La Universitat de València coordina un projecte internacional amb tecnologia avançada per a vigilar els béns culturals europeus
Cheminova desenvolupa tecnologies intel·ligents per a salvaguardar el patrimoni davant el canvi climàtic i els conflictes
Un consorci internacional liderat per la professora de Visualització de Dades a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València Cristina Portalés ha creat Cheminova, un projecte interdisciplinari que utilitzarà la realitat mixta i el modelat en 3D per a vigilar el patrimoni cultural.
Segons la investigadora Cristina Portalés "en aquest projecte desenvoluparem tecnologies que facilitaran el treball dels conservadors per a determinar l'estat de conservació dels béns culturals, integrant diferents paradigmes d'interacció (realitat augmentada, realitat virtual, entre altres)".
Cheminova respon a la demanda de ferramentes accessibles i sistemàtiques per a vigilar el patrimoni cultural -tant edificis com objectes- i obtindre alhora el suport de les comunitats locals.
ChemiNova pretén capacitar professionals de la conservació, implicar les comunitats locals i aprofitar la tecnologia punta per a protegir i preservar el ric llegat cultural europeu. La seua missió se centra en el desenvolupament d'un sistema informàtic intel·ligent que va més enllà de les tecnologies actuals. En aprofitar una miríada de dades, aquest sistema proporcionarà a professionals del patrimoni un marc únic per a documentar, digitalitzar, classificar i compartir informació. El pràctic conjunt de ferramentes utilitza la realitat mixta i augmentada, així com l'aprenentatge profund i el modelatge en 3D, permetent als usuaris treballar en qualsevol moment i lloc, i amb l'ajuda dels membres de la comunitat local.
La professora de la Universitat de València destaca la importància del treball en equip "el projecte només és possible mitjançant l'estreta col·laboració d'investigadors i especialistes en diverses àrees del coneixement, abastant enginyeria, ciència i humanitats digitals. Des del punt de vista metodològic és un projecte interdisciplinari, ja que existeix una estreta relació a l'hora de treballar entre les diferents àrees del coneixement, nodrint-se unes de les altres per a crear valor afegit".
A més, a través d' iniciatives de ciència ciutadana, les comunitats podran contribuir als esforços de conservació aportant dades i augmentant la seua conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i altres riscos per al patrimoni cultural. En situar les persones usuàries finals en el centre de les seues eines i mètodes, ChemiNova garantix que les seues solucions siguen accessibles, adaptables i s'ajusten a les diverses necessitats de professionals del patrimoni i dels no experts.
València i Palermo
Portalés explica que fins ara, s'han realitzat dos campanyes d'adquisició de dades: a València i a Palerm. "En aquest procés, els diferents equips hem aprés a treballar conjuntament per a produir resultats explotables en el projecte, amb la finalitat de produir els models 3D enriquits que seran la base de les nostres eines de visualització i anàlisi" apunta la investigadora de la Universitat de València.
En aquest sentit avança que la tecnologia ChemiNova ja s'està desenvolupant i provant actualment en quatre estudis de casos diferents de tot el continent: el campus històric i la col·lecció d'art contemporani Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, la col·lecció de la Biblioteca d'Anatomia Humana de Palerm, el Palau de Schönbrunn de Viena i la Catedral de Santa Sofia de Kiev.
El patrimoni cultural europeu és testimoni de segles de creativitat, resistència i enginy humans. No obstant, amenaces com el canvi climàtic i els conflictes s'han fet cada vegada més patents en els darrers anys. Davant els creixents desafiaments, salvaguardar aquests béns de valor incalculable mai ha estat tan urgent.
Cristina Portalés
És investigadora postdoctoral Ramón y Cajal en l'Institut Universitari d'Investigació de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació (IRTIC) de la Universitat de València. També és professora de Visualització de Dades a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la mateixa universitat. És directora de DINA, un equip d’investigació en interacció i augmentació de dades, i coeditora en cap de la revista científica Multimodal Technologies and Interaction (MTI). Va ser investigadora principal del projecte H2020 SILKNOW, i actualment és coordinadora de ChemiNova. Els seus interessos d’investigació se centren en la visualització de dades, la visió per ordinador, la realitat augmentada i el patrimoni cultural digital.
