Les relacions entre la ciència, la medicina i la llei protagonitzen el XVIII Congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina
Sota el títol ‘Ciencia, medicina y ley’, els dies 15, 16 i 17 de juny tindrà lloc a València el XVIII Congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM). El congrés, que ha hagut d’ajornar-se els dos darrers anys per la pandèmia, se celebrarà al Palau de Cerveró ‒seu de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP-UV)‒, al Col·legi Major Rector Peset i a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
La confluència de la ciència i la medicina amb la llei ha generat al llarg de la història ‒i segueix creant‒ una sèrie de debats que seran objecte de reflexió en el Congrés com ara el paper la ciència forense, la regulació de les pràctiques mèdiques i científiques, les controvèrsies en les patents i els drets de propietat intel·lectual, les polítiques sanitàries, entre altres. El Congrés també abordarà, però, altres perspectives com les similituds entre la COVID-19 i altres malalties infeccioses del passat, la regulació de les accions humanitàries i de socors, i el coneixement científic en la legislació dels riscos laborals.
Ciència, medicina i llei
El Congrés s’inaugurarà el dimecres, 15 de juny, amb la intervenció de Carmel Ferragud (director del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València i vicepresident de la SEHM), Ximo Guillem-Llobat (director de l’IILP), Javier Chorro (degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de València), i Bertha Gutiérrez (Presidenta de la SEHM).
La conferència inaugural serà a càrrec de Marilyn Nicoud, professora d’Història de la Medicina i de la Salut a la Universitat d’Avinyó, que parlarà de la figura de l’expert en l’edat mitjana, un període en què aquest concepte tenia poc a veure amb el que significa en l’actualitat. El Congrés continuarà amb diverses taules temàtiques entre les quals es debatran aspectes com medicina i gènere, polítiques públiques i alarmes sociosanitàries. Amb la sessió de presentació de pòsters finalitzarà la primera jornada.
El dijous 16 seguiran les taules temàtiques que, en aquesta ocasió, es dedicaran a la circulació dels coneixements, l’evidència i regulació en medicina i nutrició, o les fonts legals en la recerca historicomèdica de l’Edat moderna, entre altres. Una sessió de presentacions de llibres i l’assemblea de la SEHM tancaran aquesta segona jornada.
Divendres 17 finalitzarà el Congrés amb les últimes taules temàtiques dedicades als riscos laborals, la regulació de l’auxili humanitari, el càncer en les polítiques sanitàries de la segona meitat del segle XX i els discursos i les pràctiques sobre els comportaments patològics. La conferència de cloenda comptarà amb Sara Fajula, doctora en Història de la Ciència, que parlarà de la irrupció dels mètodes anticonceptius en els anys seixanta i setanta del segle passat a Espanya, així com de l’impuls als primers centres de planificació familiar. Com a tancament del Congrés, es durà a terme una ruta historicomèdica per la ciutat de València, a càrrec de Lluís Pascual (màster en Història de la Ciència i creador de les rutes ValCiència).
El Congrés està organitzat per la Sociedad Española de Historia de la Medicina i l’Institut Interuniversitari López Piñero i la Universitat de València.
