Ribó: “Estic convençut que la Generalitat busca les maneres possibles per a posar en marxa la T2”
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha subratllat la importància prioritària del projecte d'habilitació de la T2, la línia de Ferrocarrils de la Generalitat que ha de connectar Natzaret amb el centre urbà. "Es tracta d'una infraestructura prioritària tant per a la ciutat com per a tota l'àrea metropolitana", ha defés el primer edil.
Ribó ha realitzat estes manifestacions a preguntes dels periodistes, al finalitzar l'acte de recepció a les seleccions valencianes de rugbi Sub20 Masculina i Sub18 Femenina, campiones d'Espanya. L'alcalde ha mostrat el seu convenciment que el Consell és coneixedor de la importància d'esta línia "que –ha recordat- d'una banda suposa una inversió molt gran que ja està feta; i d'altra banda, permetrà integrar zones de la ciutat d'enorme importància urbana i metropolitana: la Ciutat de la Justícia, una àrea tan important a nivell turístic, com és la Ciutat de les Arts i les Ciències, i també l'articulació i connexió de barris com Russafa, Natzaret...". "Per tant, espere, confie i desitge" que s'aconseguisquen les inversions que calen per a posar en marxa la T2, ha assegurat l'alcalde de València.
De fet, Ribó ha mostrat la seua confiança en què "el Consell, si té possibilitats de portar avant l'actuació, ho farà". I ha recordat que la mobilitat és "un aspecte fonamental". "Per això –ha afegit- potenciar Ferrocarrils de la Generalitat, introduint esta nova línia, en primer lloc articularia molt millor Ferrocarrils en la ciutat de València, i en segon lloc, donaria una mobilitat pública a unes zones que són claus per a la ciutat".
LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA: RIGOR I RESPECTE
L'alcalde també ha atés les preguntes dels periodistes sobre l'aplicació de les exigències de la Llei Memòria Històrica en la guia de carrers urbans. Ribó ha destacat el fet que a València s'ha actuat en este assumpte "amb molta més lentitud que en altres ciutats espanyoles (Madrid, Alacant...) perquè sempre ens hem basat en els informes de la Universitat de València, és a dir, que es complix la Llei de Memòria Històrica però en virtut de l'estudi històric de tipus tècnic i l'informe legal".
A l'hora de renomenar les vies públiques, el Govern Local s'ha basat en diversos criteris, dels que l'alcalde ha destacat incrementar la presència de noms femenins, donat el desequilibri per l'aclaparadora majoria de carrers dedicats a hòmens front a dones (només un 7%), com ha assenyalat. I també seguir el criteri de les propostes realitzades fa temps per entitats veïnals o Juntes de Districte, a més de recuperar els noms històrics i populars, o referents de valors democràtics. És el cas de Simone de Beauvoir, l'avinguda de l'Oest, o Amado Granell, el valencià que va encapçalar l'alliberament de París del règim nazi.
"Els canvis proposats no són arbitraris –ha conclòs Joan Ribó- sinó que es basen en informes seriosos i objectius d'experts de la Universitat, realitzats amb criteris acadèmics, científics i professionals, que són els que han de regir". L'alcalde ha assenyalat que, òbviament, els canvis proposats per als 51 carrers afectats no permeten atendre totes les peticions i propostes de noms, però estes aniran complint a poc a poc amb els nous carrers a què caldrà anomenar.
Finalment, ha destacat la decisió d'establir un període de convivència amb la doble denominació en les plaques durant un any, "amb la voluntat de causar el mínim perjuí i ser molt respectuosos per a generar el mínim de problemes possible".
