El Port de València posa en marxa una tecnologia pionera amb càrregues d'hidrogen
Des de Valenciaport assenyalen que “amb aquesta fita de la primera càrrega d'hidrogen de l'estació de subministrament posem en valor l'aposta per la descarbonització”
València és el Port de l'Hidrogen. El recinte valencià ha rebut la primera càrrega d'hidrogen (H2) per a proveir l'estació de subministrament situada en el moll de la Xità. Una fita històrica que el posiciona com el primer port d'Europa a tindre una instal·lació d'hidrogen en condicions d'operativitat real. És l'única instal·lació capaç de proveir les necessitats de les terminals a través de la hidrogenera mòbil i el tanc fix que emmagatzema este combustible. Un punt d'inflexió per a la comunitat portuària i els ports europeus per a començar a testar un dels combustibles del futur.
Esta estació de subministrament d'hidrogen (HRS per les seues sigles en anglés) inclou una part fixa que es dedica a la recepció, l'emmagatzematge i a la compressió de l'hidrogen fins a la pressió de lliurament, sobre els quals s'ha realitzat la prova hui, i una part mòbil que emmagatzema l'hidrogen comprimit i compta amb un dispensador per al proveïment de carburant de la maquinària portuària.
Este matí a les 10.30 ha arribat a les instal·lacions de la hidrogenera el primer tubetrailer de cilindres d'hidrogen verd que s'ha carregat en el tanc d'emmagatzematge del Port de València. Durant una hora aproximadament s'han estat realitzant diferents proves per a condicionar tota l'operativa per a procedir a l'ompliment d'H2 del depòsit fix situat en el moll de la Xità.
En la prova han estat presents tècnics de l'Autoritat Portuària de València (APV), Fundació Valenciaport, el Centre Nacional de l'Hidrogen -encarregat del disseny i la construcció de l'estació-, i Carburs Metàl·lics -empresa que proporciona l'hidrogen-. La setmana que ve es carregarà l'estació mòbil que serà l'encarregada de desplaçar-se a les terminals de MSC i Grimaldi per a subministrar hidrogen als dos prototips de maquinària portuària, que arribaran en les pròximes dates, on es testarà aquest combustible net.
En concret, es provarà en un vehicle ‘Reachstacker’ o apiladora de contenidors i en un cap tractor 4x4. En les pròximes setmanes un equip d'estibadors i tècnics de Valenciaport es desplaçaran a Holanda per a assajar amb la Reachstacker que està dissenyant la signatura Hyster Europa. El tractor ro-ro està sent adaptat per Atena Distretto. Tots dos funcionaran amb piles de combustible i motors elèctrics, que rebran energia amb l'H2, i seran 0 emissions.
El cap de Polítiques Ambientals de l’APV, Raúl Cascajo, ha incidit que “este projecte és estratègic per a la reducció d'emissions i se suma a altres iniciatives com la instal·lació de plantes fotovoltaiques o aerogeneradors per a complir amb el nostre compromís de ser un port zero emissions en 2030. Esta iniciativa H2Ports és el primer que es realitza en un port europeu per a testar la mobilitat i el seu ús en maquinària. Amb esta fita de la primera càrrega d'hidrogen de l'estació de subministrament posem en valor i fets reals l'aposta de Valenciaport amb la descarbonització”.
“Hui és un dia molt important per al Port de València perquè comencem a treballar amb hidrogen renovable amb l'ompliment de la hidrogenera amb este combustible. Este projecte s'emmarca en els plans de descarbonització de Valenciaport i suposa un pas més en l'objectiu de 2030 zero emissions i convertir-se en un port neutre en emissions”, ha explicat Aurelio Lázaro, responsable del projecte H2Ports de la Fundació Valenciaport, qui ha assenyalat que “el següent pas és provar l'ús d'H2 en les màquines Reachstacker i el cap tractor, dos vehicles pioners que permetran comprovar l'ús real d'este combustible en operacions portuàries”.
Per la seua part, Cristina Ballester del Centre Nacional de l'Hidrogen ha destacat la importància de “introduir les tecnologies de l'hidrogen en un port tan estratègic com el de València a través d'una estació portàtil per a subministrar aquest combustible net als dos prototips de maquinària en les terminals de MSC i Grimaldi. És un projecte d'investigació molt ambiciós amb la vista posada en què els ports puguen generar l'hidrogen i siguen capaços d'autogestionar-se perquè tota la maquinària portuària funcione amb emissions 0”. Per a Cristina Ballester, “que este tipus de projectes tan potents desenvolupe l'enginyeria i la investigació a Espanya és un gran valor i molt important per a posicionar al nostre país”.
Projecte recolzat per la Unió Europea
Esta iniciativa forma part de H2Ports. Es tracta d'una iniciativa que coordina la Fundació Valenciaport en col·laboració amb l'Autoritat Portuària de València (APV) i és finançat pel programa Clean Hydrogen DJ. de la Unió Europea. El seu objectiu principal és provar i validar tecnologies d'hidrogen sobre maquinària portuària que permeten comptar amb solucions aplicables i reals sense afectar el rendiment i seguretat de les operacions portuàries i produint zero emissions locals. El Port de València va començar a treballar amb l'hidrogen en 2019. El projecte H2Ports comportarà una inversió total de més de 4 milions d'euros i en ell participen, a més de la Fundació Valenciaport i l’APV, els centres d'investigació Centre Nacional de l'Hidrogen i Atena Distretto Alta Tecnologia Energia Ambient i les empreses privades MSC Terminal València, Grup Grimaldi, Hyster-Yale, Ballard Power Systems Europa, Carburs Metàl·lics, Enagás i l'empresa de San Isidro Varichev Automatización, que ha col·laborat per a instal·lar els processos d'automatització del procés de recàrrega de l'hidrogen.
Valenciaport està compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització a través de diferents accions amb l'objectiu de ser un recinte neutre d'emissions en 2030. L'hidrogen és una de les línies de treball que està duent a terme el recinte valència que ha sigut reconegut pel Govern d'Espanya com a referent en el marc del ‘Full de ruta de l'Hidrogen’. De fet, l’APV està participant en diversos projectes internacionals com H2Ports, del qual forma part la hidrogenera, o Green Cranes en el qual s'analitza l'adaptació de grues a combustibles sostenibles.