Tamarit: “120 objectes quotidians cobren vida en el CCCC per a explicar-nos com ens milloren la vida gràcies al seu disseny”

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat l’exposició ‘Per què soc així?’, organitzada per Cultura de la Generalitat mitjançant el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i el World Design Capital València 2022 en el marc del programa de World Design Capital València 2022. Una mostra que compta amb el suport de la Diputació de València.

Raquel Tamarit ha explicitat que “des del departament del conseller Vicent Marzà volem servir d’altaveu de la World Design Capital València 2022 i per aquesta raó amb la mostra que organitzem en un espai artístic fonamental per a nosaltres, com és el Centre del Carme, volem aportar el nostre granet d’arena de difusió i reflexió en el marc d’activitats de la nostra capital del disseny”.

“Els dissenys exposats formen part de la col·lecció Pérez d’Albéniz-Bergasa i han sigut recopilats i dibuixats per Juli Capella per a explicar el seu funcionament. 120 objectes quotidians conten en primera persona, ajudats per dibuixos, com són i per què són així. Tots estan agrupats en 10 apartats segons les seues diferents prioritats estratègiques: abaratir, reduir, facilitar, sorprendre, complementar o innovar”, hi ha afegit Tamarit.

En la presentació han participat també Juli Capella, comissari, arquitecte i dissenyador; José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i Xavi Calvo, director de World Design Capital València 2022.

“Hui obrim al públic la primera de les exposicions que coproduïm amb València Capital Mundial del Disseny 2022. Una mostra que permetrà als nostres visitants comprendre l’important paper que té el disseny a l’hora de facilitar el nostre dia a dia, en qüestions que probablement no hem pensat i que ens sorprendran, i que estableixen les bases de la resta d’exposicions que hem programat, en les quals descobrirem escenaris domèstics futurs, farem jugar al públic o repassarem la gràfica de les marques de fruita que ens acompanyen des de final de la dècada dels cinquanta”, explica Pérez Pont.

D’aquesta manera, l’arquitecte i dissenyador barceloní Juli Capella torna al CCCC com a comissari d’aquest projecte —un dels més rellevants dels primers mesos del programa de la capitalitat—, 30 anys després d’haver comissariat en aquest mateix lloc la primera exposició sobre dissenyadors valencians.

120 objectes ens parlen sobre ells

La mostra ‘Per què soc així?’ reuneix 120 objectes que ens parlen i conten per què tenen la forma que tenen. “És una exposició pensada per al públic general, fugint intencionadament de les mostres de dissenyadors i per a dissenyadors. Es tracta de sensibilitzar el visitant amb el disseny, però d’una manera afable, no impositiva, amb modestos objectes quotidians que li són familiars i sap entendre”, relata el comissari del projecte.

“Tots els productes que ens envolten han sigut creats per a complir una funció. Siga una cafetera, una sabata o un llibre; cada un ens dona un servei: fer café, poder caminar protegint el peu o llegir. Per a resoldre aquesta funció han adquirit una forma concreta, amb uns materials i unes dimensions adequades. La relació entre el seu ús i el seu aspecte és el que coneixem com a disseny. Tot el que ens envolta està dissenyat, siga de manera més conscient o inconscient. Les coses no cauen d’un arbre ni brollen de terra. Són fruit d’un complex procés d’imaginació, projecció i producció. Per això, podem dir que els objectes, amb les seues formes, ens parlen de com són i ens expliquen per què van nàixer així”, hi afig.

Capella explica que “alguns objectes han nascut per l’enginy innovador d’algun visionari, com la bombeta; la majoria solen obeir a millores que es van afegint sobre tipologies ja existents, com una botella, a la qual pots afegir per a tapar-la una xapa, o un tap de suro, que al seu torn requerirà un llevataps, un dosificador… Moltes peces són servidores d’altres anteriors, com la funda del mòbil, l’escombreta del vàter o un cendrer, que no existirien sense la presència de l’objecte al qual han de servir: telèfon, vàter o cigarret. Uns altres suposen humils millores, però sovint importants, com un embut o l’obrifàcil (si funciona i no et quedes amb l’anella a la mà!). Hi ha també algunes estratègies constants en l’evolució del disseny dels objectes, com anar disminuint el pes o el volum que tenen, fer-los plegables, més duradors, més barats, més versàtils o amb diverses funcions, com la navalla suïssa…”.

Més enllà de funció i forma

Evidentment, alguns objectes es beneficien de múltiples estratègies de millora, no sols d’una. Un assecador elèctric, respecte de la tovallola, és una innovació, però també un accelerador del temps d’assecatge i pot ser plegable i diminut. Certament, també hi ha productes que en realitat només busquen ser més bells, o més luxosos, o més sorprenents. I ací és on la premissa de funcionar no es pot restringir a l’ús, alguns per ser més estilitzats funcionen pitjor. Encara que poden argumentar que compleixen una altra funció, siga estètica, simbòlica o emocional, com una sabata de taló alt, a canvi de no ser tan funcional per a caminar ofereix bellesa al seu portador.

Els 120 objectes seleccionats s’han posat sobre 10 taules d’anàlisi per a poder entendre les virtuts que tenen. Es tracta de saber apreciar-los més enllà de la seua immediata percepció quotidiana, cada dia els fem servir, però sense parar-los quasi atenció. Només quan no funcionen ens fixem en quina forma tenen i busquem un recanvi millor. Ara sabrem escoltar-los i entendre per què són com són.

Anònims i estrelles

Entre les peces seleccionades hi ha moltes anònimes i d’autor desconegut, però també obres de prestigiosos dissenyadors d’estils molt diversos, com Dieter Rams, Philippe Starck, Achille Castiglioni, Alessandro Mendini, Ettore Sottsass, André Ricard, Rafael Marquina, Daniel Gil, Tibor Kalman o Matteo Thun, i dels valencians Daniel Nebot, Lavernia & Cienfuegos, Culdesac, Inma Bermúdez, Alberto Arza i Joan Rojeski. I d’empreses rellevantes como Braun, Olivetti, Bic, Apple, Victorinox, Swatch, Alessi, Sony o l’empresa valenciana Closca.

Però la majoria són peces sense autor ni empresa reconeguda, intentant diluir la frontera entre el disseny culte del que ens ajuda cada dia de manera servicial i discreta. Com un penjador, una ouera o un clip. Què faríem sense tots aquests objectes? Viure pitjor, sens dubte. El disseny no és només exhibició formal, sinó millor qualitat de vida.

Juli Capella torna a València

Juli Capella, arquitecte i dissenyador nascut a Barcelona en 1960, va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. Va crear les revistes ‘De Diseño’ i ‘ARDI’ (arquitectura i disseny), en la qual es va publicar un reportatge monogràfic del grup La Nave en 1988. Va crear el certamen biennal Primavera del Disseny en 1991. Va ser president del FAD i impulsor de l’Any del Disseny en 2003. Va ser membre del Consell Nacional de la Cultura de Catalunya i va rebre la menció honorífica dels Premis Nacionals de Disseny en 2000.

Ha comissariat exposicions de dissenyadors com Achile Castiglioni, Philippe Starck, Oriol Bohigas, Ingo Maurer o Oscar Tusquets. També temàtiques, com ‘Cocos, copias y coincidencias’, que va visitar el MUVIM; Bravos Spanish Groundbreaking Design; ‘300% Spanish Design’, o ‘Tapas Spanish Design for Food’, que va visitar el CCCC en 2016. En 1994 va comissariar amb Quim Larrea la primera exposició sobre disseny valencià que va tindre lloc al Centre del Carme, dependent en aquells dies de l’IVAM, on posteriorment va presentar l’exposició ‘Patas’.