La Universitat de València investigarà el potencial dels aiguamolls com a embornal de carboni
Un equip de la Universitat de València, liderat pel professor Antonio Camacho, expert en ecologia funcional d’aiguamolls i canvi climàtic, participa en un projecte finançat amb dos milions d’euros per a posar en valor el paper dels aiguamolls com a embornals de carboni i reductors de les quantitats de gasos efecte d’hivernacle (GEI) en l’atmosfera.
L’equip de la Universitat serà el responsable del mesurament dels processos del cicle del carboni, del seguiment científic i la redacció dels protocols de gestió en deu zones pilot d’Espanya, entre elles, l’Albufera valenciana, la Marjal Pego-Oliva o el Prat de Cabanes.
En un context en el qual queda poc temps per a aconseguir els objectius de reducció de les emissions mundials de carboni –almenys un 45% abans de 2030– i limitar així el calfament global a un nivell per davall dels 2° C, els aiguamolls constitueixen una solució natural afegida per a contribuir a la consecució d’aquest vital objectiu.
A més del seu paper com a embornals de grans quantitats de carboni, els aiguamolls tenen un gran valor ecològic. No sols per la gran biodiversitat d’espècies que acullen, sinó, entre altres múltiples serveis ecosistèmics, per la seua funció netejant l’aigua, que després alimenta altres ecosistemes i ompli els aqüífers subterranis. Aquests resulten essencials en l’entorn mediterrani, tenint en compte l’escassetat d’aigua i sequeres que afecten de manera crònica a la Península Ibèrica.
L’Acord de París sobre el clima reconeix la funció que exerceixen els aiguamolls en limitar la quantitat de carboni present en l’atmosfera. No obstant això, els aiguamolls estan desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos. Recents estudis publicats per diversos organismes científics, entre ells la Universitat de València pel que fa als aiguamolls mediterranis, alerten també del problema que suposa la degradació d’aquests. Així, els aiguamolls poden passar d’emmagatzemar grans quantitats de carboni quan estan en condicions de bona conservació, a emetre-ho quan s’altera greument la seua salut ecològica, amb les conseqüències que això comporta per al calfament global.
Aquestes investigacions obrin un escenari en el qual es fa més palés que la conservació d’aiguamolls contribueix de manera decisiva a la conservació de la biodiversitat i serveis dels ecosistemes, i posa en relleu el seu potencial en la mitigació del canvi climàtic.
Actuacions en aiguamolls sobre la base del seu estat de conservació
El projecte LIFE Wetlands4Climate (W4C), recentment aprovat per la Comissió Europea, validarà una metodologia per a quantificar els intercanvis de GEI, i servirà a l'objectiu de polítiques climàtiques d'Ús de la Terra, Canvi d'Ús de la Terra i Silvicultura (LULUCF per les seues sigles en anglés), generant dades sobre el segrest de carboni en aiguamolls que serviran, entre altres, al Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), així com pautes de gestió que augmenten la seua gestió com a embornals. Aquest projecte pretén oferir desenvolupaments i eines a implementar, com les solucions naturals en una gestió de les zones humides que contemple també una perspectiva climàtica.
Mitjançant el desenvolupament de mesures de gestió per a la conservació en 10 aiguamolls pilot, distribuïts per la Península Ibèrica a fi de ser representatius, es dissenyarà un protocol experimental que avalue detalladament les característiques i condicions inicials de cadascun d'aquests aiguamolls per a poder definir així les millors accions de maneig, incloent accions de gestió de sòl, aigua, i vegetació, i es triarà aquelles que, potencialment, puguen tindre un major efecte sobre el cicle del carboni i, en conseqüència, sobre la capacitat dels aiguamolls per a segrestar carboni. Aquest projecte obri la porta al fet que els aiguamolls mediterranis, costaners o d'interior, es comporten com a embornals de carboni a través de mesures de gestió específiques alineades amb interessos conservacionistes, i proposa mecanismes perquè la iniciativa privada se sume de manera voluntària multiplicant el benefici conservacionista i climàtic.
El projecte estableix les bases per a disposar d'una metodologia que permeta quantificar el carboni retingut en aiguamolls costaners i d'interior en la conca del Mediterrani, i com optimitzar aquesta retenció. A través d'aquesta metodologia es podrà oferir a les empreses la compensació voluntària de les seues emissions. Amb això s'estudiarà la possibilitat d'a través de projectes de restauració, generar fons per a la conservació de la naturalesa, i així poder accelerar les sinergies entre la societat i el món econòmic, impulsant el trànsit cap a una economia descarbonitzada. Això suposa un fet addicional, ja que sense aquesta mena de mecanismes no es realitzarien les inversions previstes en gestió i conservació d'aiguamolls que mitiguen el canvi climàtic. Aquestes activitats de certificació i verificació d'emissions impliquen en si mateixes la posada en marxa de nous models de negoci, d'activitats de consultoria, i generació d'ocupació.
Aconseguir una implicació del sector privat en projectes de restauració i gestió sostenible d'aiguamolls, de manera que pogueren compensar la seua petjada de carboni a través d'aquesta mena d'accions, i avalats per estàndards oficials del mercat voluntari de carboni, que verifiquen la fixació de les quantitats d'emissions a les quals es comprometen, és una oportunitat única per a generar fons per a la conservació de la naturalesa.
LIFE Wetlands4Climate
El projecte LIFE Wetlands4Climate –amb el suport del Programa LIFE, de l'Ajuntament de València i de la Generalitat Valenciana– es durà a terme en els pròxims quatre anys i compta amb una inversió de més de dos milions d'euros. La coordinació del projecte la realitzarà la Fundació Global Nature, entitat amb més de 25 anys d'experiència treballant en restauració d'aiguamolls. A més de la Universitat, EFE Verda i València Clima i Energia (VCE) desenvoluparan labors de comunicació i educació ambiental que donaran a conéixer projecte entre la comunitat local i a nivell nacional i europeu.
El projecte compta amb el suport de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, el Col·legi d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, la DG de Medi natural de la Junta de Castella-la Manxa, la DG del Patrimoni Natural i Política Forestal de la Junta de Castella i Lleó, Living Lakes i Wetlands Internacional, que formaran part del comité de seguiment del projecte.
