Rodolfo Grau repassa la quotidianitat de Senegal en una exposició al Rector Peset

El Col·legi Major Rector Peset acull des d'aquest divendres dia 2 de desembre i fins el 8 de gener l'exposició 'Voyage au Sénégal' de Rodolfo Grau. Mig centenar de fotografies que repassen la quotidianitat de Senegal. La mostra està comissariada pel professor Nicolas Sánchez Durà. L'exposició és visitable en horari de dimarts a diumenge d'11 a 19:30 hores.

Les fotografies de Rodolfo Grau porten més enllà de les nostres fronteres. La cinquantena de fotografies que presenta, realitzades a primers de 2016, ens traslladen a llocs i paratges situats a la part occidental o atlàntica de Senegal, la cobreixen de nord a sud, i ens duen en un recorregut pel desert de Lompoul, el Parc Nacional dels Ocells de Djoudj, Sant Louis, el poblat Peul al nord-est de Touba Merina, la zona del llac de Retba (llac Rosa), Casamance o Enampor, aquestes últimes, situades a l'àrea sud de Senegal, una de les dues àrees en què el riu Gàmbia separa Senegal tant geogràficament com culturalment.

Amb 'Voyage au Sénégal' el Rector Peset acollirà per segona vegada les fotografies de Rodolfo Grau, fotogràf de formació autodidacta que ja va presentar cap a l'any 2000 en aquesta mateixa sala l'exposició Inside/Outside.

En opinió del comissari de l'exposició, Nicolás Sánchez Durá, professor de Metafísica al Departament de Filosofia de la Universitat de València, 'Rodolfo Grau fuig en 'Voyage au Sénégal ' de les representacions exòtiques i catastrofistes d'Àfrica. Les seues fotografies no responen a l'opció melancòlica de captar i retenir una África ancestral, sinó que tracta de mostrar els espais de vida i de treball quotidià de gents diverses on s'entrecreuen tradició i modernitat. '

Pot ser que calga mostrar millor la seua intenció de la mà del que escriguera a G. Bataille Michel Leiris des de Gedaref (el Sudan), després d'haver travessat Àfrica des de l'Atlàntic per la franja saheliana, el 1931: 'Ja fa quasi un any que passege per aquesta regió. El principal que puc dir és que un es troba sempre amb un nombre bastant gran de coses idèntiques a Europa com per a fotre's amb això, almenys de tant en tant... El més atractiu és passejar i entrar en contacte amb un nombre considerable de mostres d'humanitat (blanca o negra) molt variades. És a dir, trencar el cercle '.