Una recerca demostra que inactivar una regió del cervell disminueix l’agressivitat de les femelles lactants de ratolí
La tècnica emprada, anomenada quimiogenètica, permet inactivar de forma reversible regions cerebrals específiques
Aquesta investigació és un pas més per a comprendre els circuits cerebrals que controlen les respostes agressives, especialment aquelles incrementades i que es poden donar en altres comportaments violents. El treball s’ha publicat en la revista Communications Biology, del grup Nature.
El comportament d’agressió maternal és un comportament que presenten moltes mares mamíferes per a defensar les seues cries els primers dies de vida, no només de predadors sinó de mascles de la pròpia espècie, que poden ser infanticides. En aquest estudi, com explica Carmen Agustín, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, “s’ha demostrat que les mares ratolines es tornen més i més agressives contra mascles estranys quan es posen en les gàbies en dies consecutius, i els ataquen durant més temps a mesura que tenen més experiència, fet que en anglès s’anomena escalated aggression”.
En un treball previ, aquest equip ja va demostrar que l’agressió maternal contra mascles depén del fet que les femelles detecten una feromona masculina que es troba en l’orina dels mascles adults, anomenada darcina. Les feromones són substàncies químiques que els animals generen i escampen en l’ambient, cosa que indueix determinats comportaments o reaccions fisiològiques en altres individus de la mateixa espècie. Entre d’altres, poden provocar comportaments com l’atracció, el fàstic o l’agressió.
L’equip investigador explica que en treballs previs ja havien demostrat que femelles verges que acompanyen les mares i les seues cries ajuden les mares a cuidar-les. És a dir, presenten comportament maternal, però no desenvolupen agressió, ni tan sols, com mostren en el treball recentment publicat, amb l’experiència repetida amb mascles. Per tant, mentre que la cura maternal es pot desenvolupar només per contacte amb les cries, l’agressió maternal necessitaria els canvis hormonals de l’embaràs i la lactància”.
En la recerca han participat també la investigadora María Abellán com a primera signant del treball i el catedràtic Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular; i Fernando Martínez García, investigador de la Unitat Mixta d’Investigació de Neuroanatomia Funcional de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló.
Aquesta investigació va ser presentada a Naukas Bilbao, un dels esdeveniments de divulgació científica més massius de l’Estat espanyol.
