La Universitat de València atorga el doctorat ‘honoris causa’ al Nobel de Física Barry C. Barish, demà dimarts
L’expert en física experimental i guanyador del Premi Nobel de Física i del Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, Barry C. Barish, serà investit doctor ‘honoris causa’ de la Universitat de València demà dimarts (31 de maig). La sessió començarà a les 12 hores al Paranimf de l’edifici històric de la Nau.
La sessió també es podrà seguir-se a partir de les 12 hores per streaming en una retransmissió realitzada pel Taller d’Audiovisuals.
Nascut a Omaha (EEUU) el 1936. Graduat i doctor en Física per la University of Califòrnia, Berkeley, Barry Clark Barish va ser investigador principal del Laser Interferometer Gravitational- Wave Observatori entre 1994 i 2005, i director del laboratori LIGO del Caltech entre els anys 1997 i 2006.
La trajectòria científica del professor Barish s’ha desenvolupat en diverses àrees de la física fonamental, creant el primer fes intens d’anti-protons en Boorkhaven en la dècada de 1960, amb els premis Nobel de Física Friedman, Kendall i Taylor va construir el primer espectròmetre a Stanford per a l’estudi de col·lisions d’electrons a alta energia i en la dècada de 1970 va desenvolupar un accelerador capaç de produir un feix de neutrins de banda estreta. Les seues investigacions van ser claus per a establir la unificació de la interacció electromagnètica i la interacció nuclear feble en la teoria de Glasho, Weinber i Salam, premis Nobel de Física, que forma la base de l’actual Model Estàndard de la Física de Partícules.
Per nomenament presidencial va ser membre, entre 2003 i 2009, del National Science Board dels Estats Units d’Amèrica, i ha format part de nombroses comissions i comitès.
Barry C. Barish és membre de la National Academy of Sciences, de la American Association for the Advancement of Science i de la American Physical Society, de la qual va ser president en 2011.
A més del Premi Nobel i el Príncep d'Astúries, el doctor Barish ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals es troben els premis la Medalla Henry Draper de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, la designació com a ‘Tità de la Física’, el American Ingenuity Award del Smithsonian Magazine, el Premi Enrico Fermiel, el Premi Giuseppe i Vanna Cocconi de la Societat Europea de Física, o el Premi de Ciència Funden-Zhongzhi; així com els honoris causa per la Universitat de Bolonya, la Universitat de Florida, la Universitat de Glasglow, la Universitat Metodista del Sud i la Universitat de Sofia St. Kliment Ohridski.
