La Universitat de València investiga com protegir les tortugues marines dels aparells de pesca abandonats a la Mediterrània
Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València (UV) lideren el projecte europeu LIFE-OASIS, dotat amb 5,5 milions d’euros, que busca millorar els mètodes contra la pesca fantasma –aquella produïda per aparells de pesca perduts o abandonats (APPA) a la mar– i protegir la biodiversitat del Mediterrani. Els investigadors David March i Jesús Tomás estan desenvolupant eines innovadores per a reduir la interacció de les tortugues marines amb aquests objectes. El projecte, cofinançat per la Unió Europea, el lidera ALNITAK, organització que vetla per la conservació marina, i hi col·laboren entitats científiques com universitats i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
En particular, l’equip de l’ICBiBE investiga l’efecte oasi, un fenomen en què objectes agregadors de peixos ancorats (aFADs) generen microhàbitats marins en què les tortugues poden quedar atrapades. “Comprendre com les tortugues utilitzen aquestes estructures és clau per a dissenyar dispositius pesquers més sostenibles”, explica David March, investigador d’excel·lència de la Comunitat Valenciana en l’ICBiBE i investigador principal del projecte.
A més, la UV col·labora amb centres de recuperació de fauna marina a Espanya, Itàlia i Malta per a millorar els protocols de rescat i l’anàlisi de tortugues atrapades en aparells de pesca abandonats. “L’estudi dels exemplars ingressats ens aporta informació clau sobre l’abast del problema i ajuda a dissenyar estratègies efectives de conservació”, assenyala Jesús Tomás, investigador de la Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles i expert en tortugues marines.
De fet, cada any un nombre considerable de tortugues marines queda atrapat en aparells de pesca perduts o abandonats. Amb el Mediterrani compartit per múltiples països i explotat per diverses flotes, la protecció del seu ecosistema requereix una acció coordinada i una responsabilitat compartida. Aquesta situació no sols té repercussió sobre la biodiversitat, sinó també sobre la sostenibilitat de les pesqueres i la seguretat marítima.
Entre els objectius del projecte LIFE OASIS es troba el desenvolupament d’un model de pesca intel·ligent amb dispositius fixos d’agregació de peixos (aFAD) més tecnologitzats, eficients i sostenibles. El segon objectiu és la promoció d’una xarxa de col·laboració que involucre pescadors, navegants i centres de recuperació de fauna marina en tota la Mediterrània per a facilitar el rescat de tortugues marines atrapades en APPA. Per això, en tercer lloc, els informes i reports de pescadors i navegants sobre la localització de deixalles marines permetran desenvolupar mapes detallats que identifiquen els punts crítics d’acumulació d’APPA. Aquests mapes seran claus per a prevenir la pesca fantasma i mitigar els seus impactes a llarg termini.
A més, l’equip de LIFE OASIS també compta amb el suport d’autoritats, ports, i patrullers del Servei Marítim de la Guàrdia Civil (SEMAR) i Salvament Marítim (SASEMAR), a banda de la col·laboració en accions informatives i campanyes de prevenció.
També, en un esforç per revolucionar la pesca sostenible, el projecte LIFE OASIS ha unit forces amb pescadors de les Illes Balears, Malta i Sicília per a desenvolupar un model de pesca replicable basat en dispositius agregadors de peixos ancorats (aFADs). Aquest enfocament no sols redueix la pèrdua d’arts de pesca i minimitza les captures incidentals utilitzant la tecnologia més capdavantera, sinó que maximitza l’eficiència mitjançant l’ús de materials biodegradables. El resultat: una solució que combat de manera efectiva la pesca fantasma i reforça la sostenibilitat del sector. Aquest model es desenvoluparà al Mediterrani, però està dissenyat per a replicar-se en altres regions.
El projecte LIFE OASIS està cofinançat per la Unió Europea a través dels programes LIFE i Natura 2000, i compta amb la col·laboració d’un consorci internacional que inclou entitats científiques com la Universitat de València, l’Institut de Ciències de la Mar (ICM) del CSIC, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) del CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Pisa i la Stazione Zoologica Anton Dohrn. El sector pesquer també juga un paper central, amb el suport de CEPESCA, la major confederació de pesca d’Europa, i empreses tecnològiques com SATLINK, a més d’organitzacions de conservació com Filicudi Wildlife Conservation i Nature Trust Malta.
