Com s'actua davant una catàstrofe en un monument com la catedral de València?

El que ha succeït en Notre Dóna'm aquest dilluns ha impactat al món sencer. El monument més visitat de França i símbol de la seua història ha cremat sense que els bombers pogueren evitar que part d'aquest caiguera esfondrat.

Com s'actuaria a Espanya davant un incendi d'aquestes característiques? Existeix una legislació sobre aquest tema? Qui s'ocupa d'això? Ha passat alguna vegada en la Comunitat alguna cosa semblança al que ha succeït en Notre Dame? Parlem amb el Josep Montesinos, Degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València per a plantejar-li totes aquestes qüestions.

P: Quina és la legislació valenciana sobre aquest tipus d'edificis? Com s'actuaria davant un cas com el de Dame?

R: La legislació sobre aquest tipus d'edificis està contemplada en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià i també en la Llei de Patrimoni Històric Espanyol. En elles es protegeix a aquest tipus d'edificis, tant els que són BIC (Bé d'Interés Cultural) però també uns altres que són de rellevància local o tenen un altre nivell de protecció. Per tant, a l'hora d'actuar sobre un edifici d'aquests cal tindre en compte tota la normativa de la Llei de Patrimoni. Però a més, hi ha una llei molt estricta relativa als projectes de patrimoni que es realitzen en els edificis i que tenen uns filtres majors que si foren una “casa normal”. Els informes arquitectònics han de tindre en compte aquest tipus de coses, si hi ha un incendi, si hi ha una ensulsiada, si hi ha unes vies d'evacuació, també de desenrunament… tot això està previst.

P: I com s'actua davant un succés d'aquestes característiques?

R: El problema en aquest tipus d'edificis és l'altura i l'envergadura. Passa com amb els gratacels, que a partir d'un quart o cinqué pis, els bombers tenen vertaderes dificultats per a arribar amb l'aigua. A més, el problema en aquest tipus d'edificis és que tampoc els helicòpters i avions poden tirar aigua damunt perquè l'edifici corre el risc de col·lapsar i provocar la caiguda de la coberta. De fet es pot arribar a col·lapsar l'edifici sencer. Apagaries el foc però cauria tot.

P: També està el problema dels materials que el conformen.

R: Clar, no són les mateixes circumstàncies. Molts, com Dame, tenen plom en la part superior o sostrades de fusta, que és el que mes crema. A més cal tindre en compte que molts d'aqueixos edificis estan en els centres de les ciutats.

P: Sense anar més lluny la Llotja de València o la Catedral.

R: Clar, són carrers estrets. Per això hem de continuar treballant en això. La conservació d'aquest tipus d'edificis requereix un compromís social, una inversió en manteniment i en la realització de plans per a edificis com La Llotja. Nosaltres, des de la Universitat de València estem col·laborant en aquests projectes i formant tant a funcionaris com a policies en actuacions en aquests temes de patrimoni. No es tracta ja de fer plans sinó també d'actualitzar-los.

P: En què consisteixen aquests projectes?

R: Amb la Generalitat i l’Institut València de Conservació I Restauració de Bens Culturals (IVACOR) tenim cursos i diplomes d'especialització, Últimament estem treballant amb els policies i forces de seguretat per a saber actuar en els elements de patrimoni. Hi ha plans específics no solament de protecció sinó d'actuació davant catàstrofes seguint el Pla Nacional d'Emergències i Gestió de Riscos en el Patrimoni. Ací intervé fins a la UME i de fet a Bunyol es va fer fa poc una simulació. Però això no és suficient: hauria d'existir un pla per a cada projecte, per a cadascun dels edificis, perquè les circumstàncies de la Catedral de València són diferents a les de la Llotja o a les d'un palau d'una localitat. Cadascun té les seues característiques.

P: Coneix algun cas en concret que s'haja tractat recentment?

R: Últimament no hi ha hagut incendis en la Comunitat Valenciana excepte en l'arxiu d'alguna capella a Alacant. Sí que podem destacar el treball que ha realitzat María Gómez, una professora del Departament d'Història de l'Art. En la seua tesi doctoral va recuperar desenes de pintures cremades durant l'any 1936 que es trobaven en la Catedral de València. Aqueixes pintures estaven totalment negres la professora ha aconseguit traure-les.

P: I com es pot previndre que una cosa així torne a succeir?

R: El problema que tenim, més aviat riquesa que tenim, a València i tota Espanya és la diversitat patrimonial que existeix. Per això es necessita un pacte social de la ciutadania, i que l'Estat i cada comunitat autònoma intervinga en la seua salvaguarda.

P: També en la conscienciació social perquè es valore aquest patrimoni, no? Fa poc hem viscut algun episodi de vandalisme, sense anar més lluny en La Llotja.

R: Això, a més de ser una vergonya i vandalisme, és un delicte. El problema que tenim moltes vegades en el centre històric és que s'està grafitejant en els habitatges particulars. Però com no hi ha detenció, es continua fent: per exemple com has dit, en La Llotja, o en els carreus de la Catedral.

P: Educació i prevenció…

R: Així és. Els valencians tenim un ric patrimoni que va des de la Sénia al Segura i des de la costa fins al Racó d'Ademús. I parle no solament de la Catedral o de la Llotja, que són béns d'interés cultural, sinó també de les xicotetes ermites a l'interior, les parròquies o els castells. Formen part de la nostra història, el nostre llegat cultura i és necessari invertir en això o s'acabarà caient o incendiant. Cal invertir a previndre l'incendi i que no siga massa tart.