISU–) , en la conferència inaugural, va presentar el programa “Healthy Campus” i va explicar que FISU ofereix la possibilitat a les universitats de treballar en l'obtenció d'una acreditació per a la certificació pròpia de qualitat centrada en l'activitat física i l'esport, la nutrició, la prevenció de malalties, la salut mental, les conductes de risc, medi ambient, sostenibilitat i responsabilitat social, i gestió de campus saludable.

En la taula redona sobre les instal·lacions esportives universitàries, es van comentar les propostes del Govern sobre el foment del sector de l'esport, així com les subvencions destinades a obres i equipament esportiu amb motiu de l'organització dels campionats internacionals. Com a conclusió, Ana Mª Gómez va destacar que “es reclama un únic entorn estatal que es nodrisca del treball de les bases de dades d'instal·lacions esportives de les diferents CCAA i la intervenció multidisciplinària en el disseny de les instal·lacions esportives, així com la planificació de la seua gestió ha de ser un objectiu estratègic fonamental per a aconseguir la sostenibilitat i l'eficiència d'aquestes”.

Al llarg de les jornades, també es van abordar les propostes per a desenvolupar universitats saludables, que atenguen “al reconeixement de la diversitat com a part de la naturalesa humana, l'adaptació de les activitats fisicoesportives a les persones, eliminació de barreres físiques i mentals per a abordar les pràctiques, facilitar la trobada entre la diversitat i buscar equitat i inclusió en les pràctiques a més de plantejar les activitats físic esportives com un dret de les persones”.

En la taula redona sobre cooperació i voluntariat a través de l'esport universitari, es va concloure que “per al desenvolupament amb èxit de programes de voluntariat universitari és necessària la col·laboració de la universitat amb altres institucions, un bon sistema de comunicació dels programes, una informació contínua al voluntariat, una atenció personalitzada i formació i certificació de les competències i el perfil dels responsables implicats”.

Finalment, la directora del Servei d’Esports de la UV va animar als participants a incorporar-se a la Xarxa Europea de Serveis Acadèmics Esportius (ENAS), i va explicar que des de la Universitat de València s'advoca per “per impulsar la creació d'una Xarxa Espanyola de Serveis Espanyols Universitaris (RESDU), per a conéixer les bones pràctiques en la gestió esportiva universitària, la qual cosa contribuiria al desenvolupament de la cultura de la qualitat i la millora contínua”, va sentenciar Ana Mª Gómez.