La UV presenta a La Nau la primera ‘falla immaterial’ de la història

Al caliu de la recent declaració de les Falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València ha presentat aquest dilluns al Centre Cultural La Nau la falla immaterial: la primera falla immaterial de la història.

'La Falla Immaterial' és un projecte d'intel·ligència artificial que proposa la participació del públic per construir-la dia a dia fins al 19 de març. La iniciativa es materialitzarà en diversos monuments i accions que s'han explicat durant l'acte de presentació publica: Isabel Vázquez, vicerectora d'Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat; Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València; Raquel Alario, fallera Major de València; Francisco Grimaldo, subdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València, i Emilio Soria, director del màster en Ciència de Dades de la Universitat de València.

'La Falla Immaterial' té el suport institucional de la Universitat de València (el Centre Cultural La Nau, el Servei de Política Lingüística i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València), Junta Central Fallera, l'Ajuntament de València (regidories de Joventut i de Cultura Festiva), l'Institut Valencià de Tecnologies Turístiques, l'EMT de València i el Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València, a més del patrocini de diverses entitats, com ara Arròs Dacsa, Destil·leries Tenis, Clínica IVI, Datomedia, NEV Coaching, Grupo CAPS, TopRun.es i Taberna Alkázar.

La falla immaterial serà la més matinera a traure els ninots, perquè si bé totes les comissions començaran a principis de març, la plantà de la primera falla immaterial començarà el 6 de febrer, durant la presentació pública.

Explicació de la falla

La 'Falla Immaterial' és accessible des dels dispositius mòbils i des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Per a accedir només cal entrar en la seua web (fallaimmaterial.com) o en els seus perfils socials de Twitter o Facebook (@fallaimmaterial).

El públic pot interactuar amb aquests perfils i etiquetar allò que vulguen compartir amb el projecte fent servir el hashtag #fallaimmaterial. Per a qui no tinga perfils en xarxes socials, la pàgina web del projecte disposa d'un formulari per a enviar missatges de manera anònima.

La 'Falla Immaterial' no té una temàtica definida. Les persones que participen poden expressar-se lliurement i parlar de coses tan diverses com ara: què els agrada, com se senten, què estan fent, què duen posat, quines emoticones descriuen allò que estan vivint, etc.

Aquesta informació s'empra per a construir 4 monuments fallers: 'La Falla Gran', 'La Falla Infantil', 'La Falla Efímera' i 'La Falla en Valencià'. Al llarg del dia es construiran automàticament diferents versions d'aquests monuments de manera que es pugen incloure les noves aportacions de la gent i es veja l'evolució dels cadafals.

'La Falla Gran' mostra aquelles paraules i hashtags emprats amb més freqüència des de l'inici del projecte, mentre que 'La Falla Efímera' s'ocupa de reflectir les tendències d'allò que s'ha parlat en els darrers minuts. 'La Falla Infantil' fa un resum de les falles amb emoticones mentre que 'La Falla en Valencià' mostrarà com estem vivint les falles en valencià.

La forma dels monuments i els «ninots» indultats és dinàmica i, per tant, no és coneguda sinó que dependrà de la participació. 'La Falla Immaterial', doncs, aprén de nosaltres i s'autoconstrueix. Si interactues amb ella no hi ha marxa enrere: ja formes part de la primera 'Falla Immaterial' de la història.

El projecte proposa que la gent compartisca els monuments de 'La Falla Immaterial' que més els agraden i que se'ls descarreguen, una acció que es considera com una plantà virtual que es localitza en el mapa i permet veure tot els llocs on 'La Falla Immaterial' ha estat present.

A l'alba del dia 19 de març, els monuments fallers de 'La Falla Immaterial' prendran la seua forma definitiva i podran ser descarregats i impresos en un full de paper des de qualsevol impressora de casa. El projecte proposa que aquesta materialització de la falla siga cremada lliurement i responsable per part dels participants. Com no podia ser d'una altra manera, un foc virtual també convertirà els esforços compartits en cendres i podrà ser vist obertament des del web i els perfils socials de 'La Falla Immaterial'.

Programació de festes

'La Falla Immaterial' acompanyarà la seua presència virtual per Internet i les xarxes social amb una presència física i amb diferents activitats de dinamització.

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Faller posaran en marxa entre el 6 de febrer i el 19 de març una videoprojecció que permetrà veure els monuments fallers en gran format i invitarà a interactuar amb ells. A més a més, l'EMT de València difondrà el projecte a través del canal Bussi i de cartelleria en alguns dels seus autobusos.

Un equip d'animació de carrer estarà present en les mascletades i en diferents localitzacions per a realitzar accions de dinamització, repartir regals i convidar a la gent a participar en un concurs que permetrà pujar a dues persones a veure una mascletà des de l'Ajuntament de València.
Un conjunt de falles col·laboradores també realitzaran activitats en l'àmbit dels seus barris i comissions, com ara: maratons d'introducció de paraules i emoticones amb els xiquets, cremà de falles efímeres temàtiques, etc.

Comissió

'La Falla Immaterial' projecta les aplicacions de l'enginyeria a la societat i està impulsat des del Campus de Burjassot-Paterna per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV).

'La Falla Immaterial' es construeix mitjançant algorismes automàtics d'anàlisi de dades i fa servir les tecnologies web i mòbil. El coneixement d'aquestes disciplines es transfereix des del Màster en Ciència de Dades i el Màster en Enginyeria de Serveis i Aplicacions Web de l'ETSE-UV.

L'equip de desenvolupament de 'La Falla Immaterial' està format per: Francisco Grimaldo i Emilio Soria (direcció); Eusebio Marqués, Juanjo Garcés i Emilia López (anàlisi de dades); Daniel García (programació); Alejandro Casasús (disseny).