La Universitat de València acull un congrés sobre l'impacte internacional de la guerra civil i el franquisme
El Congrés Internacional Memòries Perifèriques de la Guerra Civil i el Franquisme se celebrarà en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació entre el 8 i l'11 de març de 2022
Entre el 8 i l'11 de març de 2022 la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València serà la seu del Congrés Internacional Memòries Perifèriques de la Guerra Civil i el Franquisme: literatures, cultures i ideologies. Aquesta trobada científica està dirigida per Luis Bautista Boned, José Martínez Rubio i Luz C. Souto, professorat del Departament de Filologia Espanyola, i s'emmarca dins del projecte d'investigació Memory Novels Lab sobre literatura, memòria i humanitats digitals, patrocinat per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Presidència del Govern d'Espanya.
El congrés busca aportar noves perspectives en l'estudi de la memòria democràtica i ampliar la mirada sobre la contesa bèl·lica, les ideologies i la configuració del poder polític, econòmic i diplomàtic que va sostindre a la dictadura. En concret, abordarà problemàtiques com la dimensió internacional de la Guerra Civil, els relats de periodistes, cronistes o brigadistes dels Estats Units, Amèrica Llatina, Anglaterra, Itàlia, Polònia, Hongria o Iugoslàvia, el paper de la diplomàcia internacional, els contraforts de la guerra i del poder franquista en les colònies d'Àfrica, Sàhara, Ifni i Guinea Equatorial, així com la revisió del passat traumàtic des de la literatura del segle XX i XXI.
En opinió de José Martínez Rubio, “el franquisme va saber imposar un relat que la societat espanyola manté per inèrcia”, per la qual cosa “és necessari desmentir la fal·làcia que la Guerra Civil va ser un enfrontament entre germans, una mera qüestió interna larvada durant dècades, i obrir-nos a entendre-la com un conflicte internacional provocat pels militars colpistes”. Afig, a més, que “és necessari que Espanya conega en profunditat les formes de repressió de la dictadura, i en concret les practicades en les colònies de Guinea, Sàhara o Ifni”.
Per a Luz C. Souto, “encara queden per recuperar fets fonamentals del nostre passat traumàtic com a part de l'exercici de memòria”, i assenyala que “els esforços de l'acadèmia han de redundar en un millor coneixement general sobre el passat i en un major compromís amb la memòria democràtica del nostre país”.
Per a Luis Bautista Boned, “el franquisme va suposar un impacte incalculable sobre el camp cultural que és necessari conéixer”. Afig que “a les formes de repressió dels aparells de l'Estat cal sumar-li la manipulació i la distorsió del passat que només en part el període democràtic ha sabut revertir”.
Al costat de l’equip de coordinació del congrés, el comité d'organització està format pels investigadores i per les investigadores Frauke Bode, Carla Juárez Pinto, Anthony Nuckols, Jesús Peris Llorca, Mariela Sánchez, Sara Santamaría Colmenero, Lucrecia de Dios, Jessica de Matteis, Kawtar Bounia i Clara Romany Castellano.
