Sorpresa a València: Un grup de migrants 'salten' la tanca de la falla municipal
Sorpresa entre els assistents este divendres, 15 de març, a la mascletà de Vulcà en la plaça de l'Ajuntament de València en descobrir un dels 'ninots' de la falla municipal.
I és que, amb la plantà del monument faller han anat apareixent diferents figures per la plaça i la d'este divendres ha sigut la d'un grup de migrants subsaharians saltant la tanca de les mascletaes. Tota una declaració d'intencions per a denunciar les conseqüències de les guerres que no ha deixat indiferent a ningú.
Qui està darrere de la idea és l'artista urbà Escif, qui ja ha ideat altres famoses falles com la del gat negre que es va passejar per tota la ciutat abans de recalar al carrer Corona o la de Sorolla, en homenatge al pintor en el seu centenari, que permetia veure la ciutat literalment des dels seus ulls en la plaça de la Reina.
Dos coloms blancs, símbol de la pau, s'enfronten estos dies en la Plaça de l'Ajuntament de València, per una branca d'olivera, de nou un altre símbol de la pau. La Falla Municipal de València per a este 2024, vol fer reflexionar a la ciutadania sobre les dualitats en els conflictes bèl·lics. L'obra monumental, dissenyada per l'artista valencià Escif i materialitzada per l'artista faller Pere Baenas, pot veure's fins el pròxim dia 19 de març en la Plaça de l'Ajuntament, moment en què les flames donaran pas a un nou cicle en la tradicional Cremà.
‘Dos coloms, una branca d'olivera' és una falla sostenible, arriscada i simbòlica que tracta conceptes universals que arriba en un moment marcat per les guerres d'Ucraïna i Gaza. Una proposta que, a més, ens fa preguntar-nos què és l'equilibri, si existix “la pobresa en oposició a la riquesa, la victòria en oposició a la derrota, la força en oposició a la debilitat, i nosaltres en oposició als altres”, com destaca el seu artista. Però, sobretot, és una falla plena d'esperança, un anomenat a la pau tan necessari en els temps convulsos que vivim en estos moments.
D'una banda, veiem una falla clàssica que recupera alguns elements ornamentals com les estructures laterals de suport, la monumentalitat de les figures principals o el folklore. Però també és una falla avantguardista que, no sols proposa un llenguatge visual que trenca amb tot allò que s'ha vist anteriorment, sinó perquè és un model de falla completament responsable i sostenible amb el medi ambient, que marca un camí dins del món de les falles. Per a l'any 2024, any en què València ostenta el títol de Capital Verda Europea, esta obra també visibilitza la rellevància de les aus com a companyes de ciutat, decisives per a l'equilibri ecosistèmic i la bona salut urbana.
Una falla 100% sostenible
A propòsit dels materials de construcció, sota el compromís de realitzar una falla 100% sostenible en tota la seua traçabilitat, s'han utilitzat fusta de pi i xop, per a l'estructura, les torres i l'armadura, per als volums i les escenes s'ha emprat NEOPS, el conegut com el suro verd, que no té cap derivat del petroli ni en la seua composició ni en la seua fabricació. Finalment, per a la pintura i els vernissos s'ha utilitzat la pintura de la marca italiana Renner. Pionera en el seu sector tant en la seua composició com en la seua fabricació, ja que es fàbrica amb energies 100% renovables.
El repte de muntatge
La peça central té una altura de 21 metres i ha suposat tot un repte de trasllat des del taller de Baenas, situat a Gandia fins al centre de la ciutat de València.
Acompanyant a la figura principal dels coloms hi ha una sèrie d'escenes amb missatges poètics que reivindiquen la ironia i la sàtira com a part fonamental del llenguatge universal de les falles. En elles es tracten diferents temes sota el marc d'acostament dual presentat per la figura principal.
Des d'una reina de Prússia vestida de guerrillera, una xicoteta picada d'ullet a la dualitat entre poder i contrapoder, o un ànec salvatge al costat d'un gran ànec de goma, enfrontant ficció i realitat. La llei de la gravetat, una poma gegant, en anglés apple, li va caure a un xic que caminava distret amb el seu mòbil: el progrés esclafat per una llei científica. També trobem a un ninot de suro que ens remet al gran fantasma de la mítica pel·lícula dels Cazafantasmas, sembla simpàtic, però és el malvat monstre de la pantalla final, potser cremar-ho ens convide a pensar en nous materials més sostenibles per a construir les falles.
Finalment, destacar que l'artista va decidir rescatar una escena de la passada falla de La Meditadora que mai va arribar a plantar-se en condicions a causa de la COVID-19 i que, amb una gran càrrega simbòlica, mostra al grup de migrants saltant la tanca, esta vegada en lloc de la d'un camp de golf és la tanca que protegix de l'espectacle de pólvora o mascletá.
I amb esta manera constant d'abordar les dualitats i els equilibris és on Escif ens convida a mirar d'una altra manera, i a no oblidar el present. Perquè, independentment de la seua grandària o de la universalitat, i a pesar que esta obra correrà el mateix destí que la resta de monuments, la falla 'Dos coloms, una branca d'olivera' hauria de pensar-se com un símbol de la pau.
