La Universitat celebra 125 anys dels seus estudis de química amb una exposició al Palau de Cerveró que reivindica el valor estètic dels instruments científics
La Universitat de València presenta ‘L’experiment com a obra d’art’, una nova exposició per a celebrar el 125 aniversari dels seus estudis de química, que podrà visitar-se del 17 de desembre al pròxim 2 de maig al Palau de Cerveró de la Universitat de València. Si el mes d’octubre passat, la Universitat va commemorar aquesta efemèride a través de la inauguració al Centre Cultural La Nau de l’exposició ‘Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia’, una mostra que analitza llibres de la química, ara, els protagonistes són els instruments científics i el seu valor com a peces artístiques, estètiques i patrimonials. L’aniversari conclourà amb una tercera exposició interactiva, que s’inaugurarà al llarg de 2021, sobre el paper de la química en la societat, que tractarà de mostrar la seua utilitat i desmitificar les fòbies sobre aquesta ciència.
Comissariada pels professors de la Universitat de València Josep Simón i José Ramón Bertomeu, l’exposició ha sigut organitzada i produïda pel Vicerectorat de Cultura i Esport, l’Institut Interuniversitari López Piñero, amb seu al Palau Cerveró, i la Facultat de Química de la Universitat de València. L’exposició s’ha presentat aquest matí al Palau de Cerveró en una roda de premsa que ha comptat amb les intervencions de la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre; la degana de la Facultat de Química, Adela Mauri i els comissaris.
‘L’experiment com a obra d’art. 125 anys creant química a la Universitat de València’ presenta una selecció d’instruments, llibres i imatges vinculats a l’antiga Facultat de Ciències de la Universitat de València i, en particular, dels seus estudis de química. Segueix el format d’una exposició canònica d’art, però subverteix les expectatives del públic mitjançant la substitució de les peces ordinàries de l’expositor artístic (pintures, escultures, gravats), per instruments científics, màquines, tecnologies, així com per representacions visuals produïdes per aquests objectes en el seus actes de servei a la ciència. L’exposició inclou també una gran varietat de llibres de química dels segles XIX i XX, que pertanyen a la biblioteca Vicent Peset-Llorca, gràcies a la col·laboració de la seua directora, Pilar Agulló.
En la seua intervenció, la rectora ha destacat la il·lusió amb la qual fa 125 anys es va crear la Facultat de Ciències on es van iniciar els estudis de Química a la ciutat de València i, agraint l'esforç del personal docent i investigador i del personal tècnic i d'administració ha remarcat l'actual compromís de les persones en la ciència i el coneixement, la innovació i la internacionalització. Per últim, i en el context de les exposicions que celebren el 125 aniversari de la Facultat, la rectora ha destacat la importància del patrimoni atresorat al llarg dels segles per la Universitat de València, que “cal preservar, posar el valor, estudiar i mostrar, al mateix temps que engrandir com a llegat a les següents generacions”.
Un recorregut per 25 instruments científics del dia a dia amb valor estètic
L’exposició, per tant, recupera l’estatus que mereixen les creacions de la Facultat de Ciències dins del context artisticoexpositiu i ho fa presentant una selecció de les seues obres, 25 instruments científics que se han reunit durant aquests 125 anys i que, en la seua majoria, estudien els fenòmens òptics a diari. És un homenatge a aquelles persones que han pensat la ciència i la tecnologia des de l’univers de les humanitats i de les arts, per restituir aquestes pràctiques de producció de saber dins dels seus significats culturals, socials i polítics. La mostra pretén evidenciar així la fragilitat d’aquestes produccions visuals i materials que, com una altres creacions científiques i artístiques, necessiten de la cura constant de mans invisibles per a sobreviure a l’oblit.
En l’exposició, segons expliquen els comissaris, el públic podrà admirar les formes i substàncies de la llum, la gravetat, l’acidesa, el color o la concentració química, materialitzats i esculpits en artefactes que van ser avantguarda en el seu ofici científic, tècnic, estètic i ètic. Van ser tècniques que van contribuir a definir trets de la cultura mitjançant intervencions en l’ordre de la naturalesa i en l’ordre social. Es tracta –puntualitzen tots dos- d’espectrofotòmetres, balances, polarímetres, refractòmetres, piròmetres, colorímetres, espectroscopis, etc. amb formes i materials que dessacralitzen el cànon artístic per integrar-lo en l’entorn social de la ciutat postindustrial i la cultura visual de la societat actual. Alguns –seguint els seus comissaris-, són autèntics “teoremes hipostasiats” perquè els seus dissenys revelen, almenys per a ulls experts, segons aclareixen, les lleis físiques en què es fonamenten. Uns altres, per contra, són exemples de “caixes negres”, perquè mantenen ocultes les condicions del seu funcionament i la seua fiabilitat es fonamenta en les indústries productores i el personal tècnic. També hi ha exemples de màquines industrials, instruments de mesurament, o models amb finalitat didàctica. Tots aquests trets, i molts altres més, es revelen en l’exposició des de la mirada irreverent de les belles arts.
L’exposició comptarà amb una pàgina web per enriquir al llarg dels pròxims mesos amb noves troballes patrimonials i tecnoartístiques connectades amb l’antiga Facultat de Ciències de la Universitat de València. En el període de vigència de l’exposició està previst un cicle de conferències organitzat per l’Institut Interuniversitari López Piñero al voltant de temes principals d’art i ciència, seguint així la línia de reflexió desenvolupada en l’anterior VI Matinal d’Història i ensenyament de les ciències de febrer de 2020. L’exposició també servirà com a activitat formativa complementària dins del marc del màster d’Història de la Ciència i Comunicació Científica, dins del qual es realitzen projectes expositius de recuperació de patrimoni científic. Totes aquestes activitats es poden seguir a través de la pàgina web de l’Institut Interuniversitari López Piñero (www.uv.es/ihmc) i les xarxes socials (@IILP_UV).
