La UV presenta les conclusions de la I Conferència d’Experts sobre canvi climàtic i territori en el Mediterrani ibèric
La Universitat de València ha presentat aquest matí a l’edifici del Rectorat les conclusions de la I Conferència d’Experts sobre canvi climàtic i territori en el Mediterrani Ibèric, celebrada al Centre Cultural La Nau els dies 30 i 31 de gener. La rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, acompanyada pels directors d’aquesta trobada acadèmica, els professors de la UV Joan Romero, catedràtic emèrit de Geografia Humana, i Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física, han presentat el document de 43 pàgines que, a partir de demà, es remetrà des de la UV i per registre d’entrada, als diferents nivells de govern (local, autonòmic i estatal) amb l’objectiu de posar el coneixement científic al servei de les polítiques públiques.
El document recull en 43 pàgines un total de 82 recomanacions elaborades per un total de 73 investigadores i investigadors, amb més de trenta anys d’experiència, procedents de 15 universitats i centres d’investigació, reunits la setmana passada a La Nau. Dividit en un total de 13 àrees temàtiques, ofereix entre 5 i 6 recomanacions per a “una governança intel·ligent” en temes com l’escalfament global, l’estat del cicle hidrològic, la desertificació, els grans incendis, el turisme, l’agricultura, les ciutats, la gestió integral del risc, l’ús de les àrees metropolitanes, les infraestructures, la comunicació, les obres hidràuliques i les polítiques públiques.
En la cita d’aquest matí, els responsables universitaris han coincidit a afirmar que la Universitat de València, pel seu esperit fundacional i citant la coneguda reflexió del filòsof espanyol Ortega y Gasset en ‘Misión de la Universidad’, que plantejava que les universitats havien de formar primer professionals, però també ciutadanes ciutadans, es veia “moralment obligada després de la dana” a liderar aquesta primera trobada, que ha nascut “amb vocació de continuïtat”. També han anunciat que hi ha universitats interessades a acollir la segona trobada que, tal com ha assenyalat Romero, s’estendrà a la resta de països riberencs: França, Itàlia, Grècia i el Magrib. Aquest primer conclave ha reunit especialistes del Mediterrani ibèric.
Durant la presentació d’aquest matí, els responsables de la UV han agraït “la gran solidaritat universitària” per a acudir a aquesta primera conferència, que demostra “el gran coneixement existent a les universitats i centres d’investigació espanyols i com aquesta transferència pot ajudar a prevenir, repensar, analitzar i plantejar solucions complexes per a un risc existencial: el canvi climàtic”. Joan Romero ha subratllat que actualment existeixen “dos riscos existencials que comprometen l’existència humana: un és el canvi climàtic i l’altre és la intel·ligència artificial, i per a aquest tipus de riscos, el que hem fet des de la UV és promoure una reunió amb la comunitat científica per a pensar junts i actuar”. “Els processos de maduració social són complexos: primer, la comunitat científica defineix; a continuació, els mitjans de comunicació, els grans mediadors de les democràcies liberals, difonen; després, la majoria social percep que cal actuar i, finalment, s’incorpora a les agendes públiques per a legislar i ser eficaços.” I ha fet un diagnòstic: “A la Comunitat Valenciana, ja ho han incorporat els mitjans de comunicació, però necessitem que siga interioritzat per la societat per a arribar a l’àmbit polític”, un fet necessari en totes les escales: la global i la metropolitana, ha conclòs Romero.
Durant la inauguració d’aquestes jornades i també en la presentació de les conclusions de hui, la rectora ha subratllat la necessitat de promoure aquesta primera conferència des de la UV “en un temps que ha estat marcat i ho estarà durant molt de temps per la catàstrofe provocada per la dana”. Ha afirmat que aquest és l’esperit fundacional de la Universitat de València: “Hem d’aportar idees per a les polítiques públiques i posar la ciència al servei d’una governança intel·ligent. En definitiva, ser una universitat pública al servei de la societat”. També ha remarcat que és important escoltar la ciència i que els governs actuen en conseqüència, perquè “la ciència és proactiva i permet anticipar-se”. Finalment, ha conclòs la seua intervenció agraint el treball diari de tot el personal docent i investigador reunit en aquest conclave i, molt especialment, dels professors de la UV Joan Romero i Ana Camarasa.
Les conclusions s’elevaran als diferents nivells de govern
Cada bloc temàtic ha comptat amb un ponent que, al seu torn, ha coordinat diversos especialistes per a l’elaboració de recomanacions. A partir d’ací, cada àrea temàtica ha presentat un pla d’actuació a curt, mitjà i llarg termini amb un total de 5-6 mesures concretes. A més, els directors del congrés han elaborat, juntament amb els ponents de les àrees temàtiques, una proposta de conclusions i recomanacions que s’ha entregat a la rectora perquè les faça arribar als diferents nivells de govern.
Els organitzadors d’aquesta trobada consideren que els països riberencs de la UE i de la riba sud del Mediterrani afronten desafiaments similars. Per aquesta raó, el congrés s’ampliarà a diferents països del Mediterrani.
La jornada ha estat organitzada per la UV, a través de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, i compta amb la col·laboració de Caixa Popular i el suport econòmic del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació.
