Personal investigador de la UV i la UPV avalua l’impacte del canvi climàtic en la productivitat de les aus
Temperatures més càlides i pluges torrencials poden comprometre la conservació de la xitxarra mostaxuda a Espanya
Personal investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València ha avaluat els efectes del canvi climàtic en la productivitat de dues espècies daus passeriformes. Els resultats revelen que esdeveniments meteorològics extrems com a temperatures cada vegada més càlides i major freqüència de pluges torrencials podrien comprometre la conservació de les poblacions d’aquestes aus.
El treball, publicat en la revista científica Bird Study, forma part de la tesi doctoral que Pau Lucio, professor associat del Departament de Ciència Animal al Campus de Gandia, desenvolupa entre la UPV i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
Les dues espècies estudiades han sigut la xitxarra mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), totes dues vinculades als aiguamolls del litoral mediterrani.
La xitxarra mostaxuda és resident/migrant de curta distància i està catalogat com a “vulnerable” en el Libro Rojo de las Aves de España (2021), donada la seua disminució poblacional durant els últims anys. Espanya alberga la major població d’aquesta espècie en tot Europa occidental.
En canvi, la xitxarra de canyar, més generalista quant a les seues preferències d’hàbitat, és una au migradora de llarga distància (visita els aiguamolls espanyols durant l’època reproductora i passa l’hivern a Àfrica) i el seu estat de conservació està definit com de “preocupació menor”, ja que es troba àmpliament distribuït per tot el continent europeu.
Anellament científic
Segons Pau Lucio, l’objectiu de la investigació ha sigut comprendre en quina mesura diferents factors climàtics i/o geogràfics estan afectant la productivitat, és a dir, a la relació entre el nombre d’individus juvenils nascuts un determinat any i el nombre d’adults de totes dues espècies, utilitzant per a això una gran base de dades amb 25 anys d’anellaments en els aiguamolls espanyols. “En concret, hem utilitzat les dades del programa d’anellament científic per al seguiment de les espècies d’aus reproductores a Espanya (PASER) entre els anys 1995 i 2021”, afig Pau Lucio.
Efecte dels esdeveniments climàtics extrems
L’estudi conclou que una precipitació acumulada de fins aproximadament 100 mm afavoreix la productivitat de la xitxarra mostaxuda, i les precipitacions superiors a aquest llindar perjudiquen la reproducció de l’espècie. Quant a les temperatures, l’equip de la UPV i de la UV ha observat que valors elevats tenen un efecte negatiu.
Per contra, la temperatura va tindre un efecte positiu sobre la productivitat de la xitxarra de canyar, mentre que la pluja quasi no va tindre efecte, encara que la productivitat també va aconseguir el seu punt màxim quan les precipitacions es van acostar als 100 mm.
“Les temperatures més càlides i una major freqüència de pluges torrencials poden comprometre la conservació de la xitxarra mostaxuda a Espanya degut a aquest efecte advers de tots dos elements sobre la seua productivitat. Per contra, l’augment de les temperatures pot beneficiar la xitxarra de canyar”, assenyala Virgínia Garófano, investigadora de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del Campus de Gandia de la UPV.
Així, l’estudi conclou que, donada la situació actual d’emergència climàtica, és probable que les poblacions de la xitxarra mostaxuda disminuïsquen, mentre que les poblacions de la xitxarra de canyar podrien augmentar. No obstant això, són necessaris més treballs per a establir l’impacte específic del canvi climàtic en la supervivència i les seues implicacions per a les tendències i dinàmiques poblacionals d'aquestes dues espècies.
Períodes climàticament sensibles
Un dels principals avanços d’aquest treball ha sigut poder utilitzar una gran base de dades amb gran distribució espacial i temporal i a més poder investigar el període específic (finestra de temps) en el qual les variables climàtiques tenen l'impacte més significatiu en la productivitat, per a definir així períodes climàticament sensibles tenint en compte les variables espacials (lloc, longitud, latitud i elevació) i els canvis temporals (any).
“Aquest avanç en el modelatge ecològic de les tendències en les poblacions d’aus ha sigut possible gràcies a l’ús de tècniques de modelatge de dades complexes com el data mining, tècniques d’aprenentatge automàtic i l’ús d’algorismes genètics en l’optimització dels models”, assenyala Rafael Muñoz-Mas, investigador també vinculat a l’IGIC de la UPV i coautor de l’estudi.
