El Pont de les Flors pot tornar a presumir de nom: l'Ajuntament planta 14.200 geranis
El mític pont necessitava "una reparació completa" i una millora d'eficiència del sistema de reg
L’Ajuntament de València ha començat hui la plantació de 14.200 geranis i murcianes al Pont de les Flors després d’una renovació integral de la infraestructura, que ha suposat la millora de l’estructura de les jardineres i el sistema de reg, “fent-lo més eficient”. El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha reivindicat que “la intervenció ha fet possible “lluir d’un pont totalment renovat gràcies a la intervenció integral que què ha realitzat este govern per tal que la infraestructura característica de la ciutat també siga més sostenible i eficient”.
Sergi Campillo ha recordat que el Pont de les Flors “necessitava una reparació completa”. “D’esta manera, aprofitant que s’havien de retirar les plantes, les quals havien arribat al cicle final de la seua etapa vital, es va actuar sobre l’estructura de les jardineres, restaurant-la i pintant-la, i també reparant els desperfectes i millorant l’eficiència del sistema de reg”, ha explicat en destacar: “la plantació es durà a terme durant els pròxims quatre dies i el Pont de les Flors lluirà amb tot la seua esplendor, una de les estampes més característiques de la ciutat”.
L’Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs, Jardins i Biodiversitat Urbana ha començat este matí la plantació dels més de 14.000 exemplars, tant de geranis com de murcianes, tot component un mapa cromàtic de colors blancs, rosa, roig i salmó. A més a més, s’han canviat totes les jardineres, un total de 3.500 de diverses mides, i s’ha incorporat substrat nou. En total, estos subministraments han implicat una inversió de 60.479,08 euros, IVA inclòs. Les plantes han tingut un pressupost de 30.262,10 euros; les jardineres, de 15.809,73 euros i el substrat ha costat 14.407,25 euros.
Aposta per la jardineria sostenible
Esta renovació i millora sostenible del Pont de les Flors, iniciada el passat mes de setembre, ha suposat la finalització del primer cicle de gestió sostenible de la jardineria d’esta infraestructura, iniciada en l’any 2018. Durant estos quasi quatre anys -el període més llarg amb planta estable- s’ha dut a terme un manteniment de les plantacions de forma plurianual per tal d’aprofitar els exemplars durant el temps més llarg possible per tal de minimitzar els costos de manteniment. D’esta manera, s’ha aconseguit un estalvi mínim anual aproximat de més de 133.000 euros. L’anterior model implicava una renovació de la totalitat de les plantes del Pont de les Flors diverses vegades l’any, quasi cada canvi d’estació.
Esta renovació integral del Pont de les Flors duta a terme pel personal de l’Organisme Autònom Municipal de Parcs, Jardins i Biodiversitat Urbana s’ha fonamentat en tres línies d’acció prioritàries. En primer lloc, el canvi total dels exemplars, col·locats en la seua major part el 2018, en conseqüència, s’ha assolit el període més extens de conservació de planta. En segon, s’ha restaurat i millorat l’estructura metàl·lica que sustenta les cinc fileres de jardineres de totes dues bandes de la infraestructura. Així, es pretenia evitar la caiguda accidental de testos i reduir els robatoris de plantes, i també optimitzar el seu manteniment a llarg termini.
“A més, s’ha canviat i optimitzat el sistema de reg, amb la qual cosa es disminuirà encara més el consum d’aigua, alhora que l’ús de productes fitosanitaris. I conseqüentment, es reduirà la pol·lució química a fi de continuar promovent la jardineria sostenible. De fet, al Pont de les Flors es potencia la línia de productes ecològics per combatre les plagues, a més a més de la lluita biològica, és a dir, l’ús d’insectes depredadors”, ha aclarit Campillo.
València, Capital Verda Europea 2024
La jardineria sostenible és fonamental en l’estratègia de renaturalització i millora de la infraestructura verda de València, la qual ha aconseguit el premi de Capital Verda Europea 2024. Este guardó, dotat amb 600.000 euros, està promogut per la Comissió Europea des de 2010 per tal de reconéixer els projectes i el compromís per l’ecologia urbana, alineats en el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Unió Europea o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. El títol de València, Capital Verda Europea 2024, se suma a altres fites europees i mundials de la ciutat com ara la consecució de la Capitalitat Mundial del Disseny 2022, la Capitalitat Europea del Turisme Intel·ligent 2022, la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017 o ser una de les cent ciutats triades per la Unió Europea per ser climàticament neutra el 2030.
