Una obra hereva del treball d’Arturo Zabala aborda aspectes inèdits de l’òpera a València
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat una obra d'Ernest Gonzàlez Fabra hereva del treball realitzat per Arturo Zabala, antic director del Magnànim. Crònica de l'òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra, proposa un recorregut a través dels canvis i oscil·lacions que experimentà l'òpera a València durant el període 1936-1959. Des de la mínima presència d'espectacles d'aquest tipus durant el conflicte bèl·lic espanyol, a l'esplendor i efervescència que experimentà durant la Postguerra inicial i la posterior decadència, tant del públic que hi assistia com del tipus de representacions, passant per l'alternança entre èxits i fracassos. També com les pròpies produccions es varen veure afectades pels esdeveniments estatals i internacionals que s'anaven succeint.
El volum ha estat presentat al Conservatori Professional de Música de València, en un acte emmarcat dintre del cicle "Conferencias y conciertos didácticos" que organitza el mateix centre d'educació musical. El mateix va estar conduït per la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, qui va destacar que Compendium musicae, la col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim en la que s'emmarca l'obra presentada, «adquireix un nou impuls amb aquest treball, al complir molts dels nostres principals objectius: difon la cultura escrita, difon la cultura musical i proporciona un nou instrument cultural en valencià», va remarcar la vicepresidenta.
Per la seua part, Josep Antoni Alberola, codirector de les col·leccions de Música del Magnànim, va incidir en que aquest llibre resulta hereu de La historia de la ópera en Valencia, un treball realitzat per l'antic director de la Institució Alfons el Magnànim, Arturo Zabala. «Un llibre bàsic, encara avui als nostres dies, per tal de tenir un coneixement de la producció i representació operística pròpia del segle XVIII», va apuntar.
El guionista i dramaturg Rodolf Sirera va subratllar que es tracta «d'un llibre ameníssim fins i tot per a aquell lector que no disposa de coneixements estrictament operístics». Un treball caracteritzat «per una important recollida de materials, una profusa investigació a partir dels diaris de l'època i l'anàlisi de dades extretes dels arxius. Gonzàlez Fabra no fa únicament un inventari de representacions o d'intèrprets i companyies, sinó que, el més important, les contextualitza, ens relata els fets històrics que estan esdevenint en cada moment». Un tractament que converteix Crònica de l'òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra en «un treball modèlic».
«A partir del material d'arxiu recollit vaig establir un fil temporal de totes i cadascuna de les representacions. Un treball acompanyat de la recerca d'enregistraments sonors dels cantants als quals fa al·lusió el llibre, procurant sent de la mateixa època i interpretant les mateixes obres», relata Ernest Gonzàlez Fabra. «Una de les activitats que major plaer m'ha proporcionat durant tot el procés de producció i, a la seua vegada, essencial per tal de poder desenvolupar aquest treball», ha explicat el mateix autor.
Crònica de l'òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra, submergeix els lectors curiosos i especialitzats en els aspectes més interessants al voltant dels espectacles operístics que es varen representar al Teatre Principal de València durant les dècades dels trenta, quaranta i cinquanta. El llibre està realitzat sobre la base d'un recull exhaustiu, cronològic i contextualitzat de totes les funcions d'òpera, tant espanyola com internacional (amb una gran presència d'espectacles provinents d'Itàlia), durant el període estudiat per Gonzàlez Fabra.
L'acte va concloure amb la interpretació de peces d'Emilio Arrieta, Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini a càrrec de la soprano Carmen Avivar, acompanyada al piano per Fernando Taberner.
