Recordes aquests detalls de la Crida? Desvelem alguns secrets
L'origen de l'acte, les frases per a la història i altres curiositats que segur que no coneixies
Sembla que va ser ahir quan s'obrien les portes del 2023. Gairebé sense adonar-nos-en han passat 2 mesos i ja ens trobem a 5 dies d'entrar al mes de març. Aquesta és la darrera setmana de febrer i, com és tradició, el darrer diumenge viurem una de les grans cites anuals de la festa fallera. Milers de fallers i falleres se citaran davant les Torres de Serrans per viure la Crida. Un acte que deixa molts detalls i curiositats que volem recordar.
Una mica d'història
Ja són molts els que sabreu dades com que la Crida es feia mirant a la Plaça dels Furs. Va ser Covadonga Balaguer el 1989 l'última a fer el discurs d'esquena al riu. Va ser un incident pirotècnic el que va propiciar el canvi i així Pepa Oliver, el 1990, va ser la primera a donar el seu discurs de cara al riu.
No, no pretén ser un article d'història de la Crida. Només vos comente que va ser el 1957 quan per primera vegada l'alcalde de València, llavors Tomàs Trénor, va fer entrega de les claus de la ciutat a la Fallera Major de València, Sagrario Fernández de Córdoba.
Paraula de Fallera Major de València
El moment central de la Crida és el discurs que les Falleres Majors de València dirigeixen als fallers, valencians i al món. Unes paraules que han deixat frases per al record.
Era el 2006 quan la pluja la va prendre amb aquell 25 de febrer. Els actes de tot el dia van quedar cancel·lats però una xicoteta treva va fer que la Crida seguira endavant. Aquesta treva va ser massa curta i Lucía Gil va improvisar la seva “no és pluja el que cau, són llàgrimes del cel que plora d'emoció”. Aquesta frase va passar a formar part de la història de la Crida i del record de Lucía. I d'una frase recordada a una altra amb Marina Civera i la seua “ser fallera és fer història” posant en valor la relació de les falles amb la història. Per la seua banda Consuelo Llobell va recalcar que “el casal és la millor xarxa social del món” prenent referència a la importància que tenen les xarxes socials avui dia. No n'era conscient Consuelo, ni ningú de nosaltres, que aquell 2020 València no viuria setmana fallera. Tot just 2 setmanes després d'aquest multitudinari acte el COVID obligava a cancel·lar tot el programa de festes.
Si trist va ser aquest moment, més gran va ser la il·lusió en sentir a la Crida de l'any passat Carmen Martín dir durant el seu discurs que “728 dies després, hem tornat”. 2 anys després es tornava a celebrar una Crida i els fallers necessitaven aquesta il·lusió transmesa pel seu màxim representant.
Entre les curiositats dels discursos cal destacar el 2014, Carmen Sancho va iniciar la inclusió d'altres idiomes tenint en compte que el discurs és una invitació als visitants.
Un any després, el 2015, el discurs d'Estefania López va quedar en segon pla. El “caloret” es va fer viral i el protagonisme va recalar de forma involuntària a la llavors alcaldessa Rita Barberá.
Si el 2016 es recorda per alguna cosa és per la Declaració per part de la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta declaració reivindicava Alicia Moreno en les seues paraules i un any després, la seua successora Raquel Alario, finalment va poder clamar que les falles eren Patrimoni de la Humanitat.
2018 va ser l'any en què Rocío Gil reivindicava el paper de la dona a les falles mentre que Daniela Gómez, la Fallera Major Infantil, va deixar per al record el seu “ser faller és la millor extraescolar”.
Per escoltar per primera vegada la representant infantil a la Crida haurem de recordar la del 2016 quan Sofia Soler va ser la primera a dirigir-se als milers d'assistents.
Passarel·la d'indumentària
Les Falleres Majors de València generen una gran expectació pel vestit que solen estrenar per a la Crida. Trobem espolins com el Reina de Marina Civera el color de fons del qual es va inspirar d'un pètal de rosa, el Ramon blanc de Raquel Alario, l'Espigas negre de Carmen Sancho o el Santa Ana groc de Rocío Gil.
També hi ha hagut infantils que han sorprès els amants de la indumentària com Sara Larrazábal amb el seu “Postiguet” o Carla García que va optar per un fons negre, color poc habitual en infantils.
Una altra de les curiositats és que a la Crida les Corts d'Honor estrenen el cosset de màniga llarga del primer vestit oficial.
Habitualment per a aquesta ocasió el taller Flor d’Aigua ofereix treballs personalitzats a les màximes representants. Així trobem una cotorra del Mercat Central a les pintas de Carmen Sancho fent una picada d'ullet a la seua comissió fallera. També Consuelo Llobell va tenir les seues peinetes, en aquest cas amb l'escut del Col·legi de Metges com a referència a la seua professió.
Sabies que?
Només un parell de curiositats per acabar.
Si els himnes sonen de forma especial és perquè la mateixa Banda Municipal els interpreta en directe als peus de les Torres de Serrans. No és accessible per al públic, però és una de les imatges que deixa un acte com aquest.
Tancaré el meu article com finalitza aquest dia tan intens i emotiu. En baixar de les Torres, les Falleres Majors de València i les seues Corts d'Honor es dirigeixen en cercavila a les Basílica de la Verge a brindar la seua 2a ofrena. Aquest és el colofó d'or al tret de ixida de les falles.
