Un sacerdot i missioner valencià és l'encarregat de custodiar la tomba de Sant Carles de Foucauld a Algèria

El sacerdot i missioner valencià Jesús Cervera és el rector que custodia la tomba en el desert algerià del sacerdot francés Sant Carles de Foucauld (1858 - 1916) que el passat 15 de maig va ser canonitzat pel papa Francesc.

El nou sant, conegut com ‘el germà Carlos de Jesús’, va viure els últims 15 anys de la seua vida al Sàhara algerià, primer en Beni Abbés i més tard en les ermites de Tamanrasset, que ell mateix va construir.

En un assalt a la seua casa per a robar va ser capturat l'1 de desembre de 1916 pels senusistas, rebels tuaregs que lluitaven contra la presència francesa al Sàhara, aprofitant la inseguretat de la I Guerra Mundial. Li va disparar un adolescent (un dels seus captors), que va entrar en pànic després de l'arribada de dues meharistas.

El seu cos va ser enterrat allí mateix, en Tamanrasset, i en 1929 traslladat al desert algerià, concretament a l'únic cementeri cristià més pròxim, encara que a 1.000 quilòmetres d'on vivia, en El Goleja (El Meniáa).

La seua missió és “viure l'Evangeli de l'amistat”

Allí, al capdavant de la parròquia pròxima, es troba el sacerdot valencià Jesús Cervera, que portat per l'espiritualitat del nou sant va iniciar una experiència missionera al setembre de 2019 al Sàhara algerià després de l'enviament “fidei Donum” de l'Arquebisbe de València.

En aquesta parròquia, com ell compta, “no hi ha fidels cristians d'allí, ja que és una zona cent per cent musulmana, i els únics que hi ha són estrangers”. Al costat d'ell es troben altres sacerdots de diferents nacionalitats i les germanes de La nostra Senyora de la Salette.

La seua missió allí, on està prohibit predicar ni fer qualsevol manifestació religiosa de manera pública, és la mateixa que va viure el germà Carlos de Jesús, que ell va dir vida de Natzaret. “Ací no som ningú i la nostra missió és ser testimonis de les coses bones que fa Déu, de l'Evangeli de l'amistat”, apunta Jesús Cervera.

Segons explica el sacerdot valencià, “quan vivia en els tuaregs el germà Carlos va escriure: 'la meua vida transcorre resant al bon Déu i rebent als veïns que venen a la meua porta’ i aquesta és la nostra missió -continua el missioner- viure l'evangeli de l'amistat”.

“La porta de la meua casa sempre està oberta, i no d'una forma metafòrica, a més faig moltes visites a les persones amb les quals he entaulat amistat i relació”, també als malalts, afig. De fet, en aquest temps ha estret llaços d'amistat grans amb alguns musulmans, li han convidat a les noces, a més d'acudir ell als seus enterraments, o socórrer amb aliments a les famílies més necessitades.

Una altra de les labors que fa el sacerdot és visitar als presos, ja que en aquesta zona es troben detinguts un gran nombre de cristians africans, d'altres països del continent, que han arribat allí fugint de guerres, fam i mort. També col·labora amb les germanes en l'atenció als discapacitats.

A aquesta zona, el Goleja, on es troba enterrat el nou sant, solen acudir famílies i grups de pelegrins, encara que, com detalla el sacerdot valencià, “en aquests anys, per la pandèmia, han sigut molt pocs”. Encara així, aquest cap de setmana passat, han celebrat una vigília d'oració i la missa d'acció de gràcies, i un grup de fidels i amics musulmans, encapçalats pel Bisbe de la diòcesi, ha acudit a Roma a la canonització que també es va celebrar en Beni Abbés i en Tamanrasset.

Canonització a Roma

En la missa de canonització de Sant Carles de Foucauld van participar alguns sacerdots valencians pertanyents a la fraternitat sacerdotal “Iesus Caritas”, en la qual aprofundeixen en l'espiritualitat del germà Carlos de Jesús, a través de diferents trobades com els retirs mensuals.

Entre ells estaven el rector del Seminari Major de València, Fernando Ramón, i el canonge de la Catedral de València, Aquilí Martínez. També van participar alguns laics que formen part de grups que viuen l'espiritualitat del nou sant.

“Que els nous sants inspiren solucions d'unió, camins de diàleg, especialment en els cors i les ments dels qui ocupen llocs de gran responsabilitat i estan cridats a ser protagonistes de la pau i no de la guerra”, van ser les paraules del papa Francesc el diumenge després del res del Regina Coeli, en les quals es va referir als deu nous sants canonitzats aqueix mateix dia en una missa al Vaticà: Titus Brandsma, Lázaro, anomenat Devasahayam, César de Bus, Luigi Maria Palazzolo, Giustino Maria Russolillo, Maria Rivier, Maria Francesca di Gesù Rubatto, Maria di Gesù Santocanale i Maria Domenica Mantovani.

“Els nostres companys de viatge, hui canonitzats, van viure la santedat d'aquesta manera: es van desgastar per l'Evangeli abraçant amb entusiasme la seua vocació i van descobrir una alegria sense igual i es van convertir en reflexos lluminosos del Senyor en la història”, va destacar el Papa en l'homilia.

El nou sant

Carles de Foucauld va nàixer a França, a Estrasburg, el 15 de setembre de 1858. Orfe als sis anys, va créixer amb la seua germana Maria, sota les cures del seu avi, orientant-se cap a la carrera militar.

Durant una peregrinació a Terra Santa va descobrir la seua vocació: seguir a Jesús en la seua vida de Nazareth. Ordenat sacerdot als 43 anys (1901) part al Sàhara, primer Beni-Abbes, després Tamanrasset enmig dels Tuaregs del Hoggwar.

Va morir l'1 de desembre de 1916, als 58 anys, assassinat per una banda de lladres. Benet XVI ho va beatificar en 2005.