Paleontòlegs de la Universitat de València descobreixen a València petjades de tortugues fòssils de fa més de 227 milions d'anys
La troballa constitueix un dels registres més antics del món
Un equip de paleontòlegs de la Universitat de València ha descobert i estudiat diverses petjades de tortuga primitiva del Triàsic superior de tres afloraments a la província de València. Aquesta troballa suposa un dels registres més antics d'aquests vertebrats al món, ja que els registres es remunten a fa més de 227 milions d'anys, i amplia el coneixement sobre l'evolució i diversificació del grup en relació amb el medi aquàtic.
El registre fòssil de les primeres tortugues és molt escàs i fragmentari, cosa que dificulta la correcta comprensió del seu origen i evolució primerenca. Això ha generat un important debat sobre com eren i on vivien les primeres tortugues i si el seu origen va poder donar-se en ambients marins o per contra en ambients purament terrestres. El treball recentment publicat ha llançat dades molt interessants sobre quin va poder ser origen i la manera de vida d'aquestes primitives tortugues.
L'estudi de 46 petjades de tortuga del Carnià (Triàsic superior), aproximadament de fa 227 milions d'anys, que s'han trobat en tres afloraments localitzats a Domenyo, Quesa i Cortes de Pallars, tres municipis de la província de València, constitueix una de les troballes més antigues de petjades de tortuga conegudes, a més de ser el més abundant pel que fa a registres de fòssils d'aquest grup en materials del Triàsic al món.
Els resultats d'aquest projecte d'investigació han sigut publicats per la prestigiosa revista científica Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. Es tracta d'un estudi paleontològic d'un equip multidisciplinari integrat pels professors i investigadors de la Universitat de València Ana Márquez-Aliaga i Carlos Martínez-Pérez, del Departament de Botànica i Geologia, dels tècnics i investigadors del futur Museu de la Universitat de València d'Història Natural Anna García Forner i José Villena, de Margarita Belinchón, del Museu de Ciències Naturals de València, i de Matías Reolid, investigador de la Universitat de Jaén.
Darrere la pista de la primera petjada
La primera petjada va ser trobada a la localitat de Domenyo el 1995 per un estudiant de la Universitat. Es troba dipositada al Museu de la Universitat de València d'Història Natural -M(UV)HN- que s'inaugurarà al públic el pròxim 15 de febrer. Aquesta peça ha sigut la que ha motivat les següents excavacions, prospeccions i estudis.
Les petjades trobades han aparegut en uns gresos de poc gruix dipositats entre guixos versicolors (antics ambients salins) de la fàcies Keuper tan abundant a València. Aquests gresos (antigues platges) es van dipositar en ambients fluvials durant el Triàsic superior afavorits per un canvi climàtic puntual "El Triàsic es caracteritza per ser un període molt àrid. Tanmateix, dins del Triàsic superior es va intercalar un episodi climàtic molt plujós, l'esdeveniment humit carnià (EHC), que es registra a tot Europa i que va afavorir l'abundància de depòsits fluvials. Aquestes petjades de tortuga estan relacionades amb aquest tipus d'ambients", comenta la investigadora Ana Márquez-Aliaga.
Aquesta interpretació ha portat als investigadors de l'estudi a incidir en la importància que va poder tenir aquest interval temporal i l'àrea representada actualment per la Serralada Ibèrica per a l'evolució i diversificació de les primeres tortugues en relació amb el medi aquàtic.
En els tres afloraments estudiats s'han descrit, fins al moment, dos tipus de petjades. D'una banda, la que va realitzar la tortuga emergida fora de l'aigua, que trepitjava sobre el fang a la riba. De l'altra, les que va produir la tortuga quan estava en seminatació, és a dir, quan la tortuga estava nadant prop del fons o arrapava el fondo a causa de la poca profunditat. En aquest cas, la tortuga produeix unes petjades molt característiques, de forma allargada i en les quals es perceben esgarrapades tridàctiles i tetradàctiles.
D'acord amb els investigadors d'aquest estudi, "no podem saber quina morfologia tenia la closca o la seua musculatura, ja que no en tenim les restes òssies fossilitzades, però a través de la nostra anàlisi de les petjades sí que podem concloure que van ser produïdes per poblacions d'abundants exemplars, ja que disposem de petjades de diferents mides".
Algunes de les 46 petjades (14 a Domenyo, 12 a Quesa i 20 a Cortes de Pallars) que han sigut estudiades s'exhibeixen al M(UV)HN, al Centre de Divulgació Cultural de Xera (València) i al Museu de Ciències Naturals (MCN) de València.
