La Sala L’Horta convida a superar el tabú de la mort amb “Eclipsi Total”, de Pont Flotant

Un convit com a fil conductor. A la taula se senten diverses generacions de les famílies dels protagonistes. Els intèrprets (Álex Cantó i Jesús Muñoz) juguen a recordar als seus avantpassats; els posen cos, graven les seues veus, recreen un passat que els sembla fictici. Nous convidats aniran arribant a aquesta celebració i altres, els més vells, aniran cedint les seues cadires. És com si assistírem a l'assaig general d'un possible final. Aquesta és la idea principal de Eclipsi Total, la producció de Pont Flotant que es va alçar la setmana passada amb el Premi a la Millor autoria teatral dels XXVI Premis Max de les arts escèniques i que aquest dissabte 29 d'abril es representarà a la Sala L'Horta en dins del seu cicle de comèdia per a joves i adults.

En aquesta peça, la veterana companyia valenciana torna a embullar-se en els fils de la memòria per a qüestionar-se com gestionem, com eduquem i com ens preparem davant el fet inevitable i irreversible de la mort. En definitiva, com vivim sabent que un dia deixarem d'estar vius.

El pas del temps sempre ha sigut present en la majoria dels treballs de Pont Flotant. Sovint passat, present i futur han dialogat en escena, posant l'accent en les diferents etapes vitals: la infantesa en Com a pedres; el present i el carpe diem en Exercicis d’amor; la bellesa en Algunes persones bones, o les tres alhora en El fill que vull tindre, on un grup nombrós de xiquets i adults d'entre 40 i 86 anys representaven en escena la infantesa, l'edat adulta i la bellesa.

“Després de vint anys mirant de reüll el misteri de la vida en les nostres creacions, ens hem decidit a parlar directament sobre un tema delicat, complex, misteriós i ple de tabús com és la mort. I ho fem amb un to sobri, respectuós i alhora amb humor, intentant no caure en la frivolitat”, comenten.