Palestina, ací i ara: una mirada al cinema palestí contemporani
La Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que celebra la seua 33 edició del 18 al 28 d'octubre del 2018 als Cines Babel i en IVC-La Filmoteca, continua revelant la seua programació. Una de les múltiples mirades del festival es detindrà al cinema palestí contemporani.
Junt a la repassada a l'última fornada cinematogràfica feta en el mediterrani en la Secció Oficial, la secció informativa i els cicles homenatges, Mostra de València-Cinema del Mediterrani vol visibilitzar la creació cinematogràfica palestina i la diversitat de punts de vista que la generen. "El cinema palestí s'enfronta contínuament als problemes de visibilitat i des de Mostra de València volem generar l'espai perquè eixa mirada es projecte" afirma Gloria Tello, regidora de cultura de l'Ajuntament de València.
De la necessitat de fer visible Palestina i del reconeixement de la seua realitat, el cinema es converteix en una peça essencial. Parlar de cinema palestí significa descobrir una cinematografia que està molt vinculada la història del seu poble, construïda a força de mirades de palestins des de l'interior del conflicte o de cineastes estrangers sensibilitzats amb la causa palestina. Un cinema que que es caracteritza per la cerca d'autenticitat, d'identitat, d'un imaginari propi ocult moltes vegades pel soroll de l'enfrontament.
El cicle "Palestina, ací i ara" de Mostra de València inclou huit llargmetratges de ficció, dos d'ells estrenes absolutes en Espanya "Writing on Snow" de Rashid Masharawi i "The reports on Sarah and Saleem" de Muayad Alayan, i tres de les pel·lícules han sigut dirigides per dones cineastes.
Es pot pensar que tant la idea de trauma com la lluita del conflicte israelià han homogeneïtzat els discursos, però es veu en les pel·lícules seleccionades que, malgrat ser la referència dominant, també hi ha una diversitat de relats i formats, reflex de l'heterogeneïtat de mirades.
En "Writing on snow" Rashid Masharawi retrata les diferències polítiques, ideològiques i culturals en Palestina. Cinc palestins es troben enclaustrats en un xicotet departament durant l'ofensiva d'Israel contra Gaza. Les divisions que separen als personatges i les seues diferències ideològiques, polítiques i religioses els impedeixen associar-se per a enfrontar al seu enemic comú.
L'altre de les estrenes nacionals del cicle té a Jerusalem com a epicentre del conflicte. En "The Reports on Sarah and Saleem" Muayad Alayan dibuixa una ciutat de comunitats que es veuen obligades a coexistir on el poder i la influència són exercits per una força dominant sobre l'altra.
Una de les pel·lícules que millor ha retratat el conflicte palestí-israelià és "Omar", del neerlandés d'origen palestí Hany Abu-Assad. El film mescla sense complexos drama, romanç, thriller i cinema social, però al mateix temps, el director denuncia a través de la narració l'existència d'un estat permanent d'inseguretat, de submissió i de violència.
"Love, Theft & Other Entanglements" del director Muayad Alayan, és una història universal d'un antiheroi i el seu viatge cap a la redempció. Un lladre de cotxes palestí es fica en el problema de la seua vida quan roba el cotxe equivocat. El que semblava una forma de fàcil de guanyar diners s'acaba convertint en una desgràcia quan troba a un soldat israelià segrestat en el maleter.
La qüestió de gènere al cinema palestí
En "3000 Layla" la directora Mai Masri narra una història de maternitat en la més extrema de les circumstàncies. Masri converteix la presó on transcorre el relat en una metàfora de la Palestina ocupada, explorant com es creuen la resistència, l'empatia i la manipulació emocional.
Per la seua part la directora Annemarie Jacir aconsegueix construir un discurs des de la disconformitat, però prioritzant el seu interés pels personatges. Jacir es mou entre l'activisme i el cinematogràfic. En "Wajib", una tradició que obliga els palestins a anar casa per casa entregant en mà les invitacions de noces, serveix d'espoleta temàtica per a mostrar la resistència del seu poble a deixar-se arrabassar la identitat i fins i tot l'existència. En "Palestina, ací i ara" també es projecta el seu treball "Lamma Shoftak", que ens transporta fins a un campament de refugiats dels anys seixanta a través de la curiosa mirada de Tarek, un xiquet palestí que no troba resposta a una simple pregunta: " Per què no podem tornar a casa?"
"Dégradé" és l'òpera preval dels germans Tarzan Nasser i Arab Nasser i narra les aventures i desventuras de 13 dones palestines, la vesprada de les quals en un saló de bellesa es converteix en un malson. La pel·lícula és una oda a les dones de Gaza: a la seua resiliència, fortalesa i, especialment, el seu humor. La cinta no aprofundeix en la relació amb Israel, sinó que se centra en la seua pròpia "guerra civil", en els seus problemes interns, en la difícil convivència de persones amb un ideari oposat, o en la relació de la població femenina.
Aquest cicle "Palestina, ací i ara" de la 33 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha comptat amb l'assessorament del moviment BDS.
