‘Presoners’ es torna a representar a l’escenari de Sant Miquel dels Reis
És una producció d’Albena Teatre per a la Direcció General de Cultura i Patrimoni
Edicions Bromera ha publicat el text teatral, guanyador del premi al millor text 2021 dels Premis de les Arts Escèniques de l’IVC
Les cartes que els presos polítics del penal de Sant Miquel dels Reis enviaven a les seues famílies durant la dictadura franquista es tornaran a llegir al monestir a partir del 24 de juny, quan es reposa ‘Presoners’, l’obra teatral d’Albena Teatre per a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
‘Presoners’ és un muntatge que recupera la memòria històrica amb monòlegs de personatges anònims que van patir la repressió política. Una ficció basada en fets reals extrets de la correspondència de presoners i presoneres del franquisme des de l’any 1939 fins a 1975.
El treball va guanyar el premi al millor text de 2021 en els Premis de les Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura i Edicions Bromera l’ha publicat. Aquest matí, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, acompanyada de Josep Gregori, director d’Edicions Bromera, i Toni Benavent, productor d’Albena Teatre, han presentat el calendari de l’obra i el llibre.
Per tercer any consecutiu, el monestir de Sant Miquel dels Reis serà l’escenari de les 12 representacions teatrals del 24 de juny al 10 de juliol. Les entrades es reservaran de manera gratuïta en Eventbrite a partir del dilluns 13 de juny a les 12 h (aforament limitat).
Els textos són de Pasqual Alapont, Sònia Alejo, Chema Cardeña, Patrícia Pardo, Rodolf Sirera i Begoña Tena, i el repartiment està format per grans professionals de l’escena valenciana: Imma Sancho, Bruno Tamarit, Águeda Llorca, Enric Juezas, Merce Tienda, Maria Caballero i Miguel Ángel Romo.
La Direcció General de Cultura i Patrimoni realitzarà una compra dels textos teatrals per a distribuir-los per les biblioteques públiques de la Comunitat Valenciana.
Sinopsi ‘Presoners’
‘Descalç’, de Pasqual Alapont, narra la història d’un jornaler del camp condemnat a mort en 1940 per pertànyer a una col·lectivitat de terres comunes. Interpretat per Bruno Tamarit.
‘Matilde i els llops’, de Sònia Alejo, conta com una dona en 1942 escriu un conte com a regal per a la seua filla de huit anys, hores abans de rebre el baptisme. Interpretat per Águeda Llorca.
En ‘El mestre’, de Begoña Tena, un professor empresonat en 1946, per divulgar la cultura en les missions pedagògiques, continua ensenyant a escriure els seus companys. Interpretat per Enric Juezas.
‘Les arracades i el pantà’, de Patrícia Pardo, ambientada en 1952, descriu l’angoixa d’una mare que escriu a les seues filles contant-los per què son pare i ella estan a la presó. Interpretat per Merce Tienda.
‘Matinada’, de Rodolf Sirera, és la narració d’una jove de família burgesa que és detinguda per elaborar propaganda contra el règim en 1968. Interpretat per Maria Caballero.
En ‘La veu dels altres’, de Chema Cardeña, el protagonista és un periodista de 1975 empresonat per difondre el que la premsa estrangera escrivia sobre Espanya. Interpretat per Miguel Ángel Romo.
Aquests sis monòlegs tindran un pròleg i un epíleg situat en 2020. El pròleg, ‘La memòria tancada’, de Chema Cardeña, ens convida a un viatge, dècada a dècada, per les cartes escrites des de l’infern. L’epíleg, ‘El clam del silenci’, de Pasqual Alapont, ens parla de les ferides traumàtiques que passen de pares a fills i de com no podem ser còmplices del silenci. Interpretat per Imma Sancho.
