Els professors Peretó i Lazcano revisen les prediccions de Lynn Margulis sobre evolució cel·lular en el sisé aniversari de la seua mort

Juli Peretó, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, i Antonio Lazcano, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, han analitzat la transcendència de l'article de Lynn Margulis en The Journal of Theorical Biology, revista en la qual el 1967 la biòloga americana també va publicar les idees que van donar peu a la seua teoria sobre l'origen de les cèl·lules eucariotes. Actualment, el treball de Peretó i Lazcano és el més difós a les xarxes socials d'aquesta revista, un article que forma part del volum commemoratiu que es publica al desembre.

Durant molt de temps, l'endosimbiosi (associació d'individus de diferents espècies en benefici mutu) s'havia considerat un fenomen sense cap paper en el procés evolutiu. Lynn Margulis, que va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de València l'any 2001 i va morir tal dia com hui, 22 de novembre, de l'any 2011, va demostrar que l'esdeveniment endosimbiòtic té un paper important en l'origen i l'evolució de les cèl·lules eucariòtiques (cèl·lules amb nucli).

En l'article, Peretó i Lazcano (aquest últim també doctor honoris causa per la Universitat de València) aporten una contextualització acurada del treball d'aquesta evolucionista en el seu article pioner On the origin of mitosing cells, en el qual va resumir de forma "extraordinàriament coherent el significat de la simbiosi per explicar l'origen d'uns elements cel·lulars, el mitocondri i el cloroplast, tot i que la seua proposta sobre l'aparell de motilitat no s'ha pogut demostrar", ha explicat Juli Peretó. A més, els investigadors destaquen l'important paper que va comportar la recapitulació de Lynn Margulis sobre les contribucions del seus predecessors respecte al paper de l'endosimbiosi.

Lazcano i Peretó expliquen que la biòloga evolucionista no va ser la primera a discutir aquest fet, però ningú abans no ho havia fet tant extensament i profundament i alhora aportant hipòtesis verificables de prediccions fiables que donaren suport al procés endosimbiòtic.

Com explica l'article On the origin of mitosing cells: A historical appraisal of Lynn Margulis endosymbiotic theory, la llarga història de l'endosimbiosi defensada per Lynn Margulis ha suscitat crítiques i qüestionaments sobre l'originalitat de les contribucions de la biòloga. Segons els experts, aquestes crítiques foren injustes i remarquen que els crítics estaven equivocats, ja que asseguren que la proposta de Margulis no era simplement una recapitulació d'idees passades, sinó una narració coherent del paper de l'endosimbiosi en l'origen de les cèl·lules eucariotes.
En l'article, Peretó i Lazcano mostren quines raons expliquen el rebuig de gran part de la comunitat científica a les idees de la investigadora. En primer lloc, destaquen que les ciències de la vida s'han dividit en disciplines delimitades, fet que segons els experts obstaculitza la comprensió entre diferents especialistes, sobretot entre les investigacions des d'una perspectiva evolutiva.

En segon lloc, consideren que la penetrant influència de Pasteur i els seus seguidors havia fet créixer la idea que els bacteris eren organismes patògens, i això dificultava veure'ls com a avantpassats de formes de vida existents. Per acabar, els investigadors remarquen que la biologia molecular –la disciplina predominant en les investigacions de les ciències de la vida en el moment– tenia una gran manca de perspectiva evolucionista, per la gran influència d'una òptica reduccionista orientada a caracteritzar els individus només en termes de gens i molècules.
Tot i amb això, els experts asseguren que la revolució de la biologia molecular, juntament amb nous desenvolupaments en microscòpia, va conduir a confirmar ràpidament les característiques bacterianes del mitocondri i el cloroplast, cosa que va verificar les prediccions realitzades per Lynn Margulis. A més, destaquen l'interès creixent sobre la història geoquímica de la Terra, estimulat per l'interès per l'exploració espacial de la NASA, que va conduir al reconeixement dels bacteris com a agents de canvis geològics, i no només com a patògens.

En el treball, Juli Peretó, també vicedirector de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes i Lazcano fan una anàlisi sobre els llibres publicats per la biòloga, en els quals va mostrar la història evolutiva de les cèl·lules, des de l'origen de la vida fins a l'aparició de les cèl·lules eucariòtiques, que són aquelles que componen els organismes més complexos. "La clau de la seua escriptura –asseguren els experts– va ser la seua perspectiva interdisciplinària i la utilització radicalment diferent de determinats termes biològics. Aquest canvi en la utilització del llenguatge no va ser un acte capritxós, sinó el reconeixement que una descripció adequada dels fenòmens biològics requereix un vocabulari precís que reconega una perspectiva menys antropocèntrica en el procés evolutiu".

Conferència d'Antonio Lazcano
Antonio Lazcano pronunciarà el proper dimarts 12 de desembre una conferència sobre la trajectòria investigadora i vital de Lyn Margulis a la Sala Darwin del Campus de Burjassot-Paterna: Simbiosis y evolución: Lynn Margulis y el origen de las células eucariontes. Aquest acte s'emmarca en el programa de celebració dels 50 anys dels estudis de biologia a la Universitat de València.

Trajectòria
Juli Peretó és professor de la Universitat de València, vicedirector de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (centre mixt Universitat de València-CSIC). Ha estat secretari i vicepresident d'ISSOL (International Society for the Study of the Origin of Life) i és fellow d'aquesta societat des del 2014. Amb Antonio Lazcano, col·labora fa més de vint anys i els uneix l'interès per la història de les idees sobre l'origen i l'evolució de la vida.

Antonio Lazcano és membre del Colegio Nacional i catedràtic d'Origen de la Vida a la UNAM (Mèxic) i investiga en química prebiòtica i en l'evolució dels processos biològics més primitius. Ha estat president d'ISSOL i és doctor honoris causa per les universitats de Milà i València. És el director del Centre Lynn Margulis de Biologia Evolutiva de les Illes Galápagos.