Sandra Gómez critica la despesa de 50 milions del túnel de Benimaclet "perquè uns poquets veïns tinguen vistes a l'horta"

La vicealcaldessa de València i candidata a l'Alcaldia pel PSPV-PSOE, Sandra Gómez, ha reclamat que les administracions tinguen en compte les prioritats de tota la ciutadania com són “l'accés a l'habitatge i els serveis públics enfront de projectes molt costosos que beneficien a uns pocs i perjudiquen diversos barris”.

Així s'ha manifestat a preguntes dels periodistes sobre l'estudi per a soterrar un xicotet tram de la ronda nord al seu pas per Benimaclet que fixa el cost de la infraestructura en 50 milions d'euros: “Cal posar les xifres en context perquè soterrar, per exemple, les vies del Grau costaria 80 milions d'euros. Hem de tindre molt clares quines són les prioritats de la ciutat i amb 50 milions podríem estar parlant d'un parc d'habitatge públic molt interessant i de serveis públics de qualitat per al barri de Benimaclet”, ha manifestat.

Aquest mateix dilluns el consistori havia presentat un estudi encarregat per la regidoría de Mobilitat Sostenible, dirigida per Compromís, del qual es desprèn que el soterrament és factible i permetria connectar l'horta existent al nord i sud de la ronda al llarg de més de 600 metres, sense afecció al trànsit, facilitant la mobilitat per als vianants entre l'horta i la trama urbana donant continuïtat al camí de Farinós i al dels Fonts.

El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha manifestat que “és molt important avançar cap a una València que també resolga els deutes històrics. És evident que els barris del nord de la ciutat de València són uns barris que van patir una separació clara de la seua connexió històrica amb l'horta periurbana de la ciutat; i, de fet, aquest és l'origen d'aquest estudi per al futur soterrament de la ronda nord en el barri de Benimaclet”.

Per part seua, el regidor Giuseppe Gezzi ha explicat que "en primer terme aquest estudi satisfà el primer dels desitjos dels veïns i veïnes de Benimaclet, que volien saber si aquesta possibilitat existia i així ho van demanar fins i tot en uns pressupostos participatius".

Gómez ha recalcat, per la seua banda, que els beneficis d'aquesta infraestructura només afectarien una xicoteta part de la ronda al seu pas de Benimaclet mentre que els perjudicis es traslladarien als barris confrontants d’Orriols i Torrefiel “perquè l'informe parla d'una rampa d'eixida de 260 metres”. “Hi ha una incoherència entre el que defensa en aquest cas el servei de Mobilitat per a Benimaclet i el que hem defensat per a Pérez *Galdós, on taparem el túnel per la inqüestionable contaminació ambiental i acústica que pateixen els veïns i veïnes que viuen de cara a la rampa d'eixida d'aquest túnel”, ha afegit.

La vicealcaldessa ha defensat una opció més integral per a les persones de tots els barris que conviuen amb les rondes. “No puc compartir que perquè uns pocs veïns de  Benimaclet puguen tindre un mirada a l'horta, tots els veïns de Torrefiel i d’Orriols  hagen de viure amb la contaminació que suposa el soterrament de la ronda. O que perquè uns pocs puguen permeabilitzar la ronda s'establisca una barrera infranquejable que negue per sempre aquesta possibilitat per als barris confrontants, i

fins i tot per al propi barri, ja que les rampes també afectarien la zona del Espai verd. Jo aposte per alguna cosa que siga molt més integral. Com a vicealcaldessa, crec que ha d'haver-hi una solució integral i igual per a tots els barris. No es pot entendre que es dediquen 50 milions a un barri i zero al del costat o fins i tot traslladar una externalitat negativa tan important als barris confrontants. Entenc que ha d'haver-hi una solució integral per a tots i dedicar aqueixos diners a minimitzar i esmorteir l'impacte de la ronda, però no sols en la ronda nord sinó també en la ronda sud. Per això, aposte per a fer un estudi integral de permeabilització de les rondes amb tota els barris de la ciutat de València. Em sembla que és la solució més equilibrada, més justa i també la més raonable per a la ciutat”, ha defensat.

Càrregues urbanístiques

D'altra banda, Gómez també ha incidit en què traslladar els 50 milions del soterrament com a càrregues urbanístiques del PAI de Benimaclet es traduiria en una pèrdua de dotacions per al barri. “Vull fer una reflexió sobre aquest tema perquè tothom ho entenga: que siga una càrrega urbanística no vol dir que ho paga el constructor i ja està. Aqueixa cost que s'afig com a càrrega urbanística va a costa de llevar serveis públics que, en principi preveia el PAI. És a dir, soterrar la ronda que tan sols passa per un barri en concret perquè uns poquets veïns tinguen vistes a l'horta suposarà que la resta de veïns i veïnes del barri Benimaclet es queden sense serveis públics tan importants com col·legis, escoletes municipals, centres i recursos culturals, un parc, un espai cívic o un poliesportiu, dotacions públiques que estaven contemplades en el PAI”, ha finalitzat.