La rectora reclama “amb urgència” a la Generalitat la signatura del conveni col·lectiu de les universitats i el nou pla de finançament
La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha reclamat hui a la Generalitat, “amb urgència”, la signatura del conveni col·lectiu de les universitats públiques valencianes i el nou pla de finançament. La rectora ha fet aquesta crida durant la sessió del Claustre de la institució, on també ha explicat les millores en l’estabilitat del professorat i l’excel·lent resposta de l’estudiantat a l’oferta de places que ofereix la Universitat cada curs en les titulacions de grau i de màster.
Mavi Mestre ha recordat el preacord de 24 d’abril de 2019 entre la Generalitat, les universitats públiques valencianes i les organitzacions sindicals sobre el conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques valencianes. Aquest acord contemplava un augment retributiu des de gener de 2019 per a tot el personal contractat, particularment per al professorat associat, homogeneïtzant les condicions salarials entre les universitats, a més de regular una figura de professorat substitut i altres millores. Tanmateix, des d’aleshores s’han produït una sèrie d’entrebancs a la signatura definitiva del conveni col·lectiu, que han impedit l’aplicació efectiva de les seues millores. La Generalitat va manifestar en novembre que no signaria el conveni, tot i que es mantenia la dotació pressupostària prevista per a 2019 i 2020. Davant d’aquesta situació, ha explicat Mavi Mestre, els rectors i rectores han reclamat al Govern valencià l’autorització preceptiva per a la signatura del conveni per part de les universitats, que fins ara no s’ha obtingut. Les universitats han demanat informes jurídics que indiquen que no és possible legalment procedir a l’aplicació de les millores retributives previstes en el conveni sense aquesta autorització explícita per part de la Generalitat.
També ha indicat que els sindicats han sol·licitat dues vegades a la Conselleria d’Universitats la convocatòria d’una reunió, a la què les universitats també volen assistir, per a desbloquejar la signatura del conveni. Pel moment no s’ha convocat aquesta reunió. La rectora ha conclòs: “Volem expressar el nostre compromís per fer efectives les millores salarials del conveni col·lectiu, però necessitem fer-ho en un marc de seguretat jurídica”.
Mavi Mestre ha vinculat aquesta situació amb l’infrafinançament que pateix la Generalitat, però ha exigit un nou pla de finançament autonòmic, i “un pressupost que recupere, almenys, els nivells de fa deu anys, donat que en 2009 tant el pressupost total com les transferències corrents van ser superiors als actuals, inclús en euros nominals”.
En paraules de Mavi Mestre, la situació econòmic-financera de la Universitat de València “és ben complexa i, a l’igual que la Comunitat Valenciana, evidencia un infrafinançament que cada vegada fa més difícil tancar un pressupost que ha d’estar clarament orientat a les persones, a que ningú es quede al darrere, a que totes i tots milloren les seues condicions laborals, des de l’estabilitat en l’ocupació i la millora de retribucions del personal universitari”.
La rectora ha informat de les seues converses amb el ministre Pedro Duque i l’assistència a la pressa de possessió del nou ministre d’Universitats, Manuel Castells. “Coincidisc amb ells en la necessitat de coordinació, ja reclamada des de CRUE, d’aquestes competències, i també amb altres ministeris que ens afecten, com Cultura i Esports, i Educació i Formació Professional”. “El més urgent, com els vaig traslladar, és la supressió de la taxa de reposició i poder orientar-nos en un context clar i definit de política universitària en matèria de taxes, beques i estabilitat de convocatòries de recerca, així com de plans d’estudis”.
En el seu informe, la rectora ha detallat l’excel·lent acollida per part de la societat valenciana a l’oferta de graus i postgraus que cada curs realitza la Universitat de València: “Hem cobert el 100% de l’oferta de places, les nostres llistes d’espera arriben a vora 30.000 persones, el 61% de l’estudiantat de nou ingrés ho ha fet en la seua primera opció, 25 titulacions de grau tenen una nota superior al 10, i 9 de les 15 titulacions de grau amb la nota més elevada són de la Universitat de València”.
En màsters oficials, s’han ofert 103 títols, 20 interuniversitaris i 9 de doble titulació internacional. Les dades generals mostren s’han cobert més del 87% de les 4.678 places ofertes.
La rectora ha reiterat la necessitat de continuar rebaixant les taxes per a l’estudiantat (enguany sols s’han congelat) i millorat la política de beques. Sobre aquest punt ha informat que s’han demanat 22.028 beques al ministeri, de les quals han estat concedides el 65%, valors semblants als dels darrers cursos. Per la seua banda, la Generalitat convoca les seues ajudes de forma consecutiva a les del Ministeri. Finalment, la Universitat de València, “amb l’objectiu que cap persona haja d’abandonar la nostra Universitat per motius econòmics”, completa els programes anteriors amb una convocatòria pròpia d’ajudes al estudi que es convocarà en les properes setmanes.
En l’àmbit del PDI, la rectora ha explicat les millores aconseguides en la promoció i l’estabilització del professorat, i ha detallat els diferents concursos per cobrir l’oferta d’ocupació de 2019. Això ha permés la funcionarització de tot el professorat contractat doctor acreditat a titular d’universitat a 31 de desembre de 2018 (20 places), la promoció interna a càtedra d’universitat de tot el professorat acreditat a titular en eixa data (35 places) i l’estabilització com a funcionaris o indefinits de tot el professorat contractat doctor interí (12 places). I ha destacat “Així que ja no queda professorat contractat doctor interí per primera vegada en molts anys”. I ha afegit: “Per primera vegada hem estabilitzat una part del professorat ajudant doctor abans de finalitzar el seu contracte (91 persones), disminuint la seua precarietat, arrossegada des de 2012, com a conseqüència de les restriccions imposades per la legislació pressupostària estatal en matèria de renovació i estabilització de la plantilla de PDI”.
Informe de la Sindicatura de Greuges
Adela Serra, síndica de Greuges de la Universitat, ha presentat l’informe corresponent al curs 2018-2019, on s’observa que la xifra reclamacions ha disminuït en tots els col·lectius respecte del curs anterior. “En el cas d’intervencions referides a l’alumnat” –ha explicat la síndica–, “observa una disminució en les consultes i reclamacions plantejades per l’estudiantat de Grau, mentre que s’incrementen les reclamacions presentades per l’alumnat de postgrau i altres”. La sindicatura està integrada també per les vicesíndiques Teresa Collado i Paula Sala.
D’acord amb l’informe presentat, durant el curs 2018-2019 es van atendre un total de 88 expedients a la Sindicatura Universitària de Greuges de la Universitat de València, dels quals 27 són consultes (31%), 56 són reclamacions (63%) i 5 (6%) corresponen a mediacions.
Del total de 88 expedients tramitats el curs 2018-2019, els més nombrosos (68) corresponen al col·lectiu de l’alumnat, entre els que destaquen els relatius a problemes sobre la convocatòria d’exàmens (7), seguit de temes relacionats amb l’expedició de títols i certificats (6), matrícula (5), devolució i pagament de taxes (5) i criteris d’avaluació i incompliment del programa de les assignatures (5), entre altres.
Pel que fa al col·lectiu del PAS, la Sindicatura de Greuges ha obert 7 expedients, que representen el 7,95% del total, i fan al·lusió a 4 temes: Promoció carrera professional (2 casos), oposició (3 casos), borsa de treball (1 cas) i altres (1 cas).
El col·lectiu del PDI ha generat 11 expedients que representen el 12,50% del total de casos que arriben a la Sindicatura i que afecten els següents temes: conflicte amb estudiantat de Grau (2 casos), conflicte amb càrrecs/comissions de departament (1 cas), criteris d’assignació de la docència (1 cas), impugnació de qualificacions (1 cas), reducció de docència (3 casos); utilització dels espais/instal·lacions de la Universitat (1 cas) i altres.
Més representació de l’estudiantat
En el torn obert de paraules, diferents portaveus de l’estudiantat han reclamat major representativitat per al col·lectiu en els òrgans de decisió de la Universitat, així com un major esforç per a lluitar contra tot tipus de discriminacions, des de les produïdes per qüestions d’opció sexuals, com lingüístiques o per raó de diversitats funcionals.
Berta Serra, portaveu del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) ha demanat que la delegada de la rectora per a l’estudiantat i el/la representat en el Consell Social siguen escollides per les associacions d’alumnes. Joaquim Morera (BEA) ha exigit més valencià en la docència i la declaració d’emergència climàtica. Jaume Gavilà, també del BEA, ha reclamat la llibertat dels presos independentistes catalans empresonats i el retorn dels exiliats. Ignacio Llopis, del col·lectiu Lliure (ment), ha parlat contra la discriminació del col·lectiu LGTBi, i ha exigit representació estudiantil en la Unitat d’Igualtat. Per la seua banda, el professor Jesús Olavarría ha respost a Berta Serra per a dir que la delegada de la rectora per a l’estudiantat no és un càrrec de representació, sinó un nomenament discrecional per part del rector o la rectora de torn.
