elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, dirigida per Carme Portaceli al Teatre Principal

‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, dirigida per Carme Portaceli al Teatre Principal
  • És una producció del Teatre Nacional de Catalunya i estarà al Principal del 31 de març al 2 d’abril

MÉS FOTOS
‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, dirigida per Carme Portaceli al Teatre Principal - (foto 2)

‘Terra Baixa’, el clàssic d’Àngel Guimerà, en producció del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per la seua directora, la valenciana Carme Portaceli, arriba al Teatre Principal de València del 31 de març al 2 d’abril.

La versió de l’obra de Guimerà és de Pablo Ley i està interpretada per Pepo Blasco, Laura Conejero, Mohamed El Bouhali, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Mercè Mariné, Roser Pujol, Manel Sans, Kathy Sey i Anna Ycobalzeta.

Pablo Ley converteix el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un ‘thriller’ magnífic sobre la lluita de classes.

Sense perdre de vista els orígens ni renunciar a l’essència d’aquest text universal, la dramatúrgia trasllada ‘Terra Baixa’ al segle XX, a la Barcelona de l’anarquisme, i hi introdueix dos personatges nous: una periodista i un comissari. Aquest serà l’encarregat d’investigar un crim: un treballador ha assassinat el seu amo. Manelic ha matat Sebastià per a alliberar Marta i a ell mateix. Una història d’intriga i de revolta.

Ens trobem amb una mirada contemporània i trepidant que recorre del drama rural a la tragèdia romàntica per a esclatar en un últim crit alliberador, quan Manelic amolla després d’haver assassinat l’amo: “He matat el llop! He matat el llop! He matat el llop!”. Tres vegades, perquè quede clar. El crit de la classe obrera contra l’opressió.

El bé triomfa sobre el mal, la virtut sobre el vici, la puresa de les muntanyes, prop del cel, sobre la mesquinesa de la terra baixa, i, baix de tot, la Barcelona industrial i les seues misèries.

En paraules de Carme Portaceli i Pablo Ley: “Darrere del crim passional de Manelic batega clarament un drama social que, llegit des del segle XXI, anticipa la història del segle XX. El treballador s’enfronta a l’amo per a alliberar el seu futur i és un transsumpte de la lluita de classes”.

Pujar