Teatro de lo Inestable tanca la seua trilogia amb La odisea de aquellas vidas

Teatro de lo Inestable estrena la seua última creació, L'odissea d'aquelles vides, del 6 al 16 de juny en Espai Inestable. Amb aquesta obra es tanca la trilogia de Jacobo Pallarés sobre l'Odissea, iniciada per la companyia l'any passat. "La nostra trilogia sobre L'Odissea parla de viatges, de recorreguts, de camins, de pèrdues, de marxes, de deambulació, d'exilis i, sobretot, de cunetes", explica Pallarés. Les tres odissees de Teatro de lo Inestable col·loquen en les cunetes el lloc de l'oblit d'aquells que van caure pels herois-homes poderosos de totes les èpoques. Des d'aquesta visió, L'odissea I col·locava sobre la taula que un Ulisses pot ser qualsevol persona que porte endavant una empresa titànica i passe per damunt de qualsevol per a aconseguir els seus objectius. L'odissea II ja presentava en escena i feia protagonistes a una sèrie de cossos tirats en les cunetes per a contar les seues històries tràgiques. "En L'Odissea III ens situem en un lent caminar de molts éssers que caminen perduts pels camins a la recerca de cases que ja no estan, de llars noves que ja no estan, d'un món millor que els aixeca murs i col·loca deserts i cocodrils en els camins perquè no aconseguisquen mai treure als occidentals del seu confort", conta el director. En aquesta tercera obra apareix com a protagonista el cocodril com un ésser que sempre ha estat ací, vigilant, aterridor, amagat entre els manglars per a fer-se amb les preses que es perden entre la selva, en els rius, en els deserts.

En aquest sentit, La odisea de aquellas vidas parla de la immigració, d'aquelles persones que han iniciat el seu camí desesperat de migració a la recerca d'una millor vida. "Parlem en concret, i com a escena que nodreix tot el text i tota la poètica del relat, de les persones migrants que han de passar pel desert de Tunísia. Parlem del drama de Fati i Marie, una mare i una filla que van morir creuant el desert de Tunísia a la recerca d’una vida millor", conta Pallarés. Mare i filla de 30 i 6 anys respectivament. Segons el director, la seua mort li posa nom a l'infern que estan vivint centenars de migrants llançats per l'exèrcit de Tunísia a aquest desert fronterer amb Líbia, on, amb temperatures de 50 graus, és impossible sobreviure sense refugi, menjar i sense aigua. L'obra recorre el cos de la mare i de la filla, i aquest recorregut porta a altres milers de cossos que deambulen per diferents camins desnonats, perduts i desolats. La odisea de aquellas vidas li posa veu, cant, plor i alè a una mare i a una filla i, amb elles, a milers de mares i a milers de filles que sofreixen perquè hi ha uns altres que ho permeten.

El text de La odisea de aquellas vidas és un text d’autoria iberoamericana escrit per quatre autors: l’actriu, dramaturga, directora i professora de teatre Iria Márquez i el dramaturg, director i gestor cultural Jacobo Pallarés, els dos assentats a València; la dramaturga, actriu, directora i docent xilena Carla Zúñiga Morales, i l'artista escènic argentí Ignacio Tamagno. Un procés col·lectiu d'escriptura i composició: un procés d'escriptura a vuit mans, i tres països, amb els seus referents, les seues variants, el seu context d'immigració i el seu imaginari sobre l'Odissea.

En aquest tercer capítol de la trilogia odissíaca de Jacobo Pallarés, es manté el treball a escala i la manipulació d'objectes iniciat de la mà de Los Reyes del Mambo ja en 2018 en l'espectacle Family(es). Com és habitual en les seues peces, la creació en escena és el punt de partida de la dramatúrgia, no solament a les mans dels tres intèrprets, sinó també de dues figures performatives. Entre tots van transformant l'espai escènic. La música continua en primer pla. Una nana recorre tota l'obra des de la saeta i el cant flamenc; textures i matisos que desemboquen en la incorporació de moments de ball com el fandango i flamenc. Pel que fa al llenguatge audiovisual, aquest actua com a canal amb el qual contar un relat, conformant una dramatúrgia visual peculiar, densa i poètica, a través de la incursió en escena del llenguatge audiovisual amb projeccions i càmera de vídeo en directe. En paral·lel, el text abasta tota la peça i arrossega tot el desenvolupament de l'espectacle fugint, sempre, del silenci.

L'estrena de l'última creació de Teatro de lo Inestable compta en l'elenc amb Lucía Poveda Sifre, Arantxa Cortés i Juan Andrés González, qui també és l'autor de les cançons. I amb Nuria Albelda i Jacobo Pallarés com a manipuladors i operadors de càmera en escena. A l'equip creatiu se sumen: Alejandra Mandli en la direcció d'actors; Los Reyes del Mambo en la creació de l'espai escènic; Diego Sánchez en el disseny d'il·luminació; Aurora Diago en videocreació; Marta Rubio i Esther Pedrós en producció, entre d’altres.

Gira internacional, estatal i reposició de l’obra

La primera parada internacional serà en setembre en Le Galpon (Suïssa). Durant tot el mes d'octubre, aquest espectacle estarà de gira Internacional a l'Uruguai, l'Argentina i Xile, amb un total de 12 funcions, en teatres com Teatro BíoBio de Concepción, un dels espais escènics més grans del país llatinoamericà. D'altra banda, La odisea de aquellas vidas girarà per diferents ciutats espanyoles en novembre, en teatres com Ártika de Vigo i Nau Ivanow de Barcelona, fins a la seua reposició en gener de 2025 en Espai Inestable.