Personal investigador, institucions i editorials científiques criden a estudiar i millorar els processos de revisió entre iguals
Una trentena d’investigadores i investigadors –com Francisco Grimaldo (ETSE-UV)–, responsables d’institucions científiques i representants de les editorials més importants han subscrit en la prestigiosa revista Nature un apunt perquè el sector editorial i l’acadèmic, així com els ens finançadors, treballen conjuntament en la creació d’una infraestructura per a estudiar la peer review.
La revisió entre iguals és la característica que defineix la comunicació acadèmica. De fet, en una enquesta realitzada l’any 2018 a més d’11.000 integrants de la comunitat científica, el 98% la considerava important o extremadament important a l’hora d’assegurar la qualitat i la integritat de la comunicació acadèmica. Malgrat això, “la investigació sobre la revisió entre iguals és escassa” i està “fragmentada, amb poques connexions i amb limitacions a l’hora de compartir coneixement”, tal com s’apunta en l’article «Unlock ways to share data on peer review». Com es gestiona el procés d’avaluació? Com es valora la qualitat i la utilitat de les revisions individuals? Quins factors poden esbiaixar les decisions editorials? Aquestes són algunes de les qüestions que cal resoldre.
Francisco Grimaldo, subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) i investigador al projecte estatal PREWAIT (en el qual s’analitza la revisió per parells amb eines d’informació avançades), destaca la necessitat de posar en comú tot el coneixement i “mirar la part oculta de l’iceberg”. És a dir, descobrir tots aquells comentaris i canvis amagats als ulls de les persones lectores des que es rep un original sobre una recerca científica fins que es publica l’article definitiu, el producte visible.
Com també s’apunta en la publicació de Nature, fa dècades que s’està treballant per a aconseguir aquest objectiu, però el tema està “poc estudiat”. L’accés a les dades sobre el procés de revisió és difícil i sovint depèn de connexions personals amb les revistes, lamenten els signants. Per això, si bé és cert que hi estan treballant des de fa anys, Grimaldo és conscient que “hi ha molt més a fer” i considera que “el fet que Nature ho publique dóna força a aquesta idea”.
En la publicació es descriu un projecte pilot per a animar a un estudi ampli sistemàtic de la revisió entre iguals i se citen algunes experiències positives on compartir dades ha millorat processos. A més, es defensa la importància d’equips interdisciplinaris que investiguen la peer review tant de manera quantitativa com qualitativa a fi d’arribar a comprendre quins models d’avaluació funcionen millor en diferents circumstàncies i per què.
En definitiva, l’apunt en Nature demana que es puguen recollir totes aquestes dades sobre la revisió per parells, tot garantint-ne una gestió acurada i responsable i dins del marc legal europeu. Ocorre que, encara ara, les editorials, tant privades com les que no tenen ànim de lucre, consideren una política arriscada mostrar el seu funcionament.
El paper de l’ESTE-UV en la gestió de les dades
L’any 2014, personal acadèmic, editorials científiques i entitats per a finançar la recerca van començar a col·laborar en el projecte europeu PEERE. Els membres del grup (entre els quals hi havia molts dels autors que ara han signat aquest apunt en Nature), consideraven que a Europa no s’estava estudiant d’una manera global l’avaluació per experts [concretament, PEERE és una acció de Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia, COST]. El 2017 es va signar un protocol per a compartir i estudiar les dades generades en els processos de revisió entre la Universitat de València i la de Brescia, en col·laboració amb la Royal Society i les editorials Elsevier, Springer Nature i Wiley.
És l’ETSE-UV qui allotja un repositori amb aquesta informació i en gestiona l’accés. A partir de les dades analitzades, s’han publicat una desena d’articles en revistes d’impacte com Nature, Nature Communications, Journal of Informetrics, PLOS ONE o Scientometrics.
Conferència internacional al setembre
Paral·lelament a la publicació d’aquest apunt, l’ETSE-UV ultima els preparatius de la segona edició de la conferència internacional PEERE, la qual es durà a terme a València el pròxim mes de setembre. Prenent el testimoni de la primera edició, celebrada a Roma en 2018, es parlarà, entre d’altres, de diversos models d’avaluació per experts; de bones pràctiques editorials; dels possibles biaixos en les revisions; de l’avaluació de treballs no només per a revistes científiques, o de posar en obert –o com a mínim, compartir– aquestes dades. En resum, al llarg de tres dies es pretén crear un fòrum on personal científic i professional i altres parts interessades compartisquen els seus coneixements, recerques i experiències, però també inquietuds, sobre la revisió entre iguals en diversos àmbits científics. I, també, fomentar una recerca sobre el tema més sistemàtica.
L’organització de la segona conferència PEERE és una de les activitats que integren el projecte estatal PREWAIT: Advanced information tools about peer review of scientific manuscripts [RTI2018-095820-B-I00]. En aquest projecte hi participa personal investigador de la Universitat de València com el mateix Grimaldo i també Emilio Soria Olivas, Emilia López Iñesta, José Rafael Magdalena Benedicto, Daniel García Costa i Joan Vila-Francés, pertanyents al grup de recerca IDAL (Intelligent Data Analysis Laboratory).
