La producció de colorants es va adaptar a canvis culturals i a la disponibilitat de recursos minerals fa 40.000 anys a Etiòpia

Un equip internacional d’investigació d’Espanya i França ha dut a terme l’anàlisi química i tecnològica de la col·lecció més àmplia de colorants minerals rojos i grocs coneguda, datada en la Middle Stone Age (edat de pedra mitjana, fa entre 300.000 i 40.000 anys) i trobada a la cova de Porc-Epic, a Etiòpia. L’estudi, publicat en la revista Scientific Reports, i liderat per la investigadora Daniela Rosso (Universitat de València) en col·laboració amb investigadors del CNRS francès, revela que els habitants de la cova van modificar gradualment les tècniques per produir pols de colorant, com a conseqüència de canvis culturals o ambientals que van limitar l’accés a matèries primeres de qualitat.

L’ús de colorants es considera una etapa crucial en el desenvolupament cultural de les societats humanes. Tot i això, són escassos els jaciments paleolítics que han proporcionat col·leccions arqueològiques suficientment àmplies per reconstruir amb precisió l’adquisició, el processament i l’ús d’aquests minerals.

La cova de Porc-Epic, a Dire Dawa (Etiòpia), datada fa aproximadament 40.000 anys, és un dels escassos jaciments paleolítics que ha proporcionat un registre continu i extens de l’ús de colorants, i que comprèn un període de com a mínim 4.500 anys. Durant l’excavació del jaciment es van trobar més de 40 quilograms de colorants (4.213 fragments), 21 eines utilitzades per extraure pols de colorant (molins i matxucadors) i dos artefactes amb residus de colorants.

Mitjançant l’anàlisi de la composició química dels fragments de colorants trobats i de colorants naturals recollits als voltants de la cova, així com l’estudi de les tècniques emprades per processar aquestes roques, s’ha descobert que els habitants del jaciment podien predir les propietats dels diferents tipus de colorants accessibles al seu entorn. Amb això, podien adaptar gradualment la seua tecnologia per fer front als canvis en la disponibilitat de matèries primeres, segons l’article que publiquen Daniela Rosso (Universitat de València), Martine Regert (CNRS, Université Côte d’Azur) i Francesco d’Errico (CNRS, Université de Bordeaux i University of Bergen).

L’anàlisi dels colorants de Porc-Epic revela que els habitants de la cova recollien una gran varietat de roques i les portaven a l’assentament per produir pols de colorant de diferents textures i tonalitats, probablement adaptades a diferents activitats de tipus simbòlic o funcional. Tot i això, la presència constant, al llarg de les ocupacions del jaciment, de colorants rojos, rics en hematites, indica que els habitants de Porc-Epic s’interessaven específicament per aquest color i mineral a l’hora de recollir colorants al seu entorn o intercanviar-los amb poblacions veïnes.

Els colorants de gra fi, rics en òxids de ferro i escassos a l’entorn de la cova, es processaven sovint per abrasió per produir pols de colorant de qualitat, caracteritzat per una textura fina i un color roig intens. Els colorants de menor qualitat, rics en grans de quars i abundants als voltants de la cova, es fracturaven i picaven per produir una pols més grollera.

La investigació revela un canvi en les preferències de matèries primeres al llarg de les ocupacions del jaciment: el colorant de qualitat s’usava amb més freqüència en els nivells antics, mentre que l’ús de colorants de menor qualitat va augmentar gradualment al llarg del temps. Aquests canvis en l’ús de colorants són el reflex duna cultura en lenta transició, que substitueix progressivament roques exòtiques i riques en ferro per altres de menor qualitat, més pobres en ferro, disponibles localment. Això podria ser la conseqüència o bé d’un canvi cultural, que implicava un ús de colorants més grollers vinculats a l’augment de determinades activitats, o bé a un accés més limitat a matèries primeres de qualitat, a causa de canvis en processos erosius que potencialment acostaven al jaciment matèries primeres de qualitat des de les fonts primàries.

L’estudi d’aquesta col·lecció de colorants posa de manifest una pràctica cultural profundament arrelada a la societat del final de la Middle Stone Age, però en constant evolució, durant un període clau per a la nostra comprensió de l’origen i el desenvolupament de les primeres cultures complexes.

Aquest estudi ha estat dut a terme per investigadors de la Universitat de València (Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, grup de recerca PREMEDOC), el laboratori CEPAM (CNRS/Université Côte d’Azur) i el laboratori PACEA (CNRS/Université de Bordeaux). La investigació ha comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència i Innovació; la Fundació Fyssen (França); l’SFF Centre for Early Sapiens Behaviour (SapienCE) de Noruega; el programa de recerca LaScArBx (Univ. de Bordeaux); el Programa Talents (França); el Gran Programme de Recherche Human Past de la Initiative d’Excellence (IdEx) de la Universitat de Bordeaux i la subvenció ERC Synergy Grant QUANTA (núm. 951388).